Llista de característiques selenogràfiques

La superfície de la Lluna té moltes característiques, com ara muntanyes i valls, cràters i maria —àmplies zones planes que semblen mars des de la distància, però probablement estan solidificades com a roca fosa. S'enumeren algunes d'aquestes característiques.

Característiques de maria

Un mar lunar (del llatí mare) és una regió gran i fosca de la Lluna. No conté aigua, però es creu que s'ha format a partir de roca fosa del mantell de la Lluna que surt a la seva superfície. Aquesta llista també inclou els 'oceanus i les característiques conegudes amb els noms lacus, palus i sinus. El sistema modern de nomenclatura lunar va ser introduït el 1651 per Riccioli.^[1] El mapa de la Lluna de Riccioli va ser dibuixat per Francesco Maria Grimaldi, que té un cràter que porta el seu nom.^[2]

Maria i Oceanus

Mar lunar
Nom llatí	Nom en català	Lat.	Llarg.	Diàmetre
Mare Anguis	Mar del Serpent	22.6° N	67.7° E	150 km
Mare Australe	Mar del Sud	38.9° S	93.0° E	603 km
Mare Cognitum	Mar que s'ha donat a conèixer	10.0° S	23.1° O	376 km
Mare Crisium	Mar de Crisis	17.0° N	59.1° E	555 km
Mare Fecunditatis	Mar de la Fecunditat	7.8° S	51.3° E	909 km
Mare Frigoris	Mar del fred	56.0° N	1.4° E	1.596 km
Mare Humboldtianum	Mar d'Alexander von Humboldt	56.8° N	81.5° E	273 km
Mare Humorum	Mar de l'Humitat	24.4° S	38.6° O	389 km
Mare Imbrium^[3]	Mar de Pluges	32.8° N	15.6° O	1.123 km
Mare Ingenii	Mar de l'Astucia	33.7° S	163.5° E	318 km
Mare Insularum	Mar d'Illes	7.5° N	30.9° O	513 km
Mare Marginis	Mar de la Vora	13.3° N	86.1° E	420 km
Mare Moscoviense	Mar de Moscou	27.3° N	147.9° E	277 km
Mare Nectaris	Mar del Nèctar	15.2° S	35.5° E	333 km
Mare Nubium	Mar de Núvols	21.3° S	16.6° O	715 km
Mare Orientale	Mar Oriental	19.4° S	92.8° O	327 km
Mare Serenitatis	Mar de la Serenitat	28.0° N	17.5° E	707 km
Mare Smythii	Mar de William Henry Smyth	1.3° N	87.5° E	373 km
Mare Spumans	Mar Escumós	1.1° N	65.1° E	139 km
Mare Tranquillitatis	Mar de la Tranquil·litat	8.5° N	31.4° E	873 km
Mare Undarum	Mar d'Ones	6.8° N	68.4° E	243 km
Mare Vaporum	Mar de Vapors	13.3° N	3.6° E	245 km
Oceanus Procellarum	Oceà de les Tempestes	18.4° N	57.4° O	2.568 km

També hi ha una regió a la cara oculta lunar que es va identificar breument com un mar i es va anomenar Mare Desiderii (Mar del Desig). Ja no es reconeix. Altres ex-maria s'inclouen:

Mare Parvum^[4] ("Mar Petit"), immediatament a l'est d'Inghirami
Mare Incognitum ("Unknown Sea")
Mare Novum^[4] ("Mar Nou"), nord-est de Plutarc
Mare Struve ("Mar de Struve"), prop de Messala

Lacus

Un conjunt de característiques relacionades són els lacus (del llatí com a "llac"), que són planes basàltiques més petites d'origen similar:

Lacus lunar
Nom llatí	Nom en català	Lat.	Llarg.	Diàmetre
Lacus Aestatis	Llac d'estiu	15.0° S	69.0° O	90 km
Lacus Autumni	Llac de tardor	9.9° S	83.9° O	183 km
Lacus Bonitatis	Llac de la Bondat	23.2° N	43.7° E	92 km
Lacus Doloris	Llac del Dolor	17.1° N	9.0° E	110 km
Lacus Excellentiae	Llac de l'Excel·lència	35.4° S	44.0° O	184 km
Lacus Felicitatis	Llac de la Felicitat	19.0° N	5.0° E	90 km
Lacus Gaudii	Llac de l'Alegria	16.2° N	12.6° E	113 km
Lacus Hiemalis	Llac d'hivern	15.0° N	14.0° E	50 km
Lacus Lenitatis	Llac de la suavitat	14.0° N	12.0° E	80 km
Lacus Luxuriae	Llac del luxe	19.0° N	176.0° E	50 km
Lacus Mortis	Llac de la Mort	45.0° N	27.2° E	151 km
Lacus Oblivionis	Llac de l'oblit	21.0° S	168.0° O	50 km
Lacus Odii	Llac de l'Odi	19.0° N	7.0° E	70 km
Lacus Perseverantiae	Llac de la Perseverança	8.0° N	62.0° E	70 km
Lacus Solitudinis	Llac de la Soledat	27.8° S	104.3° E	139 km
Lacus Somniorum	Llac dels Somnis	38.0° N	29.2° E	384 km
Lacus Spei	Llac de l'Esperança	43.0° N	65.0° E	80 km
Lacus Temporis	Llac del temps	45.9° N	58.4° E	117 km
Lacus Timoris	Llac de la por	38.8° S	27.3° O	117 km
Lacus Veris	Llac de primavera	16.5° S	86.1° O	396 km

Sinus i Paludes

Un conjunt de característiques relacionades són els sinus (el singular sinus, llatí de "badia") i paludes (el singular palus, llatí de "pantà"):

Sinus i Paludes lunars
Nom llatí	Nom	Lat.	Llarg.	Diàmetre
Palus Epidemiarum	Marjal d'epidèmies	32.0° S	28.2° O	286 km
Palus Putredinis	Marjal de la decadència	26.5° N	0.4° E	161 km
Palus Somni	Pantà del Son	14.1° N	45.0° E	143 km
Sinus Aestuum	Badia bullint	10.9° N	8.8° O	290 km
Sinus Amoris	Badia de l'Amor	18.1° N	39.1° E	130 km
Sinus Asperitatis	Badia de l'Asperesa	3.8° S	27.4° E	206 km
Sinus Concordiae	Badia de l'Harmonia	10.8° N	43.2° E	142 km
Sinus Fidei	Badia de confiança	18.0° N	2.0° E	70 km
Sinus Honoris	Badia de l'Honor	11.7° N	18.1° E	109 km
Sinus Iridum	Badia de l'Arc de Sant Martí	44.1° N	31.5° O	236 km
Sinus Lunicus	Badia del Lunik	31.8° N	1.4° O	126 km
Sinus Medii	Badia del centre	2.4° N	1.7° E	335 km
Sinus Roris	Badia de la Rosada	54.0° N	56.6° O	202 km
Sinus Successus	Badia de l'èxit	0.9° N	59.0° E	132 km

Algunes fonts també enumeren a Palus Nebularum ("Pantà de Boires") a 38.0° N, 1.0° E, però la designació d'aquesta característica no ha estat reconeguda oficialment per la UAI.

Cràters

La gran majoria d'aquestes característiques són cràters d'impacte. La nomenclatura de cràters està governada per la Unió Astronòmica Internacional, i aquesta llista només inclou característiques que són reconegudes oficialment per aquesta societat científica.

Els cràters lunars s'enumeren a les subseccions següents. Quan una formació té associats cràters de satèl·lit (cràters associats més petits), aquests es detallen a les pàgines principals de descripció del cràter.

