Vés al contingut

Reial Valladolid Club de Futbol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reial Valladolid Club de Futbol B)
Infotaula d'organitzacióReial Valladolid Club de Futbol
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomPucela
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima esportiva Modifica el valor a Wikidata
Creació20 de juny de 1928 (1928-06-20) (96 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona Divisió
Instal·lació esportivaEstadi José Zorrilla: Valladolid . 26.512  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència Ronaldo
Entrenador principal Pacheta
Propietat de Ronaldo (82%)[1]
Propietari de
Altres
Color          violat, blanc
Equipament esportiu
Lloc webrealvalladolid.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: RealValladolid X: RealValladolid Instagram: realvalladolid LinkedIn: real-valladolid-club-de-f-tbol-s.a.d. Youtube: UC8EDad9xVOqr8bMDhqeJdcw TikTok: realvalladolid Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Reial Valladolid Club de Futbol (en castellà, oficialment, Real Valladolid Club de Fútbol) és un club de futbol espanyol de la ciutat de Valladolid, fundat el 1928. Juga a la Primera divisió espanyola de futbol.

Història

[modifica]

Inicis

[modifica]

El Reial Valladolid va néixer el 20 de juny de 1928 de la fusió dels equips val·lisoletans Real Unión Deportiva i Club Deportivo Español.[2] Es va anomenar Real Valladolid Deportivo fins a l'any 2000. El Valladolid va aconseguir el màxim nivell la temporada 1947-48, després de proclamar-se campió de la Segona Divisió. L'any següent, l'equip va continuar amb aquest èxit i va arribar a la final de la Copa del Generalíssim a l'Estadi de Chamartín contra l'Athletic Club, perdent 4-1.

Els següents deu anys es van romandre a la primera divisió i el descens va ser durar poc, ja que el Valladolid va guanyar una nova promoció el 1958-59 amb un triomf per 5-0 contra el Terrassa sota les ordres de José Luis Saso, figura llegendària de la història del club. Originalment Saso havia estat porter del club i va continuar exercint molts càrrecs, inclosa la presidència del club.

El Valladolid va canviar entre la primera i la segona divisions en anys posteriors, fins que va descendir a la Tercera Divisió la temporada 1970-71. El 1984, el Valladolid va guanyar la Copa de la Lliga (una competició que es va celebrar anualment entre 1982 i 1986) contra l'Atlètic de Madrid.[3]

Ascendit a primera el 1992-93, i hi va romandre fins a la temporada 2003-04. Durant aquest període d'11 anys, la posició més alta assolida per l'equip a primera divisió va ser la setena la 1996-97, sent entrenat en les temporades anteriors per Rafa Benítez.

La temporada de rècord 2006-07

[modifica]

La temporada 2006-07, després de fitxar l'entrenador basc José Luis Mendilibar, el Valladolid va tenir un dels seus millors anys de la seva història al segon nivell. El club va aconseguir el lideratge de la lliga en la quinzena jornada i va finalitzar amb 88 punts, guanyant el campionat amb un marge total de vuit punts i amb un avantatge de 26 punts sobre la zona de no-promoció (quart i inferiors), ambdós registres històrics de la Lliga. El Valladolid també va aconseguir l'honor de mantenir-se invicte durant 29 partits, del 10 d'octubre de 2006 al 6 de maig de 2007, sent ascendit matemàticament després d'una victòria de 2-0 contra el Tenerife el 22 d'abril de 2007 (34a jornada de la temporada), el més primerenc que qualsevol club ha aconseguit la promoció a la història espanyola.[4]

Aquella temporada també va destacar el seu paper en la Copa del Rei, arribant als quarts de final després de derrotar dos equips de primera divisió, el Gimnàstic de Tarragona (4-1) i el Vila-real CF (3-1), jugant tota la competició amb els reserves.

Les dues següents temporades a la primera divisió van ser relativament reeixides, acabant en la 15a plaça, tot evitant el descens després d'un empat per 1-1 en l'última jornada en totes dues temporades (contra el Recreativo de Huelva la 2007-08 i Reial Betis la 2008-09).

