Regla de l'octava

La regla de l'octava és un patró, originat a principis del segle XVIII, per a facilitar l'harmonització improvisada de baixos no xifrats. La regla indica quin acord s'ha de tocar per defecte sobre cadascuna de les notes del baix, en funció:

del grau de l'escala ("octava") en que es troba el baix
del tipus de moviment del baix (per graus conjunts o disjunts)

Variants

François Campion, que fou un dels primer en formular la regla de l'octava en 1716, la presenta de la següent forma:

en el mode major :

$<< \new Staff { \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t \relative c { \clef "bass" c1 | d | e | f | g | a | b | c | b | a | g | f | e | d | c | } } \new FiguredBass { \figuremode { <_>1 <4 3> <6> <6 5> <_> <6> <6 5> <_> <6> <6+ 4 3> <_> <2> <6> <4 3> <_> } } >>$

en el mode menor :

$<< \new Staff { \override Staff.TimeSignature.transparent = ##t \relative c { \clef "bass" a1 | b | c | d | e | fis | gis | a | g | f | e | d | c | b | a | } } \new FiguredBass { \figuremode { <_>1 <6+ 4 3> <6> <6 5> <_+> <6> <6 5> <_> <6> <6 4 3> <_+> <4+ 2> <6> <6+ 4 3> <_> } } >>$

En conseqüència, el quart grau de l'escala, quan puja, s'acompanya amb l'acord de quinta i sexta; però quan baixa, porta un acord de segona. El sisé grau, pujant, porta l'acord de sexta, però baixant el de tercera i quarta amb la sexta major.

La regla de l'octava no és un sistema rígid, altres fonts presenten diferents variants i alternatives per a contextos determinats.

Fonts

Lorenzo Penna: Li primi albori Musicali Per li Principianti della Musica Figurata. Giacomo Monti, Bolonya 1684 ([1]).
Francisco Gasparini: L'armonico pratico al cimbalo. Bortoli, Venècia 1708.
Johann David Heinichen (Hrsg.): Neu erfundene und Gründliche Anweisung, Wie Ein Music-liebender auff gewisse vortheilhafftige Arth könne Zu vollkommener Erlernung des General-Basses. Schiller, Hamburg 1711 ([2]).
François Campion: Traité d'accompagnement et de composition selon la règle des octaves de musique. G. Adam, París 1716, (dazu: Addition au traité d'accompagnement par la règle d'octave. ebenda 1730).
Johann David Heinichen: Der General-Bass in der Composition. , Dresden 1728 ([3]).
Francesco Durante: Bassi e Fughe. Un manuale inedito per riscoprire la vera prassi esecutiva della Scuola napoletana del Settecento (= Intelligere & concertare. 7). A cura di Giuseppe Alfredo Pastore. Armelin Musica, Pàdua 2003, (Erstdruck eines Manuskripts aus Neapel, ohne Jahr).
Fedele Fenaroli: Regole musicali per i principianti di cembalo, Vincenzo Mazzola-Vocola, Nàpols 1775.