Llista de cràters de la Lluna
A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z

Catenae

Una catena és una cadena de cràters.

Nom	Coordenades	Diàmetre	Origen del nom
Catena Abulfeda	16° 54′ S, 17° 12′ E / 16.9°S,17.2°E / -16.9; 17.2	219 km	A partir del cràter proper Abulfeda
Catena Artamonov	26° 00′ N, 105° 54′ E / 26.0°N,105.9°E / 26.0; 105.9	134 km	A partir del cràter proper Artamonov
Catena Brigitte	18° 30′ N, 27° 30′ E / 18.5°N,27.5°E / 18.5; 27.5	5 km	Nom femení francès
Catena Davy	11° 00′ S, 7° 00′ O / 11.0°S,7.0°O / -11.0; -7.0	50 km	A partir del cràter proper Davy
Catena Dziewulski	19° 00′ N, 100° 00′ E / 19.0°N,100.0°E / 19.0; 100.0	80 km	A partir del cràter proper Dziewulski
Catena Gregory	0° 36′ S, 129° 54′ E / 0.6°S,129.9°E / -0.6; 129.9	152 km	A partir del cràter proper Gregory
Catena Humboldt	21° 30′ S, 84° 36′ E / 21.5°S,84.6°E / -21.5; 84.6	165 km	A partir del cràter proper Humboldt
Catena Krafft	15° 00′ N, 72° 00′ O / 15.0°N,72.0°O / 15.0; -72.0	60 km	A partir del cràter proper Krafft
Catena Kurchatov	37° 12′ N, 136° 18′ E / 37.2°N,136.3°E / 37.2; 136.3	226 km	A partir del cràter proper Kurchatov
Catena Leuschner	4° 42′ N, 110° 06′ O / 4.7°N,110.1°O / 4.7; -110.1	364 km	A partir del cràter proper Leuschner
Catena Littrow	22° 12′ N, 29° 30′ E / 22.2°N,29.5°E / 22.2; 29.5	10 km	A partir del cràter proper Littrow
Catena Lucretius	3° 24′ S, 126° 06′ O / 3.4°S,126.1°O / -3.4; -126.1	271 km	A partir del cràter proper Lucretius
Catena Mendeleev	6° 18′ N, 139° 24′ E / 6.3°N,139.4°E / 6.3; 139.4	188 km	A partir del cràter proper Mendeleev
Catena Michelson	1° 24′ N, 113° 24′ O / 1.4°N,113.4°O / 1.4; -113.4	456 km	A partir del cràter proper Michelson
Catena Pierre	19° 48′ N, 31° 48′ O / 19.8°N,31.8°O / 19.8; -31.8	9 km	Nom masculí francès
Catena Sumner	37° 18′ N, 112° 18′ E / 37.3°N,112.3°E / 37.3; 112.3	247 km	A partir del cràter proper Sumner
Catena Sylvester	81° 24′ N, 86° 12′ O / 81.4°N,86.2°O / 81.4; -86.2	173 km	A partir del cràter proper Sylvester
Catena Taruntius	3° 00′ N, 48° 00′ E / 3.0°N,48.0°E / 3.0; 48.0	100 km	A partir del cràter proper Taruntius
Catena Timocharis	29° 00′ N, 13° 00′ O / 29.0°N,13.0°O / 29.0; -13.0	50 km	A partir del cràter proper Timocharis
Catena Yuri	24° 24′ N, 30° 24′ O / 24.4°N,30.4°O / 24.4; -30.4	5 km	Nom masculí rus

Valls

S'han donat noms a diverses valls lunars grans. La majoria reben el nom d'un cràter proper; vegeu la llista de cràters de la Lluna per a més informació.

Vall	Coordenades	Dimensió	Epònim	Cràter
Vallis Alpes	48° 30′ N, 3° 12′ E / 48.5°N,3.2°E / 48.5; 3.2	166 km	Nom llatí que significa "vall alpina"	Cap
Vallis Baade	45° 54′ S, 76° 12′ O / 45.9°S,76.2°O / -45.9; -76.2	203 km	Walter Baade	Baade
Vallis Bohr	12° 24′ N, 86° 36′ O / 12.4°N,86.6°O / 12.4; -86.6	80 km	Niels Bohr	Bohr
Vallis Bouvard	38° 18′ S, 83° 06′ O / 38.3°S,83.1°O / -38.3; -83.1	284 km	Alexis Bouvard	Cap
Vallis Capella	7° 36′ S, 34° 54′ E / 7.6°S,34.9°E / -7.6; 34.9	49 km	Marcià Capel·la	Capella
Vallis Inghirami	43° 48′ S, 72° 12′ O / 43.8°S,72.2°O / -43.8; -72.2	148 km	Giovanni Inghirami	Inghirami
Vallis Palitzsch	26° 24′ S, 64° 18′ E / 26.4°S,64.3°E / -26.4; 64.3	132 km	Johann Palitzsch	Palitzsch
Vallis Planck	58° 24′ S, 126° 06′ E / 58.4°S,126.1°E / -58.4; 126.1	451 km	Max Planck	Planck
Vallis Rheita	42° 30′ S, 51° 30′ E / 42.5°S,51.5°E / -42.5; 51.5	445 km	Anton Maria Schyrleus of Rheita	Rheita
Vallis Schrödinger	67° 00′ S, 105° 00′ E / 67.0°S,105.0°E / -67.0; 105.0	310 km	Erwin Schrödinger	Schrödinger
Vallis Schröteri	26° 12′ N, 50° 48′ O / 26.2°N,50.8°O / 26.2; -50.8	168 km	Johann Hieronymus Schröter	Schröter
Vallis Snellius	31° 06′ S, 56° 00′ E / 31.1°S,56.0°E / -31.1; 56.0	592 km	Willebrord Snell	Snellius

Muntanyes

Les altures de les muntanyes aïllades o massisos enumerades aquí no s'informa de manera coherent entre les fonts. A la dècada de 1960, el servei de mapes de l'exèrcit dels EUA va utilitzar una elevació relativa a 1.737.988 metres des del centre de la Lluna. A la dècada de 1970, l'Agència de Cartografia de Defensa dels EUA va utilitzar 1.730.000 metres. Les dades topogràfiques de la Clementine publicades a la dècada de 1990 fan servir 1.737.400 metres.

Aquesta llista no és exhaustiva i no enumera els llocs més alts de la Lluna. Les dades de Clementine mostren un rang d'uns 18.100 metres des del punt més baix fins al més alt de la Lluna. El punt més alt, situat al costat ocult de la Lluna, és aproximadament 6.500 metres més alt que Mons Huygens (normalment catalogat com la muntanya més alta).

Les muntanyes es refereixen amb la paraula llatina mons (plural montes).