Fi de l'era Mendilibar

[modifica]

Després d'un mal començament en la temporada 2009-10 (3 victòries en els primers 20 partits), Mendilibar va ser destituït l'1 de febrer de 2010 després d'un empat a casa davant la UD Almeria. La setmana posterior a la seva destitució, el Valladolid va caure per primera vegada a la zona de descens (cosa que mai havia passat durant els 138 minuts amb Mendilibar), amb l'exjugador Onésimo Sánchez com a entrenador.[5]

Després de només 1 victòria en 10 partits, Sánchez va ser acomiadat. L'exjugador de la selecció espanyola, Javier Clemente, va ser nomenat com a substitut de Sánchez a la desesperada per evitar el descens a falta de vuit partits de campionat.[6] Després de remuntar fins a la 16a posició, el Valladolid va tornar a la zona de descens, i es va plantar a l'ultima jornada havent de guanyar al Camp Nou contra un FC Barcelona que necessitava la victòria per aconseguir el campionat de Lliga. El Valladolid va perdre 0-4 i, per tant, va descendir i va finalitzar una estada de tres anys en el primer nivell.[7]

La temporada 2011-12 va tornar a primera sota les ordres de Miroslav Đukić, aconseguint l'ascens als play-offs després d'acabar tercer en la Segona Divisió.[8] El Valladolid va ser relegat a la Segona Divisió en la darrera jornada de la temporada 2013-14.[9] Quatre anys després, la temporada 2017-18, el Valladolid va tornar a la primera divisió a través del play-off derrotant a l'Sporting de Gijón i el Numància.[10]

Símbols

[modifica]

Escut

[modifica]
Escut vigent entre 1962 i 2022

L'escut del club té una gran similitud amb el de la ciutat, Valladolid. Aquest emblema va néixer el 1928, juntament amb el del propi club, i consta d'una corona reial tancada, distintiu del «Real» del club i heretat de la Real Unión Deportiva; de cinc flames, presents a l'escut de Valladolid; cinc castells, distintiu de Castella; i sis franges blanques i violetes, colors del club.

Aquest emblema original ha patit petits retocs al llarg de la història del club. El 1962, l'ajuntament de Valladolid va permetre la incorporació de la Creu Llorejada de Sant Ferran, que s'havia atorgat al municipi el 1939, i, a més, s'hi va afegir una franja vermella amb cinc castells a l'escut. Posteriorment, es van canviar les inicials «VD» (Reial Valladolid Deportivo o Club Valladolid Deportivo) a «RV» (Reial Valladolid), que figuren en un rodó al centre de l'escut.[11]

El 2022 el club va eliminar la Creu Llorejada de Sant Ferran de l'escut.[12]

Himne

[modifica]

Al llarg de la seva història, el club ha tingut dos himnes que conviuen actualment: Banderas blancas y violetas, creat el 1982 per Manuel González Trujillo i Antonio Gómez Aranega i conegut com l'«himne antic»; i el més nou que es va compondre el 1995, pel grup Tahona, format per Miguel Ángel Rivera i José Luis Gómez.[13]

Mascota

[modifica]

La primera mascota del club val·lisoletà, nascuda el 29 de novembre de 1998, va ser anomenada Pucelo, en clara al·lusió a un dels noms de la ciutat de Valladolid. Pucelo era un merlet d'un castell, símbol de Castella, que vestia els colors del club (blanc i violeta). Participava en l'animació de l'estadi i va aparèixer en nombrosos objectes comercials del club blanc-i-blau.[14] El 3 de juliol de 2009 el club va anunciar la seva nova mascota, anomenada Pepe Zorrillo, que es va presentar en el mateix partit en el qual Pucelo es va retirar: la XXXVII edició del Trofeu Ciudad de Valladolid contra el Vila-real CF. Es tracta d'una guineu vestida de cavaller amb els colors del club a la seva capa i el seu escut. El seu nom fa clara al·lusió a l'escriptor val·lisoletà José Zorrilla, que dona nom a l'estadi.[15]

Dades del club

[modifica]

