Vés al contingut

Llista de reis de Sicília i Nàpols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reina de Nàpols)

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia:

Període normand

[modifica]

Comtes de la Pulla de la dinastia Hauteville, 1043-1059

[modifica]
Regne de Sicília, 1154.

Comtes de Sicília de la dinastia Hauteville, 1071-1130

[modifica]

el 1130 Roger II és investit rei per l'antipapa Anaclet II

Reis de Sicília de la dinastia Hauteville, 1130-1198

[modifica]
associat als seus fills

Reis de la dinastia Hohenstaufen, 1194-1266

[modifica]

associat al seu fill

El papa Climent IV investeix el 1265 Carles I d'Anjou, germà del rei de França Lluís IX, com a rei de Sicília, usurpant el tron a la seva hereva legítima Constança de Sicília

Reis de la Dinastia d'Anjou, 1266-1282

[modifica]

el 1282, a causa de les Vespres Sicilianes passa a governar només la part peninsular del regne

Separació dels regnes, 1282-1442

[modifica]

Capital : Palerm

Escut d'Armes
casat amb Constança II, filla de Manfred I i reina de Sicília 1282-1302

en ser investit rei d'Aragó cedeix el regne de Sicília al seu germà petit

casada el 1392 amb :
el 1442 conquereix el Regne de Nàpols

Regne de Sicília, peninsular - Regne de Nàpols

[modifica]

Capital : Nàpols

Escut d'Armes

a la mort de Joana, una guerra per la successió esclata entre el seu cosí Carles, duc de Durazzo i el fill adoptiu de Joana, Lluís II.

Durant 50 anys hi haurà dues cases regnants:

Branca d'Anjou-Durazzo

[modifica]
el 1423 adopta Lluís III d'Anjou

Segona dinastia d'Anjou

[modifica]
el reialme és conquerit per la Corona d'Aragó, però els drets de la Dinastia d'Anjou es mantenen i passen el 1480 als reis de França, hereus dels ducs d'Anjou. Per afirmar els seus drets, es realitzaran les guerres d'Itàlia

Regne de les Dues Sicílies, 1442-1458

[modifica]
a la seva mort, la part peninsular (el regne de Nàpols) passa al seu fill bastard Ferran, mentre que la part insular (regne de Sicília) passa al seu germà Joan II d'Aragó.

Separació dels Regnes, 1458-1504

[modifica]

Regne de Sicília, insular

[modifica]

Regne de Sicília, peninsular - Regne de Nàpols

[modifica]
deposat del tron el 1501 pel rei Lluís XII de França, el seu cosí Ferran II el Catòlic recuperarà la corona el 1504 però se la quedarà en propietat

Regne de les Dues Sicílies, 1504-1713

[modifica]

Dinastia Trastàmara

[modifica]
Ferran II adopta una nova numerologia (III) en conquerir les dues parts del Reialme
la seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Sicílies, que se separà de nou

Separació dels Regnes, 1713-1720

[modifica]

Regne de Sicília, insular

[modifica]

El 1720 bescanvià el Regne de Sicília pel Regne de Sardenya amb Carles VI d'Àustria

Regne de Nàpols, peninsular

[modifica]
  • 1713-1735: Carles III (Carles VI d'Alemanya), net de Felip IV d'Espanya i pretendent al tron espanyol

unificació del Regne el 1720

Regne de les Dues Sicílies, 1720-1799

[modifica]
ocupació espanyola a partir de 1735

Dinastia Borbó-Dues Sicílies

[modifica]

Separació dels Regnes, 1806-1815

[modifica]

Regne de Sicília, insular

[modifica]

Regne de Nàpols - Ocupació Napoleònica

[modifica]

Regne de Dues Sicílies, 1815-1860

[modifica]

El 1860, el regne és conquerit per Giuseppe Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia