A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada d'una funció que consisteix en el quocient d'altres dues per a les quals la derivada existeix.
Si la funció que es vol derivar, , es pot escriure com
i ≠ , llavors la regla diu que la derivada de és igual a:
O de forma més precisa, per a tot que pertany a algun conjunt obert que conté el nombre , amb ≠ ; i, tal que i existeixen totes dues; llavors, també existeix:
La derivada de és
|
|
|
|
|
|
A l'exemple de dalt, s'ha triat:
De forma anàloga, la derivada de (quan ≠ 0) és:
Per a més informació referent a les derivades de les funcions trigonomètriques vegeu: derivada.
Un altre exemple és:
on i , i i .
La derivada de es determina tal com segueix:
|
|
|
|
|
|
|
|
A partir de la definició de derivada
[modifica]
- Suposant que
- on ≠ 0 i i són derivables.
A partir de la regla del producte
[modifica]
- Suposant que
La resta consisteix en aplicar les regles de l'àlgebra per a fer que sigui l'únic terme del cantó esquerre de l'equació i per a eliminar del cantó dret de l'equació.
De forma alternativa, es pot aplicar la regla del producte directament, sense haver de fer ús de la substitució:
I tot seguit aplicar la regla de la cadena per a derivar :
A partir de la regla de la cadena
[modifica]
Es considera la identitat
Llavors
Porta a
Operant s'obté
Per acabar, es treu comú denominador i en queda el resultat esperat
Una demostració fins i tot més elegant és conseqüència de la llei referent als diferencials totals, que diu que el diferencial total,
De qualsevol funció a qualsevol conjunt de quantitats es pot descompondre de la següent forma, sense importat quines variables independents hi hagi a la funció (és a dir no importa quines variables es prenguin, ja que no poden expressar-se com a funcions d'altres variables). Això vol dir que, si N i D són totes dues funcions d'una variable independent x, i
, llavors han de ser veritat simultàniament que
- (*)
I que
- .
Però sabent que i .
Substituint i fent aquests dos diferencials totals iguals a un tercer (donat que representen límits que es poden manipular), s'obté l'equació
La qual requereix que
- (#) .
Calculant les parcials de la dreta:
- ;
- .
Si se substitueixen dins de (#),
La qual dona la regla del quocient, donat que, per a (*),
- .
Aquesta demostració és forma més sistemàtica de demostrar el teorema en termes de límits, i per tant, és equivalent a la primera demostració – i fins i tot es redueix a ella si es fan les substitucions adequades als llocs adequats.