Vés al contingut

Subdivisions de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Regions de Bèlgica)

Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica:

  1. Municipi
  2. Districte (en francès i neerlandès: arrondissement):
  3. Província
  4. Comunitat des de 1970
  5. Regió des de 1980

Per tal de comprendre la complicada divisió administrativa de Bèlgica vigent en l'actualitat, s'ha de considerar l'organització a l'inici del Regne i la seva evolució.

De 1831 a 1963

[modifica]

El 1831, l'estat nou va continuar la divisió territorial de l'administració francesa.

  1. Municipi (en francès commune, en neerlandès gemeente): 2.739 al 1839 (avui: 597).
  2. Districte (en francès i neerlandès: arrondissement): 43 districtes administratius i 27 districtes jurídics.
  3. Província (nom nou per als departaments de l'administració francesa): 8 al 1831 i 9 al 1839 (avui: 10).

El distintiu «ciutat» no existeix administrativament, és només un títol honorari acordat per raons històriques.

De 1963 fins avui

[modifica]

La frontera lingüística

[modifica]
Comunitats culturals de Bèlgica
Neerlandesa (flamenca)
Francesa
Germanòfona

Després de la Segona Guerra Mundial, el sistema igualitari i unitari francès de la fi del segle xvii començà a ésser obsolet, per l'emancipació de les diverses comunitats lingüístiques i les evolucions sociològiques després de més de 150 anys.

El federalisme belga s'ha construït sobre el concepte de l'equipol·lència de normes; és a dir, que el nivell de poder federal no té cap precedència sobre el poder de les entitats federals; per exemple, un decret votat al parlament való no pot ser contradit per una llei belga. A més, com que les entitats federals tenen, essencialment, competències exclusives –incloent-hi les competències a l'exterior– una competència en particular no pot pertànyer a les entitats federals i alhora a l'Estat belga i viceversa.

Les coses van començar a canviar administrativament a partir de l'any 1963, quan es va fixar per llei una nova demarcació administrativa: la frontera lingüística. En resultaven set categories legals de municipis, segons llur règim lingüístic. En canviar alguns municipis de província, les províncies resultants van esdevenir gairebé monolingües, amb l'excepció del Brabant (Brabant Flamenc i Brabant Való) amb Brussel·les com a capital, que va romandre bilingüe fins a la seva escissió el 1995. Aquesta reforma no va tenir en compte la minoria de parla luxemburguesa al sud-est de la província de Luxemburg.

Les regions de Bèlgica
Flandes
Brussel·les
Valònia
Tipus de municipi belga
des del 1963
Comunitat
des del 1970
Regió
des del 1980
Municipi de parla neerlandesa Flamenca Flandes
Municipi de parla neerlandesa
minoria francesa reconeguda
Flamenca Flandes
Municipi de parla francesa Francesa Valònia
Municipi de parla francesa
minoria neerlandesa reconeguda
Francesa Valònia
Municipi de parla francesa
minoria alemanya reconeguda
Francesa Valònia
Municipis bilingües
19 municipis de l'aglomeració
de Brussel·les
Francesa
Flamenca
Brussel·les
(regió des del 1995)
Municipi de parla alemanya
minoria francesa reconeguda
Germanòfona Valònia

Comunitats

[modifica]

El 1970 es fa una primera delegació del poder central, encara de forma modesta: es tracta de l'adveniment de l'autonomia cultural amb la creació de tres comunitats lingüístiques que tenen competències en algunes matèries personalitzables: educació i cultura. N'hi ha tres:

Regions

[modifica]

El 1980 es van crear les regions, que tenien competències territorials. De reforma a reforma, s'aniran transferint més competències del govern central (des del 1995, federal) als governs de les comunitats i regions. Aquest procés no ha acabat. Després de cada elecció, les negociacions són dificultoses. En general, des del 1995 els flamencs volen més descentralització de competències i de diners, mentre que els valons i els francòfons de Brussel·les es decanten pel manteniment d'una fórmula estable.

Altres canvis de les fronteres administratives

[modifica]

També, de 1970 a 1977, en fusionar els municipis i reduir-ne el nombre dels 2.739 del 1831 als 597 actuals, es va minvar el paper de les províncies, ja que no hi havia gaires petits municipis per a prestar-hi serveis mancomunats.

Amb la reforma del 1995, la província de Brabant es va escindir en tres parts:

Competències de les divisions administratives contemporànies

[modifica]

Des de la reforma de 1995, el país, doncs, té 596 municipis, 10 províncies (5 de flamenques i 5 de valones), 3 regions (Valònia, Flandes i Brussel·les) i 3 comunitats (neerlandòfona, francòfona i germanòfona).

Entitat Govern Competències
Municipi Consell municipal
burgmestre i regidors
gestió de proximitat, educació, urbanisme, cultura, esport, infraestructures locals, policia local…
Districte Comissari
(nomenat)
unes poques competències residuals, divisió pràctica per als tribunals de primera instància
Zona de policia La conferència dels
burgmestres elegeix un president
unió semivoluntària de municipis per raons d'eficàcia, els municipis poden triar, però s'han d'associar
Província Consell provincial
governador (nomenat) i diputats (elegits)
unes competències residuals, supervisió dels municipis petits, educació, cultura, esport…
Comunitat Parlament comunitari
ministres comunitaris
matèries personalitzables com ara educació, cultura, esport, prevenció sanitària...
Regió Parlament regional
ministres regionals
matèries territorials: infraestructures (excepte les ferroviàries), urbanisme, comerç exterior,
política econòmica, afers interiors, agricultura, política industrial, supervisió dels municipis...
Estat federal Parlament federal (dues cambres)
ministres federals
justícia, defensa, policia federal, afers exteriors (excepte en comerç i cultura), infraestructures ferroviàries, seguretat alimentària, seguretat social,
sanitat (excepte la prevenció), presons (excepte per als menors), afers europeus (en col·laboració amb els ministres regionals o comunitaris en igualtat de competències)…

Particularitats

[modifica]
  • Ben aviat, els flamencs van decidir de fusionar la comunitat i la regió flamenques en un sol govern. Aquest govern té les competències combinades per a tot el territori de Flandes i per a les matèries personalitzables de les persones de parla neerlandesa a la regió de Brussel·les-Capital.
  • Els valons i els francòfons de Brussel·les van mantenir les institucions separades; tot i així pot ser que els mateixos ministres tinguin dos càrrecs alhora, en una mena d'unió personal en què són responsables al mateix temps de les matèries comunitàries i regionals.
  • Els brussel·lesos de parla francesa i neerlandesa tenen les seves institucions polítiques i administratives, la COCOF (Comissió Comunitària Francòfona) i la VGC (Vlaamse Gemeenschapscommisie). Les matèries culturals bi-comunitàries, és a dir, que no poden atribuir-se a una sola comunitat lingüística (com el Teatre de la Moneda, el Museu d'Art Modern i Contemporani, el jardí botànic Meise) són gestionades per la CCC-GGC (Commission communautaire commune - Gemeenschappelijke Gemeenschapscommissie). D'aquesta manera, una escola de Brussel·les, com a institució pedagògica, dependrà de la Comunitat Francesa si l'escola és francòfona, o de la Flamenca si utilitzen la llengua neerlandesa, tant pel que fa als salaris com dels programes educatius. És un compromís complex, però que permet una cohabitació pacífica de les dues cultures principals del país. Evidentment es produeixen paradoxes com l'existència d'un ministre d'agricultura a la Regió de Brussel·les, amb competències sobre només 17 explotacions.
  • La regió valona va delegar unes competències regionals (territorials) al govern de la Comunitat Germanòfona.
  • Al parlament i al govern de la regió de Brussel·les, la minoria de parla neerlandesa té una representació garantida. Aquesta concessió va fer-se en bescanvi de la paritat del nombre de ministres francòfons - que són una minoria al nivell nacional - al govern federal.
  • La capital de Flandes és la ciutat de Brussel·les, que es troba fora del seu territori; Namur és la capital de la Valònia, i Eupen ho és de la Comunitat Germanòfona.
  • Brussel·les, tot i no ésser província, té un governador. Bèlgica, doncs, té 11 governadors i 10 províncies.
  • A Brussel·les hi ha establerts sis parlaments: el parlament europeu, la cambra i el senat belgues, el parlament flamenc, el parlament de la regió de Brussel·les i el parlament de la comunitat francòfona.
  • Com que la llei no permet de fusionar municipis amb un règim lingüístic diferent, encara queden alguns micromunicipis, com Herstappe, el més petit de Bèlgica, amb 85 habitants, o Mesen, amb 980 habitants.
  • Només dos parlaments belgues es troben fora de Brussel·les: el parlament való a Namur i el parlament de la Comunitat Germanòfona a Eupen.
  • La frontera lingüística era només una divisió administrativa a l'inici. A poc a poc, ha anat esdevenint una frontera política.
  • Les fronteres administratives belgues contemporànies no tenen gaire relació amb les fronteres polítiques dels estats i de les províncies històriques d'abans de l'ocupació francesa de 1795. El ducat de Brabant, el comtat de Flandes, el principat de Lieja i el ducat de Luxemburg van ser tots plurilingües durant segles i van escindir-se segons fronteres lingüístiques.

El futur

[modifica]

Després de cada elecció, es parla sempre de simplificar l'estructura administrativa de l'Estat i de suprimir nivells gairebé obsolets com les províncies i els districtes.

Vegeu també

[modifica]