Nom	Lat./Long.	Diàmetre	Alçada	Origen del nom
Mons Agnes	18° 40′ N, 5° 20′ E / 18.66°N,5.34°E / 18.66; 5.34	0,65 km	0.03 km	Nom femení grec
Mons Ampère	19° 19′ N, 3° 43′ O / 19.32°N,3.71°O / 19.32; -3.71	30 km	3.0 km	André-Marie Ampère, físic
Mons André	5° 11′ N, 120° 34′ E / 5.18°N,120.56°E / 5.18; 120.56	10 km	7.0 km	Nom masculí francès
Mons Ardeshir	5° 02′ N, 121° 02′ E / 5.03°N,121.04°E / 5.03; 121.04	8 km	5.9 km	Ardeshir (Ardashir), nom masculí persa
Mons Argaeus	19° 20′ N, 29° 01′ E / 19.33°N,29.01°E / 19.33; 29.01	50 km	2.6 km	Erciyes Dağı, Àsia Menor
Mont Blanc	45° 25′ N, 0° 26′ E / 45.41°N,0.44°E / 45.41; 0.44	25 km	3.6 km	Mont Blanc, els Alps
Mons Bradley	21° 44′ N, 0° 23′ E / 21.73°N,0.38°E / 21.73; 0.38	30 km	4.2 km	James Bradley, astrònom
Mons Delisle	29° 25′ N, 35° 47′ O / 29.42°N,35.79°O / 29.42; -35.79	30 km	1.0 km	El nom del cràter proper Delisle
Mons Dieter	5° 00′ N, 120° 18′ E / 5.00°N,120.30°E / 5.00; 120.30	20 km	8.0 km	Nom masculí alemany
Mons Dilip	5° 35′ N, 120° 52′ E / 5.58°N,120.87°E / 5.58; 120.87	2 km	5.5 km	Nom masculí indi
Mons Esam	14° 37′ N, 35° 43′ E / 14.61°N,35.71°E / 14.61; 35.71	8 km	0.4 km	Nom masculí àrab
Mons Ganau	4° 47′ N, 120° 35′ E / 4.79°N,120.59°E / 4.79; 120.59	14 km	7.9 km	Nom masculí africà
Mons Gruithuisen Delta	36° 04′ N, 39° 35′ O / 36.07°N,39.59°O / 36.07; -39.59	20 km	1.8 km	El nom del cràter proper Gruithuisen
Mons Gruithuisen Gamma	36° 34′ N, 40° 43′ O / 36.56°N,40.72°O / 36.56; -40.72	20 km	1.5 km	El nom del cràter proper Gruithuisen
Mons Hadley	26° 41′ N, 4° 07′ E / 26.69°N,4.12°E / 26.69; 4.12	25 km	4.6 km	John Hadley, inventor
Mons Hadley Delta	25° 43′ N, 3° 43′ E / 25.72°N,3.71°E / 25.72; 3.71	15 km	3.5 km	El nom del cràter proper Mount Hadley
Mons Hansteen	12° 11′ S, 50° 13′ O / 12.19°S,50.21°O / -12.19; -50.21	30 km		El nom del cràter proper Hansteen
Mons Herodotus	27° 30′ N, 52° 56′ O / 27.50°N,52.94°O / 27.50; -52.94	5 km	1.0 km	El nom del cràter proper Herodotus
Mons Huygens	19° 55′ N, 2° 52′ O / 19.92°N,2.86°O / 19.92; -2.86	40 km	4.7 km	Christiaan Huygens, astrònom
Mons La Hire	27° 40′ N, 25° 31′ O / 27.66°N,25.51°O / 27.66; -25.51	25 km	1.5 km	Philippe de la Hire, astrònom
Mons Maraldi	20° 20′ N, 35° 30′ E / 20.34°N,35.50°E / 20.34; 35.50	15 km	1.3 km	El nom del cràter proper Maraldi
Mons Moro	11° 50′ S, 19° 50′ O / 11.84°S,19.84°O / -11.84; -19.84	10 km		Antonio Lazzaro Moro, científic sobre la Terra
Mons Penck	10° 00′ S, 21° 44′ E / 10.0°S,21.74°E / -10.0; 21.74	30 km	4.0 km	Albrecht Penck, geògraf
Mons Pico	45° 49′ N, 8° 52′ O / 45.82°N,8.87°O / 45.82; -8.87	25 km	2.0 km	Del castellà per a "pic/cim"
Mons Piton	40° 43′ N, 0° 55′ O / 40.72°N,0.92°O / 40.72; -0.92	25 km	2.3 km	El Pitón, un cim de la muntanya Teide, Tenerife
Mons Rümker	40° 46′ N, 58° 23′ O / 40.76°N,58.38°O / 40.76; -58.38	70 km	0.5 km	Karl Ludwig Christian Rümker, astrònom
Mons Usov	11° 55′ N, 63° 16′ E / 11.91°N,63.26°E / 11.91; 63.26	15 km		Mikhail Usov, geòleg
Mons Vinogradov^[5]	22° 21′ N, 32° 31′ O / 22.35°N,32.52°O / 22.35; -32.52	25 km	1.4 km	Aleksandr Pavlovich Vinogradov, químic
Mons Vitruvius	19° 20′ N, 30° 44′ E / 19.33°N,30.74°E / 19.33; 30.74	15 km	2.3 km	El nom del cràter proper Vitruvius
Mons Wolff	16° 53′ N, 6° 48′ O / 16.88°N,6.80°O / 16.88; -6.80	35 km	3.5 km	El baró Christian von Wolff, filòsof

Serralades

Nom	Lat./Long.	Dia.	Origen del nom
Montes Agricola	29° 04′ N, 54° 04′ O / 29.06°N,54.07°O / 29.06; -54.07	141 km	Georgius Agricola, científic sobre la Terra
Montes Alpes	48° 22′ N, 0° 35′ O / 48.36°N,0.58°O / 48.36; -0.58	281 km	Els Alps, Europa
Montes Apenninus	19° 52′ N, 0° 02′ O / 19.87°N,0.03°O / 19.87; -0.03	401 km	Les muntanyes dels Apenins, Itàlia
Montes Archimedes	25° 23′ N, 5° 15′ O / 25.39°N,5.25°O / 25.39; -5.25	163 km	A partir del cràter proper Archimedes
Montes Carpatus	14° 34′ N, 23° 37′ O / 14.57°N,23.62°O / 14.57; -23.62	361 km	Les muntanyes dels Carpats, Europa
Montes Caucasus	37° 31′ N, 9° 56′ E / 37.52°N,9.93°E / 37.52; 9.93	445 km	Les muntanyes del Caucas, Europa
Montes Cordillera	17° 30′ S, 79° 30′ O / 17.5°S,79.5°O / -17.5; -79.5	574 km	Del castellà per a "cadena de muntanyes"
Montes Haemus	17° 07′ N, 12° 02′ E / 17.11°N,12.03°E / 17.11; 12.03	560 km	Nom grec de les muntanyes balcàniques
Montes Harbinger	26° 53′ N, 41° 17′ O / 26.89°N,41.29°O / 26.89; -41.29	90 km	Presagi de l'alba al cràter Aristarchus
Montes Jura	47° 29′ N, 36° 07′ O / 47.49°N,36.11°O / 47.49; -36.11	422 km	Les muntanyes del Jura, Europa
Montes Pyrenaeus	14° 03′ S, 41° 31′ E / 14.05°S,41.51°E / -14.05; 41.51	164 km	Les muntanyes dels Pirineus, Europa
Montes Recti	48° 18′ N, 19° 43′ O / 48.3°N,19.72°O / 48.3; -19.72	90 km	Del llatí per "rang recte"
Montes Riphaeus	7° 29′ S, 27° 36′ O / 7.48°S,27.60°O / -7.48; -27.60	189 km	Nom grec de les muntanyes Urals, Rússia
Montes Rook	20° 36′ S, 82° 30′ O / 20.6°S,82.5°O / -20.6; -82.5	791 km	Lawrence Rook, astrònom
Montes Secchi	2° 43′ N, 43° 10′ E / 2.72°N,43.17°E / 2.72; 43.17	50 km	A partir del cràter proper Secchi
Montes Spitzbergen	34° 28′ N, 5° 13′ O / 34.47°N,5.21°O / 34.47; -5.21	60 km	El nom de l'alemany pels "cims afilats" i per la semblança amb les illes Spitsbergen
Montes Taurus	27° 19′ N, 40° 20′ E / 27.32°N,40.34°E / 27.32; 40.34	172 km	Muntanyes del Taure, Àsia Menor
Montes Teneriffe	47° 53′ N, 13° 11′ O / 47.89°N,13.19°O / 47.89; -13.19	182 km	Illa de Tenerife

Altres característiques

La superfície de la Lluna presenta moltes altres característiques geològiques. A més de muntanyes, valls i cràters d'impacte, les següents característiques superficials han rebut noms a la nomenclatura lunar, molts d'ells reben el nom d'un cràter o muntanya proper.

