Regne Anglocors
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
| Tipus | estat desaparegut i regne  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Corti Bastia | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | italià cors | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8.680 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | juny 1794 | ||||
| Dissolució | 19 octubre 1796 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia constitucional | ||||
El Regne Anglocors fou una entitat política a l'illa de Còrsega. Pasquale Paoli, president del consell general del departament de Còrsega, rebutjà sotmetre's a la Convenció i va obtenir l'ajut de la Gran Bretanya.
El 9 de maig de 1794 el consell general del govern provisional de Còrsega va publicar el procés per organitzar eleccions, que es van celebrar el 25 de maig de 1794, i l'assemblea electa es va reunir a Corti el 10 de juny de 1794. Mentre els anglesos havien ocupat Saint-Florent (17 de febrer de 1794) i Bastia (21 de maig de 1794). El 20 de juliol de 1794 Nelson va entrar a Calvi.
El 15 de juny de 1794 es va proclamar la independència i el 19 de juny de 1794 fou aprovada per unanimitat la constitució del Regne Anglocors. Aquesta establia com a sobirà el rei anglès Jordi III, però l'illa era un estat associat amb un virrei i un consell d'estat, i amb un legislatiu representat per un parlament elegit per sufragi censatari pels majors de 25 anys. Paoli fou declarat "pare de la pàtria" i s'esperava que seria nomenat virrei però els anglesos se'n malfiaven i el van apartar de totes les decisions. Elliot el va acusar de conspiració i se li va demanar de tornar a Anglaterra per no pertorbar el funcionament de les institucions del regne.
Paoli va acceptar-ho pel bé del país i va deixar Còrsega el 14 d'octubre de 1795. Tanmateix, els anglesos van abandonar l'illa el 1796 en virtut del tractat de París, i els francesos dirigits per Napoleó Bonaparte hi van tornar amb força (15 d'octubre de 1796).