Regolita
.jpg)
La regolita és una capa de predruscall en part descomposts damunt la roca mare[1][2] o un altre substrat més coherent i dur.[3] És el mantell de material no consolidat a la superfície d'un planeta o d'un asteroide: les coses soltes o polsoses que es troben damunt la roca sòlida.[4] És el resultat de la meteorització d'un substrat rocós. Pot prendre la forma d'una pols molt fina fins a grava més gruixuda o d'una mescla.
A la Terra, la regolita està composta de tres capes: una zona d'alteració mecànica i química damunt la roca mare, cobert d'una zona de modificació bioquímica i finalment la zona d'enriquiment orgànic. El sòl és limitat a les dues capes superiors: la de modificació bioquímica i d'enriquiment orgànic.[5][4] El mantell de regolita pot variar, però cobreix 90% de la superfície de la Terra, la roca mare només aflora en crestes, cingles, deserts o regions àrtiques.[6] Els materials que el formen són força heterogenis. El concepte de regolita es contraposa al d'un sòl veritable, on a l'heterogeneïtat s'hi afegeix la presència de la vida.
La descomposició de la capa superior de la roca mare és el resultat de factor mecànics (descompressió, termoclàstia, gelifracció…) i químics, i, en el cas de la Terra, factors bioquímics i biològics. En augmentar la superfície d'atac, la descomposició mecànica prepara el terreny per a l'acció química.[7]
Origen del mot
[modifica]Regolita és un mot científic compost de dues paraules del grec antic: rhegos (ῥῆγος), «manta, tapet», i lithos (λίθος), «roca, pedra».[8] El terme va ser proposat el 1897 per George P. Merrill.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Vila, Marco Aurelio. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. 1. ed. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 192. ISBN 84-7283-400-X.
- ↑ «Regolita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Diccionari de geografia física». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 4,0 4,1 «Lunar Regolith Breccias and Fragmental Breccias» (en anglès). Washington University in St. Louis. [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ Rosselló, Panareda & Pérez, 1998, p. 252.
- ↑ Rosselló, Panareda & Pérez, 1998, p. 250.
- ↑ Rosselló, Panareda & Pérez, 1998, p. 251.
- ↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. Diccionari manual grec clàssic-català, 2011, p. 526 & 369. ISBN 978-84-7153-909-0.
- ↑ Merrill, George P. A treatise on rocks, rock-weathering and soils (en anglès). Nova York; Londres: Macmillan Co., 1897.
Bibliografia
[modifica]- Rosselló i Verger, Vicenç M.; Panareda; Pérez Cueva, Alexandre J. Manual de geografia física. 2a ed. València: Universitat de València, 1998. ISBN 84-370-3466-3.
- Galí i Medina, Salvador; Riba Arderiu, Oriol. Diccionari de geologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 1407. ISBN 84-412-2793-4.
- Glossari en anglès de la terminologia de la regolita : AA.VV. Richard A Eggleton, Editor. The Regolith Glossary: Surficial Geology, Soils and Landscapes [Glossari de la regolita: geologia superficials, sòls i paisatges] (pdf) (en anglès). Canberra: Cooperative Research Centre for Lanscape Evolution and Mineral Exploration, 2001. ISBN 0-7315-3343-7.
Enllaços externs
[modifica]
- «Applying regolith science to the challenges facing Australia in natural resource management and mineral exploration» (en anglès). Cooperative Research Centre for Landscape, Environments, and Mineral Exploration, 2004.
La Lluna | ||
|---|---|---|
| Característiques físiques |  | |
| Òrbita | ||
| Superfície |
| |
| Ciència | ||
| Exploració | ||
| Temes relacionats |
| |
| Fases / Ocurrència | ||