El diàmetre indicat per a aquestes característiques és la dimensió més llarga que conté tota la formació geològica. Les latituds i longituds estan en coordenades selenogràfiques.

Albedo

Aquestes característiques tenen un alt albedo comparat amb el terreny circumdant.

Nom	Coordenades	Diàmetre	Origen del nom
Reiner Gamma	7° 30′ N, 59° 00′ O / 7.5°N,59.0°O / 7.5; -59.0	70.0 km	A partir del cràter proper Reiner

A la cara oculta de la Lluna hi ha característiques d'albedo sense nom a Mare Ingenii i Mare Marginis. Aquests es troben antípodes a les conques d'impacte Mare Imbrium i Mare Orientale.

Dorsa

Un dorsum (plural dorsa, que significa "esquena o cresta") és un sistema de cresta arrugada que es troba habitualment als mars lunars.

Nom	Coordenades	Diàmetre	Origen del nom
Dorsa Aldrovandi	24° 00′ N, 28° 30′ E / 24.0°N,28.5°E / 24.0; 28.5	136 km	Ulisse Aldrovandi (1522–1605)
Dorsa Andrusov	1° 00′ S, 57° 00′ E / 1.0°S,57.0°E / -1.0; 57.0	160 km	Nicolai Ivanovich Andrusov (1861–1924)
Dorsum Arduino	24° 54′ N, 35° 48′ O / 24.9°N,35.8°O / 24.9; -35.8	107 km	Giovanni Arduino (1714–1795)
Dorsa Argand	28° 06′ N, 40° 36′ O / 28.1°N,40.6°O / 28.1; -40.6	109 km	Emile Argand (1879–1940)
Dorsum Azara	26° 42′ N, 19° 12′ E / 26.7°N,19.2°E / 26.7; 19.2	105 km	Félix Manuel de Azara (1746–1811)
Dorsa Barlow	15° 00′ N, 31° 00′ E / 15.0°N,31.0°E / 15.0; 31.0	120 km	William Barlow (1845–1934)
Dorsum Bucher	31° 00′ N, 39° 00′ O / 31.0°N,39.0°O / 31.0; -39.0	90 km	Walter Hermann Bucher (1889–1965)
Dorsum Buckland	20° 24′ N, 12° 48′ E / 20.4°N,12.8°E / 20.4; 12.8	380 km	William Buckland (1784–1856)
Dorsa Burnet	28° 24′ N, 57° 00′ O / 28.4°N,57.0°O / 28.4; -57.0	194 km	Thomas Burnet (1635–1715)
Dorsa Cato	1° 00′ N, 47° 00′ E / 1.0°N,47.0°E / 1.0; 47.0	140 km	Cató el Censor (234–149 aC)
Dorsum Cayeux	1° 36′ N, 51° 12′ E / 1.6°N,51.2°E / 1.6; 51.2	84 km	Lucien Cayeux (1864–1944)
Dorsum Cloos	1° 00′ N, 91° 00′ E / 1.0°N,91.0°E / 1.0; 91.0	100 km	Hans Cloos (1885–1951)
Dorsum Cushman	1° 00′ N, 49° 00′ E / 1.0°N,49.0°E / 1.0; 49.0	80 km	Joseph Augustine Cushman (1881–1949)
Dorsa Dana	3° 00′ N, 90° 00′ E / 3.0°N,90.0°E / 3.0; 90.0	70 km	James Dwight Dana (1813–1895)
Dorsa Ewing	10° 12′ S, 39° 24′ O / 10.2°S,39.4°O / -10.2; -39.4	141 km	William Maurice Ewing (1906–1974)
Dorsum Gast	24° 00′ N, 9° 00′ E / 24.0°N,9.0°E / 24.0; 9.0	60 km	Paul Werner Gast (1930–1973)
Dorsa Geikie	4° 36′ S, 52° 30′ E / 4.6°S,52.5°E / -4.6; 52.5	228 km	Sir Archibald Geikie (1835–1924)
Dorsum Grabau	29° 24′ N, 15° 54′ O / 29.4°N,15.9°O / 29.4; -15.9	121 km	Amadeus William Grabau (1870–1946)
Dorsum Guettard	10° 00′ S, 18° 00′ O / 10.0°S,18.0°O / -10.0; -18.0	40 km	Jean-Etienne Guettard (1715–1786)
Dorsa Harker	14° 30′ N, 64° 00′ E / 14.5°N,64.0°E / 14.5; 64.0	197 km	Alfred Harker (1859–1939)
Dorsum Heim	32° 00′ N, 29° 48′ O / 32.0°N,29.8°O / 32.0; -29.8	148 km	Albert Heim (1849–1937)
Dorsum Higazy	28° 00′ N, 17° 00′ O / 28.0°N,17.0°O / 28.0; -17.0	60 km	Riad Higazy (1919–1967)
Dorsa Lister	20° 18′ N, 23° 48′ E / 20.3°N,23.8°E / 20.3; 23.8	203 km	Martin Lister (1639–1712)
Dorsa Mawson	7° 00′ S, 53° 00′ E / 7.0°S,53.0°E / -7.0; 53.0	132 km	Douglas Mawson (1882–1958)
Dorsum Nicol	18° 00′ N, 23° 00′ E / 18.0°N,23.0°E / 18.0; 23.0	50 km	William Nicol (1768–1851)
Dorsum Niggli	29° 00′ N, 52° 00′ O / 29.0°N,52.0°O / 29.0; -52.0	50 km	Paul Niggli (1888–1953)
Dorsum Oppel	18° 42′ N, 52° 36′ E / 18.7°N,52.6°E / 18.7; 52.6	268 km	Albert Oppel (1831–1865)
Dorsum Owen	25° 00′ N, 11° 00′ E / 25.0°N,11.0°E / 25.0; 11.0	50 km	George Owen (1552–1613)
Dorsa Rubey	10° 00′ S, 42° 00′ O / 10.0°S,42.0°O / -10.0; -42.0	100 km	William Walden Rubey (1898–1974)
Dorsum Scilla	32° 48′ N, 60° 24′ O / 32.8°N,60.4°O / 32.8; -60.4	108 km	Agostino Scilla (1639–1700)
Dorsa Smirnov	27° 18′ N, 25° 18′ E / 27.3°N,25.3°E / 27.3; 25.3	156 km	Sergei Sergeevich Smirnov (1895–1947)
Dorsa Sorby	19° 00′ N, 14° 00′ E / 19.0°N,14.0°E / 19.0; 14.0	80 km	Henry Clifton Sorby (1826–1908)
Dorsa Stille	27° 00′ N, 19° 00′ O / 27.0°N,19.0°O / 27.0; -19.0	80 km	Hans Stille (1876–1966)
Dorsum Termier	11° 00′ N, 58° 00′ E / 11.0°N,58.0°E / 11.0; 58.0	90 km	Pierre-Marie Termier (1859–1930)
Dorsa Tetyaev	19° 54′ N, 64° 12′ E / 19.9°N,64.2°E / 19.9; 64.2	176 km	Mikhail Mikhailovich Tetyaev (1882–1956)
Dorsum Thera	24° 24′ N, 31° 24′ O / 24.4°N,31.4°O / 24.4; -31.4	7 km	Nom femení grega
Dorsum Von Cotta	23° 12′ N, 11° 54′ E / 23.2°N,11.9°E / 23.2; 11.9	199 km	Carl Bernard von Cotta (1808–1879)
Dorsa Whiston	29° 24′ N, 56° 24′ O / 29.4°N,56.4°O / 29.4; -56.4	85 km	William Whiston (1667–1752)
Dorsum Zirkel	28° 06′ N, 23° 30′ O / 28.1°N,23.5°O / 28.1; -23.5	193 km	Ferdinand Zirkel (1838–1912)

Promontoria

Aquestes característiques formen una capa o cap d'un mar lunar.

