Vés al contingut

Regne de Rhinns

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Na Rannaibh
Regne de Rhinns
Bandera
1034? – 1094?

Escut de

Escut

Ubicació deLocalització aproximada del Regne de Rhinns
Informació
CapitalNo especificada
Període històric
Establiment1034?
Política
Forma de governsenyoriu

El Regne de Rhinns o Na Renna (gaèlic escocés: Na Rannaibh) fou un senyoriu nòrdic gaèlic que apareix en els registres històrics al segle xi. Es considerava una província independent que formaria més tard, junt amb Farines (hui Machars), el Comtat de Wigtown. En la Martirologia d'Óengus s'ofereix una idea sobre el domini viking d'aquest regne al s. XI, i se cita Dún Reichet (Dunragit) i Futerna (Whithorn) com a part seua.

La colonització vikinga de la zona de Galloway s'originà en la migració des de les Illes del Nord. Els nous colons s'anomenaren Gall-goídil (nòrdics gaèlics) (nòrdic antic: Gaddgeðlar) pels seus veïns escots i britans i dominaren la península de Rhinns cap a la fi del s. X o primeria de l'XI. Aleshores ja eren un grup mixt gaèlicoescandinau i tot i que els protagonistes de la migració no penetraren en gran nombre com en altres assentaments, l'impacte de la seua presència i influència política a l'àrea fou enorme. Les relacions dels monarques de Rhinns amb dinasties d'Argyll, les illes i Noruega continuaren fins al segle XIII. Els jaciments arqueològics mostren semblances amb altres llogarets vikings com Waterford i Dublín, per la qual cosa la influència de la dinastia Uí Ímair en el govern de Rhinns és més que una teoria.

Etimologia

[modifica]

Rhinns significa 'península' i es refereix en concret al sud-oest d'Islay, part de l'illa propera a Irlanda.

Monarques vikings de Rhinns

[modifica]

En els texts, se citen expressament tres reis (nòrdic antic: konungr) que governaren el Regne de Rhinns, i un, Suibne mac Cináeda, sobretot el territori de Galloway:

Data Nom Govern Notes
m. 1034 Olaf Sigtryggsson (també conegut com Amlaíb mac Sitriuc) No era l'únic regne d'Olaf; segons la Vida de Gruffydd ap Cynan, governà a «Dublín, Mann, Galloway, Rhinns, Anglesey i Gwynedd». Fill de Sigtrygg Silkiskegg. La seua filla Ragnhild fou mare de Gruffydd ap Cynan.(6)
m. 1034 Suibne mac Cináeda (també conegut com Sven Kennethson) rí Gallgaidhel (7)(8) Succeí Olaf Sigtryggsson, però mor aquest mateix any.(9) L'esment de Suibne com a «rei» suggereix que el govern de Galloway fou independent.
m. 1065 Echmarcach mac Ragnaill rex inna Renn(10)(11) Abans, rei de Dublín i Mann; a la seua mort, se l'esmenta com a «Rei dels Rhinns».(12)
m. 1094 Mac Congail rí na Rend(13) Només se'l coneix per una nota sobre la seua mort.(14)(15)

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Byrne, Francis J., "Na Renna", Peritia, vol. 1 (1982), p. 267
  • Russell, Paul (ed.), Vita Griffini Filii Conani: The Medieval Latin Life of Gruffudd Ap Cynan (Cardiff, 2005)
  • Stokes, Whitley, Félire Óengusso Célí Doni: The Martyrology of Oengus the Culdee (Londres, 1905; reprinted, Dublin, 1984)
  • Forte, Angelo, Oram, Richard, & Pedersen, Frederik, Viking Empires. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-82992-5
  • Hudson, Benjamin T., Viking Pirates and Christian Princes: Dynasty, Religion, and Empire in the North Atlantic. Óxford, 2005. ISBN 0-19-516237-4
  • Todd, James Henthorn (ed. i tr.), Cogadh Gaedhel re Gallaibh: The War of the Gaedhil with the Gaill. Longmans, 1867