Trajectòria

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

Plantilla 2024-25

[modifica]
A 14 agost 2024[16]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Portugal André Ferreira
2 DEF Espanya Luis Pérez
3 DEF Espanya David Torres
4 MIG Espanya Víctor Meseguer
5 DEF Espanya Javi Sánchez
6 DEF Camerun Enzo Boyomo
7 DAV Senegal Mamadou Sylla
8 MIG Espanya Kike Pérez
9 DAV Brasil Marcos André
10 DAV Espanya Iván Sánchez
11 DAV Espanya Raúl Moro
15 DEF Suïssa Eray Cömert (cedit pel València CF)
16 MIG Espanya César de la Hoz
N. Pos. Nac. Jugador
17 DAV Croàcia Stipe Biuk
18 MIG Veneçuela Darwin Machís
19 DAV Senegal Amath Ndiaye
20 MIG Croàcia Stanko Jurić
21 MIG Marroc Selim Amallah
22 DEF Brasil Lucas Rosa
23 MIG Marroc Anuar
24 DAV Brasil Kenedy
28 MIG Espanya Chuki
 — POR Espanya Álvaro Aceves
 — POR Estònia Karl Hein (cedit per l'Arsenal FC)
 — DAV Espanya Juanmi Latasa

Equip reserva

[modifica]
Article principal: Real Valladolid Promesas
N. Pos. Nac. Jugador
27 MIG Espanya Adrián Verde
30 DEF Espanya Raúl Chasco
31 POR Espanya Arnau Rafús
32 DEF Espanya Koke Iglesias
N. Pos. Nac. Jugador
33 DEF Espanya Iago Parente
34 MIG Espanya Mario Maroto
39 DAV Espanya Adrián Arnu
 — POR Espanya Fer Pérez

Palmarès

[modifica]

Jugadors destacats

[modifica]

Entrenadors destacats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ronaldo becomes primary owner of Real Valladolid following takeover». ESPN [Consulta: 3 setembre 2018].
  2. ↑ «Historia - Real Valladolid» (en castellà). realvalladolid.es. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 1r juliol 2018].
  3. ↑ «Spain - Cups 1984». [Consulta: 1r juliol 2018].
  4. ↑ «El Valladolid celebra el título de campeón batiendo el récord de puntos - Marca.com». [Consulta: 1r juliol 2018].
  5. ↑ «Onésimo sustituye a Mendilibar en el Valladolid» (en castellà). Público.
  6. ↑ «Javier Clemente, nuevo entrenador del Real Valladolid» (en castellà). realvalladolid.es. [Consulta: 1r juliol 2018].
  7. ↑ «El Barça golea al Real Valladolid y se proclama campeón de la Liga 2009/2010» (en castellà). 20minutos.es.
  8. ↑ «Pucela ya es de Primera» (en castellà). AS.com, 17-06-2012.
  9. ↑ «Osasuna y Valladolid acompañan al Betis a Segunda» (en castellà). ELMUNDO.
  10. ↑ «El Valladolid logra su octavo ascenso a Primera» (en castellà). AS.com, 16-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-01 [Consulta: 1r juliol 2018].
  11. ↑ «Escudo del Club» (en castellà). Realvalladolid.es. Arxivat de l'original el 7 febrer 2009. [Consulta: 19 desembre 2008].
  12. ↑ Ayuso Santamaría, Javier. «El Real Valladolid elimina de su nuevo escudo la Cruz Laureada de San Fernando que otorgó Franco a la ciudad» (en castellà). ElDiario.es, 20-06-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
  13. ↑ «Himno del Club» (en castellà). Realvalladolid.es. Arxivat de l'original el 4 febrer 2009. [Consulta: 30 agost 2022].
  14. ↑ «Mascota del Club» (en castellà). Realvalladolid.es, 03-01-2009. Arxivat de l'original el 7 febrer 2009. [Consulta: 30 agost 2022].
  15. ↑ «Pepe Zorrillo será la nueva mascota del Pucela» (en castellà). Realvalladolid.es, 03-07-2009. [Consulta: 14 agost 2009].
  16. ↑ «Plantilla Real Valladolid Club de Fútbol» (en castellà). Real Valladolid. [Consulta: 30 març 2023].
  17. ↑ «Javier Clemente, nuevo entrenador del Real Valladolid» (en castellà). Web oficial del Real Valladolid, 06-04-2010. [Consulta: 6 abril 2010].
  18. ↑ Agencia EFE. «Juan Ignacio Martínez, nuevo entrenador del Valladolid» (en castellà). Marca, 18-06-2013.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Valladolid Club de Futbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reial_Valladolid_Club_de_Futbol&oldid=34209792»