Nom	Coordenades	Diàmetre	Origen del nom
Promontorium Agarum	14° 00′ N, 66° 00′ E / 14.0°N,66.0°E / 14.0; 66.0	70 km	Porta el nom d'un cap al Mar d'Azov
Promontorium Agassiz	42° 00′ N, 1° 48′ E / 42.0°N,1.8°E / 42.0; 1.8	20 km	Jean Louis Rodolphe Agassiz (1807–1873)
Promontorium Archerusia	16° 42′ N, 22° 00′ E / 16.7°N,22.0°E / 16.7; 22.0	10 km	Porta el nom d'un cap al Mar Negre
Promontorium Deville	43° 12′ N, 1° 00′ E / 43.2°N,1.0°E / 43.2; 1.0	20 km	Charles Joseph Sainte-Claire Deville (1814–1876)
Promontorium Fresnel	29° 00′ N, 4° 42′ E / 29.0°N,4.7°E / 29.0; 4.7	20 km	Augustin Jean Fresnel (1788–1827)
Promontorium Heraclides	40° 18′ N, 33° 12′ O / 40.3°N,33.2°O / 40.3; -33.2	50 km	Heraclides Pòntic
Promontorium Kelvin	27° 00′ S, 33° 00′ O / 27.0°S,33.0°O / -27.0; -33.0	50 km	William Thomson, 1r baró Kelvin (1824–1907)
Promontorium Laplace	46° 00′ N, 25° 48′ O / 46.0°N,25.8°O / 46.0; -25.8	50 km	Pierre Simon Laplace (1749–1827)
Promontorium Taenarium	19° 00′ S, 8° 00′ O / 19.0°S,8.0°O / -19.0; -8.0	70 km	Porta el nom d'un cap a Grècia^[6]

Rimae

Rimae (en singular rima) són rimes lunars.

Nom	Coordenades	Diàmetre	Origen del nom
Rima Agatharchides	20° 00′ S, 28° 00′ O / 20.0°S,28.0°O / -20.0; -28.0	50 km	A partir del cràter proper Agatharchides
Rima Agricola	29° 00′ N, 53° 00′ O / 29.0°N,53.0°O / 29.0; -53.0	110 km	A partir del proper Montes Agricola
Rimae Alphonsus	14° 00′ S, 2° 00′ O / 14.0°S,2.0°O / -14.0; -2.0	80 km	Dins del cràter Alphonsus
Rimae Apollonius	5° 00′ N, 53° 00′ E / 5.0°N,53.0°E / 5.0; 53.0	230 km	A partir del cràter proper Apollonius
Rimae Archimedes	26° 36′ N, 4° 06′ O / 26.6°N,4.1°O / 26.6; -4.1	169 km	A partir del cràter proper Archimedes
Rima Archytas	53° 00′ S, 3° 00′ E / 53.0°S,3.0°E / -53.0; 3.0	90 km	A partir del cràter proper Archytas
Rima Ariadaeus	6° 24′ N, 14° 00′ E / 6.4°N,14.0°E / 6.4; 14.0	250 km	A partir del cràter proper Ariadaeus
Rimae Aristarchus	26° 54′ N, 47° 30′ O / 26.9°N,47.5°O / 26.9; -47.5	121 km	A partir del cràter proper Aristarchus
Rimae Arzachel	18° 00′ S, 2° 00′ O / 18.0°S,2.0°O / -18.0; -2.0	50 km	Dins del cràter Arzachel
Rimae Atlas	47° 30′ N, 43° 36′ E / 47.5°N,43.6°E / 47.5; 43.6	60 km	Dins del cràter Atlas
Rima Billy	15° 00′ S, 48° 00′ O / 15.0°S,48.0°O / -15.0; -48.0	70 km	A partir del cràter proper Billy
Rima Birt	21° 00′ S, 9° 00′ O / 21.0°S,9.0°O / -21.0; -9.0	50 km	A partir del cràter proper Birt
Rimae Bode	10° 00′ N, 4° 00′ O / 10.0°N,4.0°O / 10.0; -4.0	70 km	A partir del cràter proper Bode
Rimae Boscovich	9° 48′ N, 11° 06′ E / 9.8°N,11.1°E / 9.8; 11.1	40 km	Dins del cràter Boscovich
Rima Bradley	23° 48′ N, 1° 12′ O / 23.8°N,1.2°O / 23.8; -1.2	161 km	A partir del proper Mons Bradley
Rima Brayley	21° 24′ N, 37° 30′ O / 21.4°N,37.5°O / 21.4; -37.5	311 km	A partir del cràter proper Brayley
Rima Calippus	37° 00′ N, 13° 00′ E / 37.0°N,13.0°E / 37.0; 13.0	40 km	A partir del cràter proper Calippus
Rima Cardanus	11° 24′ N, 71° 30′ E / 11.4°N,71.5°E / 11.4; 71.5	175 km	A partir del cràter proper Cardanus
Rima Carmen	19° 48′ N, 29° 18′ E / 19.8°N,29.3°E / 19.8; 29.3	10 km	Nom femení castellà
Rima Cauchy	10° 30′ N, 38° 00′ E / 10.5°N,38.0°E / 10.5; 38.0	140 km	A partir del cràter proper Cauchy
Rimae Chacornac	29° 00′ N, 32° 00′ E / 29.0°N,32.0°E / 29.0; 32.0	120 km	A partir del cràter proper Chacornac
Rima Cleomedes	27° 00′ N, 57° 00′ E / 27.0°N,57.0°E / 27.0; 57.0	80 km	Dins del cràter Cleomedes
Rima Cleopatra	30° 00′ N, 53° 48′ O / 30.0°N,53.8°O / 30.0; -53.8	14 km	Nom femení grec
Rima Conon	18° 36′ N, 2° 00′ E / 18.6°N,2.0°E / 18.6; 2.0	30 km	A partir del cràter proper Conon
Rimae Daniell	37° 00′ N, 26° 00′ E / 37.0°N,26.0°E / 37.0; 26.0	200 km	A partir del cràter proper Daniell
Rimae Darwin	19° 18′ S, 69° 30′ O / 19.3°S,69.5°O / -19.3; -69.5	143 km	A partir del cràter proper Darwin
Rima Dawes	17° 30′ N, 26° 36′ E / 17.5°N,26.6°E / 17.5; 26.6	15 km	A partir del cràter proper Dawes
Rimae de Gasparis	24° 36′ S, 51° 06′ O / 24.6°S,51.1°O / -24.6; -51.1	93 km	A partir del cràter proper de Gasparis
Rima Delisle	31° 00′ N, 32° 00′ O / 31.0°N,32.0°O / 31.0; -32.0	60 km	A partir del cràter proper Delisle
Rima Diophantus	29° 00′ N, 33° 00′ O / 29.0°N,33.0°O / 29.0; -33.0	150 km	A partir del cràter proper Diophantus
Rimae Doppelmayer	25° 54′ S, 45° 06′ O / 25.9°S,45.1°O / -25.9; -45.1	162 km	A partir del cràter proper Doppelmayer
Rima Draper	18° 00′ N, 25° 00′ O / 18.0°N,25.0°O / 18.0; -25.0	160 km	A partir del cràter proper Draper
Rima Euler	21° 00′ N, 31° 00′ O / 21.0°N,31.0°O / 21.0; -31.0	90 km	A partir del cràter proper Euler
Rima Flammarion	2° 48′ S, 5° 36′ O / 2.8°S,5.6°O / -2.8; -5.6	80 km	A partir del cràter proper Flammarion
Rimae Focas	28° 00′ S, 98° 00′ O / 28.0°S,98.0°O / -28.0; -98.0	100 km	A partir del cràter proper Focas
Rimae Fresnel	28° 00′ N, 4° 00′ E / 28.0°N,4.0°E / 28.0; 4.0	90 km	A partir del proper Promontorium Fresnel
Rima Furnerius	35° 00′ S, 61° 00′ E / 35.0°S,61.0°E / -35.0; 61.0	50 km	Dins del cràter Furnerius
Rima Galilaei	11° 54′ N, 58° 30′ O / 11.9°N,58.5°O / 11.9; -58.5	89 km	A partir del cràter proper Galilaei
Rima Gärtner	59° 00′ N, 63° 00′ E / 59.0°N,63.0°E / 59.0; 63.0	30 km	Dins del cràter Gärtner
Rimae Gassendi	18° 00′ S, 40° 00′ O / 18.0°S,40.0°O / -18.0; -40.0	70 km	Dins del cràter Gassendi
Rima Gay-Lussac	13° 00′ N, 22° 00′ O / 13.0°N,22.0°O / 13.0; -22.0	40 km	A partir del cràter proper Gay-Lussac
Rima G. Bond	33° 18′ N, 35° 30′ E / 33.3°N,35.5°E / 33.3; 35.5	168 km	A partir del cràter proper G. Bond
Rimae Gerard	46° 00′ N, 84° 00′ O / 46.0°N,84.0°O / 46.0; -84.0	100 km	A partir del cràter proper Gerard
Rimae Goclenius	8° 00′ S, 43° 00′ E / 8.0°S,43.0°E / -8.0; 43.0	240 km	A partir del cràter proper Goclenius
Rimae Grimaldi	9° 00′ N, 64° 00′ O / 9.0°N,64.0°O / 9.0; -64.0	230 km	A partir del cràter proper Grimaldi
Rima Hadley	25° 00′ N, 3° 00′ E / 25.0°N,3.0°E / 25.0; 3.0	80 km	A partir del proper Mons Hadley
Rima Hansteen	12° 00′ S, 53° 00′ O / 12.0°S,53.0°O / -12.0; -53.0	25 km	A partir del cràter proper Hansteen
Rima Hesiodus	30° 00′ S, 20° 00′ O / 30.0°S,20.0°O / -30.0; -20.0	256 km	A partir del cràter proper Hesiodus
Rima Hyginus	7° 24′ N, 7° 48′ E / 7.4°N,7.8°E / 7.4; 7.8	219 km	A partir del cràter proper Hyginus
Rimae Hypatia	0° 24′ S, 22° 24′ E / 0.4°S,22.4°E / -0.4; 22.4	206 km	A partir del cràter proper Hypatia
Rima Jansen	14° 30′ N, 29° 00′ E / 14.5°N,29.0°E / 14.5; 29.0	35 km	A partir del cràter proper Jansen
Rimae Janssen	45° 36′ S, 40° 00′ E / 45.6°S,40.0°E / -45.6; 40.0	114 km	A partir del cràter proper Janssen
Rimae Kopff	17° 24′ S, 89° 36′ O / 17.4°S,89.6°O / -17.4; -89.6	41 km	A partir del cràter proper Kopff
Rima Krieger	29° 00′ N, 45° 36′ O / 29.0°N,45.6°O / 29.0; -45.6	22 km	A partir del cràter proper Krieger
Rimae Liebig	20° 00′ S, 45° 00′ O / 20.0°S,45.0°O / -20.0; -45.0	140 km	A partir del cràter proper Liebig
Rimae Littrow	22° 06′ N, 29° 54′ E / 22.1°N,29.9°E / 22.1; 29.9	115 km	A partir del cràter proper Littrow
Rimae Maclear	13° 00′ S, 20° 00′ E / 13.0°S,20.0°E / -13.0; 20.0	110 km	A partir del cràter proper Maclear
Rimae Maestlin	2° 00′ N, 40° 00′ O / 2.0°N,40.0°O / 2.0; -40.0	80 km	A partir del cràter proper Maestlin
Rima Mairan	38° 00′ N, 47° 00′ O / 38.0°N,47.0°O / 38.0; -47.0	90 km	A partir del cràter proper Mairan
Rima Marcello	18° 36′ N, 27° 42′ E / 18.6°N,27.7°E / 18.6; 27.7	2 km	Nom femení italià
Rima Marius	16° 30′ N, 48° 54′ O / 16.5°N,48.9°O / 16.5; -48.9	121 km	A partir del cràter proper Marius
Rimae Maupertuis	52° 00′ N, 23° 00′ O / 52.0°N,23.0°O / 52.0; -23.0	84 km	A partir del cràter proper Maupertuis
Rimae Menelaus	17° 12′ N, 17° 54′ E / 17.2°N,17.9°E / 17.2; 17.9	131 km	A partir del cràter proper Menelaus
Rimae Mersenius	21° 30′ S, 49° 12′ O / 21.5°S,49.2°O / -21.5; -49.2	84 km	A partir del cràter proper Mersenius
Rima Messier	1° 00′ S, 45° 00′ E / 1.0°S,45.0°E / -1.0; 45.0	100 km	A partir del cràter proper Messier
Rima Milichius	8° 00′ N, 33° 00′ O / 8.0°N,33.0°O / 8.0; -33.0	100 km	A partir del cràter proper Milichius
Rimae Opelt	13° 00′ S, 18° 00′ O / 13.0°S,18.0°O / -13.0; -18.0	70 km	A partir del cràter proper Opelt
Rima Oppolzer	1° 42′ S, 1° 00′ E / 1.7°S,1.0°E / -1.7; 1.0	94 km	A partir del cràter proper Oppolzer
Rimae Palmieri	28° 00′ S, 47° 00′ O / 28.0°S,47.0°O / -28.0; -47.0	150 km	A partir del cràter proper Palmieri
Rimae Parry	6° 06′ S, 16° 48′ O / 6.1°S,16.8°O / -6.1; -16.8	82 km	A partir del cràter proper Parry
Rimae Petavius	25° 54′ S, 58° 54′ E / 25.9°S,58.9°E / -25.9; 58.9	80 km	A partir del cràter proper Petavius
Rimae Pettit	23° 00′ S, 92° 00′ O / 23.0°S,92.0°O / -23.0; -92.0	450 km	A partir del cràter proper Pettit
Rimae Pitatus	28° 30′ S, 13° 48′ O / 28.5°S,13.8°O / -28.5; -13.8	94 km	A partir del cràter proper Pitatus
Rimae Plato	52° 54′ N, 3° 12′ O / 52.9°N,3.2°O / 52.9; -3.2	87 km	A partir del cràter proper Plato
Rimae Plinius	17° 54′ N, 23° 36′ E / 17.9°N,23.6°E / 17.9; 23.6	124 km	A partir del cràter proper Plinius
Rimae Posidonius	32° 00′ N, 28° 42′ E / 32.0°N,28.7°E / 32.0; 28.7	70 km	A partir del cràter proper Posidonius
Rimae Prinz	27° 00′ N, 43° 00′ O / 27.0°N,43.0°O / 27.0; -43.0	80 km	A partir del cràter proper Prinz
Rimae Ramsden	33° 54′ S, 31° 24′ O / 33.9°S,31.4°O / -33.9; -31.4	108 km	A partir del cràter proper Ramsden
Rima Réaumur	3° 00′ S, 3° 00′ E / 3.0°S,3.0°E / -3.0; 3.0	30 km	A partir del cràter proper Réaumur
Rima Reiko	18° 36′ N, 27° 42′ E / 18.6°N,27.7°E / 18.6; 27.7	2 km	Nom femení japonès
Rimae Repsold	50° 36′ N, 81° 42′ O / 50.6°N,81.7°O / 50.6; -81.7	166 km	A partir del cràter proper Repsold
Rimae Riccioli	2° 00′ N, 74° 00′ O / 2.0°N,74.0°O / 2.0; -74.0	400 km	A partir del cràter proper Riccioli
Rimae Ritter	3° 00′ N, 18° 00′ O / 3.0°N,18.0°O / 3.0; -18.0	100 km	A partir del cràter proper Ritter
Rimae Römer	27° 00′ N, 35° 00′ O / 27.0°N,35.0°O / 27.0; -35.0	110 km	A partir del cràter proper Römer
Rima Rudolf	19° 36′ N, 29° 36′ E / 19.6°N,29.6°E / 19.6; 29.6	8 km	Nom masculí alemany
Rima Schröter	1° 00′ N, 6° 00′ O / 1.0°N,6.0°O / 1.0; -6.0	40 km	A partir del cràter proper Schröter
Rimae Secchi	1° 00′ N, 44° 00′ O / 1.0°N,44.0°O / 1.0; -44.0	35 km	A partir del cràter proper Secchi
Rima Sharp	46° 42′ N, 50° 30′ O / 46.7°N,50.5°O / 46.7; -50.5	107 km	A partir del cràter proper Sharp
Rima Sheepshanks	58° 00′ N, 24° 00′ E / 58.0°N,24.0°E / 58.0; 24.0	200 km	A partir del cràter proper Sheepshanks
Rima Siegfried	25° 54′ S, 103° 00′ E / 25.9°S,103.0°E / -25.9; 103.0	14 km	Nom masculí alemany
Rimae Sirsalis	15° 42′ S, 61° 42′ O / 15.7°S,61.7°O / -15.7; -61.7	426 km	A partir del cràter proper Sirsalis
Rimae Sosigenes	8° 36′ N, 18° 42′ E / 8.6°N,18.7°E / 8.6; 18.7	190 km	A partir del cràter proper Sosigenes
Rima Suess	6° 42′ N, 48° 12′ E / 6.7°N,48.2°E / 6.7; 48.2	165 km	A partir del cràter proper Suess
Rimae Sulpicius Gallus	21° 00′ N, 10° 00′ E / 21.0°N,10.0°E / 21.0; 10.0	90 km	A partir del cràter proper Sulpicius Gallus
Rima Sung-Mei	24° 36′ N, 11° 18′ E / 24.6°N,11.3°E / 24.6; 11.3	4 km	Nom femení xinès
Rimae Taruntius	5° 30′ N, 46° 30′ E / 5.5°N,46.5°E / 5.5; 46.5	25 km	A partir del cràter proper Taruntius
Rimae Theaetetus	33° 00′ N, 6° 00′ E / 33.0°N,6.0°E / 33.0; 6.0	50 km	A partir del cràter proper Theaetetus
Rima T. Mayer	13° 00′ N, 31° 00′ O / 13.0°N,31.0°O / 13.0; -31.0	50 km	A partir del cràter proper T. Mayer
Rimae Triesnecker	4° 18′ N, 4° 36′ E / 4.3°N,4.6°E / 4.3; 4.6	215 km	A partir del cràter proper Triesnecker
Rimae Vasco da Gama	10° 00′ N, 82° 00′ E / 10.0°N,82.0°E / 10.0; 82.0	60 km	A partir del cràter proper Vasco da Gama
Rima Vladimir	25° 12′ N, 0° 42′ O / 25.2°N,0.7°O / 25.2; -0.7	14 km	Nom masculí eslau
Rima Wan-Yu	20° 00′ N, 31° 30′ O / 20.0°N,31.5°O / 20.0; -31.5	12 km	Nom femení xinès
Rima Yangelʹ	16° 42′ N, 4° 36′ E / 16.7°N,4.6°E / 16.7; 4.6	30 km	A partir del cràter proper Yangelʹ
Rima Zahia	25° 00′ N, 29° 30′ O / 25.0°N,29.5°O / 25.0; -29.5	16 km	Nom femení àrab
Rimae Zupus	15° 00′ S, 53° 00′ O / 15.0°S,53.0°O / -15.0; -53.0	120 km	A partir del cràter proper Zupus

