Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya. Els ordinals dels reis d'Aragó serveixen per ordenar-los cronològicament. Els ordinals són diferents per a Catalunya on el rei, com a tal considerat del Principat, era conegut per l'ordre propi corresponent als reis catalans.

Comtes francs

ca. 802-809: Oriol d'Aragó
809-820: Asnar I Galí, comte de Cerdanya i comte d'Urgell
820-833: Garcia I, gendre de l'anterior
833-844: Galí I Garcés, fill de l'anterior
844-867: Galí II, fill d'Asnar I Galí
867-893: Asnar II Galí, fill de l'anterior
893-922: Galí III, fill de l'anterior
922-925: Andregot Galindes, filla de l'anterior, casada el 925 amb Garcia II Sanxes I de Navarra

Reis de Pamplona de la dinastia Ximena

925-970: Garcia Sanxes I de Pamplona, rei de Pamplona, espòs de l'anterior
970-994: Sanç Garcés II de Pamplona, rei de Pamplona, fill de l'anterior
994-1000: Garcia Sanxes II de Pamplona, rei de Pamplona, fill de l'anterior
1000-1035: Sanç Garcés III de Pamplona, rei de Pamplona i rei de Lleó, fill de l'anterior

Comtes d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1035 - 1063: Ramir I d'Aragó, comte d'Aragó, fill de l'anterior
1063- 1094: Sanç I d'Aragó i Pamplona, comte d'Aragó, fill de l'anterior

1076: Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó.

Reis d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1076-1094: Sanç I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, l'anterior
1094-1104: Pere I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó i rei de Pamplona, fill de l'anterior
1104-1134: Alfons I d'Aragó i Pamplona,rei d'Aragó i rei de Pamplona, germà de l'anterior

1134: el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el regne de Pamplona s'independitza proclamant rei a Garcia Ramires de Pamplona. La noblesa aragonesa proclama rei a:

1134-1137: Ramir II d'Aragó, rei d'Aragó, germà de l'anterior

1137: donació del regne d'Aragó al comte de Barcelona.

Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona

1137 - 1162: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de 1150 amb Peronella d'Aragó, filla de l'anterior

1162: unió dinàstica en la mateixa persona.

1162-1196: Alfons II d'Aragó (Alfons I el Cast o el Trobador), fill de Ramon Berenguer IV
1196-1213: Pere II d'Aragó (Pere I el Catòlic), fill de l'anterior
1213-1276: Jaume I d'Aragó (Jaume I el Conqueridor), fill de l'anterior
1276-1285: Pere III d'Aragó (Pere II el Gran), fill de l'anterior
1285-1291: Alfons III d'Aragó (Alfons II el Franc o el Liberal), fill de l'anterior
1291-1327: Jaume II d'Aragó (Jaume II el Just), germà de l'anterior
1327-1336: Alfons IV d'Aragó (Alfons III el Benigne), fill de l'anterior
1336-1387: Pere IV d'Aragó (Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet), fill de l'anterior. Signava com a Pere Terç.
1387-1396: Joan I d'Aragó (Joan I el Caçador o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa), fill de l'anterior
1396-1410: Martí I d'Aragó (Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic), germà de l'anterior

Interregne

1410-1412, acaba amb el Compromís de Casp

Dinastia d'Aragó del llinatge del comte de Trastàmara

1412-1416: Ferran I d'Aragó (Ferran I el d'Antequera), nebot de l'anterior
1416-1458: Alfons V d'Aragó (Alfons IV el Magnànim), fill de l'anterior
1458-1479: Joan II d'Aragó (Joan II el Sense Fe), germà de l'anterior
1479-1516: Ferran II d'Aragó (Ferran II el Catòlic), fill de l'anterior

1516: unió dinàstica amb els reis de Castella

Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Àustria

1516-1556: Joana I de Castella amb el seu fill Carles I d'Aragó (Emperador Carles V), net de l'anterior
1556-1598: Felip I d'Aragó (Felip II de Castella), fill de l'anterior
1598-1621: Felip II d'Aragó (Felip III de Castella), fill de l'anterior
1621-1665: Felip III d'Aragó (Felip IV de Castella), fill de l'anterior
1665-1700: Carles II d'Aragó (Carles II de Castella), fill de l'anterior
1705-1714: Carles III d'Aragó (Emperador Carles VI), de la dinastia dels Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borbó)

Dinastia de Borbó del llinatge del rei França

1700-1724: Felip IV d'Aragó (Felip V de Castella)

Amb els Decrets de Nova Planta desapareix el regne d'Aragó i tots els títols reverteixen en el de monarca d'Espanya. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho feu fins al segle xix, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis d'Aragó