Rupes

Aquests són escarpaments a la superfície.

Nom	Coordenades	Diàmetre	Origen del nom
Rupes Altai	24° 18′ S, 22° 36′ E / 24.3°S,22.6°E / -24.3; 22.6	427.0 km	Muntanyes d'Altai
Rupes Boris	30° 30′ N, 33° 30′ O / 30.5°N,33.5°O / 30.5; -33.5	4.0 km	A partir del cràter proper Boris
Rupes Cauchy	9° 00′ N, 37° 00′ E / 9.0°N,37.0°E / 9.0; 37.0	120.0 km	A partir del cràter proper Cauchy
Rupes Kelvin	27° 18′ S, 33° 06′ O / 27.3°S,33.1°O / -27.3; -33.1	78.0 km	A partir del proper Promontorium Kelvin
Rupes Liebig	25° 00′ S, 46° 00′ O / 25.0°S,46.0°O / -25.0; -46.0	180.0 km	A partir del cràter proper Liebig
Rupes Mercator	31° 00′ S, 22° 18′ O / 31.0°S,22.3°O / -31.0; -22.3	93.0 km	A partir del cràter proper Mercator
Rupes Recta	22° 06′ S, 7° 48′ O / 22.1°S,7.8°O / -22.1; -7.8	134.0 km	Llatí per "penya-segat recte"^[7]
Rupes Toscanelli	27° 24′ N, 47° 30′ O / 27.4°N,47.5°O / 27.4; -47.5	70.0 km	A partir del cràter proper Toscanelli

Terrae

Les zones continentals entre els mars van rebre noms comparables per Giovanni Battista Riccioli,^[8] però eren oposats als noms utilitzats per als mars. Així hi havia les terres de l'esterilitat (Terra Sterilitatis), la calor (Terra Caloris) i la vivacitat (Terra Vitae). No obstant això, aquests noms per a les regions altes ja no s'utilitzen en mapes recents, i Terrae no està reconegut oficialment com a nomenclatura lunar estàndard per la Unió Astronòmica Internacional.^[9]

Nom	Origen del nom	Posició lateral a prop
Insula Ventorum	Illa dels Vents
Peninsula Fulminum	Península del Tro	Entre Mare Humorum i Oceanus Procellarum.^[10]
Terra Caloris	Terra de Calor	Vora sud-oest del costat proper.^[10]
Terra Fertilitatis	Terra de Fertilitat	Vora sud-est de la cara visible.^[10]
Terrae Grandinis	Terres de Calamarsa	Frontera nord-est de Mare Imbrium.^[10]
Terrae Manna	Terres de Manna	Regió entre Mare Tranquillitatis, Mare Fecunditatis i Mare Nectaris.^[10]
Terra Nivium	Terra de Neus	Frontera sud-est de Mare Imbrium.^[10]
Terra Pruinae	Terra de les Gelades	Frontera nord-oest de Mare Imbrium.^[10]
Terra Sanitatis	Terra de la Salut	Regió central entre Mare Nubium i Mare Tranquillitatis.^[10]
Terra Siccitatis	Terra de la Sequedat	Vora nord-oest de la cara visible.^[10]
Terra Sterilitatis	Terra de l'Esterilitat
Terra Vigoris	Terra de l'Alegria	Regió al sud-est de Mare Crisium.^[10]
Terra Vitae	Terra de vivacitat	Vora nord-est de la cara visible.^[10]

Vegeu també

Portal del sistema solar

Referències

↑ Moore, Patrick. The Guinness book of astronomy facts and feats. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1983, p. 25. ISBN 0-85112-258-2.
↑ «Science Source - Riccioli's Moon map, 1651». www.sciencesource.com. [Consulta: 20 desembre 2017].
↑ «Moon Mare/Maria». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology. [Consulta: 20 agost 2010].
↑ ^4,0 ^4,1 «Astronomica Langrenus» (en italià). Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 5 desembre 2006].
↑ Formerly called Mons Euler.
↑ Ara Matapan o Tainaron
↑ Tradicionalment s'anomena "mur recte".".
↑ Wood, Chuck. «Restoring Bright Names». LPOD lunar photo of the day, 18-04-2006. [Consulta: 2 desembre 2006].
↑ Blue, Jennifer. «Categories for Naming Features on Planets and Satellites.». USGS, 16-10-2006. [Consulta: 4 maig 2007].
↑ ^10,00 ^10,01 ^10,02 ^10,03 ^10,04 ^10,05 ^10,06 ^10,07 ^10,08 ^10,09 ^10,10 Wood, Chuck. «Restoring bright names». LPOD, 13-07-2006. [Consulta: 5 juliol 2007].

Es van utilitzar com a referències a la secció Característiques de l'aigua.

Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature. NASA RP-1097, 1982. , no ISBN.
Ben Bussey and Paul Spudis, The Clementine Atlas of the Moon, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0-521-81528-2.
Antonín Rükl, Atlas of the Moon, Kalmbach Books, 1990, ISBN 0-913135-17-8.
Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon, Cambridge University Press, 1999, ISBN 0-521-62248-4.

Les fonts següents es van utilitzar com a referències a les pàgines individuals de cràters.

Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature. NASA RP-1097, 1982.
Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature». USGS, 25-07-2007. [Consulta: 5 agost 2007].
Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon. New York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2.
Cocks, Elijah E.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature. Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature». Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 24 octubre 2007].
Menzel, Donald H. «Final Report on NGR 22-007-194, Lunar Nomenclature». NASA, 01-02-1971. [Consulta: 7 agost 2008].
«Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU». Space Science Reviews, vol. 12, 2, 1971, pàg. 136. Bibcode: 1971SSRv...12..136M. DOI: 10.1007/BF00171763.
Moore, Patrick. On the Moon. Sterling Publishing Co., 2001. ISBN 0-304-35469-4.
Price, Fred W. The Moon observer's handbook. Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-33500-0.
Rükl, Antonín. Atlas of the Moon. Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8.
Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes. 6th revision. Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2.
Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-54414-6.
Wlasuk, Peter T. Observing the Moon. Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3.

Enllaços externs

NASA lunar Atlas
IAU, USGS: Moon nomenclature
Lunar Atlases at the Lunar & Planetary Institute

[1] Moore, Patrick. The Guinness book of astronomy facts and feats. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1983, p. 25. ISBN 0-85112-258-2.

[2] «Science Source - Riccioli's Moon map, 1651». www.sciencesource.com. [Consulta: 20 desembre 2017].

[USGS-3] «Moon Mare/Maria». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology. [Consulta: 20 agost 2010].

[telescop.htm-4] 4,0 ^4,1 «Astronomica Langrenus» (en italià). Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 5 desembre 2006].

[5] Formerly called Mons Euler.

[6] Ara Matapan o Tainaron

[7] Tradicionalment s'anomena "mur recte".".

[8] Wood, Chuck. «Restoring Bright Names». LPOD lunar photo of the day, 18-04-2006. [Consulta: 2 desembre 2006].

[9] Blue, Jennifer. «Categories for Naming Features on Planets and Satellites.». USGS, 16-10-2006. [Consulta: 4 maig 2007].

[lpod-10] 10,00 ^10,01 ^10,02 ^10,03 ^10,04 ^10,05 ^10,06 ^10,07 ^10,08 ^10,09 ^10,10 Wood, Chuck. «Restoring bright names». LPOD, 13-07-2006. [Consulta: 5 juliol 2007].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

La Lluna
Característiques físiques	Cara a la Lluna Estructura interna Camp gravitatori Topografia Camp magnètic Atmosfera Cua d'ions Llum de la lluna Remolins lunars
Òrbita	Òrbita de la Lluna Fases Lluna negra Lluna nova Libració Lluna plena Lluna fosca Terminador Superlluna Lluna cendrosa Eclipsi de Lluna Eclipsi de Sol Eclipsis solars a la Lluna Marea
Superfície	Selenografia Cara visible Cara oculta Pol nord Pol sud Mar lunar Llista Cràters Llista Calderes Muntanyes Valls Característiques volcàniques Conca del pol sud-Aitken Cràter de Shackleton Aigua Sòl Regolita Sistemes de marques radials Pic de llum eterna Cràter de foscor eterna Erosió espacial Fenomen lunar transitori Basalt lunar 70017
Ciència	Geologia cronologia Hipòtesi del gran impacte Esfera de Hill Roques lunars Meteorits lunars KREEP Gran bombardeig tardà Lunar Laser Ranging experiment ALSEP Observació Origen Exposicions de roques lunars Exposició de roques lunars de l'Apollo 11 Exposició de roques lunars de l'Apollo 17
Exploració	Programa Luna Programa Apollo Exploració de la Lluna Colonització de la Lluna Llista de sondes lunars Llista de missions d'exploració de la Lluna Llista d'objectes creats per la humanitat sobre la Lluna Aterratge lunar Teories de la conspiració dels aterratges lunars del Programa Apollo
Temes relacionats	Calendari lunar Calendari lunisolar Cràters amb noms de persones Planeta doble Efecte lunar La cara de la Lluna Memorials a la Lluna Mes Mes lunar Il·lusió lunar Lluna a l'art i la literatura Mitologia lunar Divinitat lunar Hjúki i Bil (llegendes nòrdiques) La Lluna està feta de formatge verd Satèl·lit natural Sistema solar Superlluna Teia (protoplaneta) Turisme
Fases / Ocurrència	Lluna plena Lluna negra Lluna blava Fase lunar Lluna nova Lluna fosca Lluna mullada Lilith (lluna hipotètica)
Categoria