Vés al contingut

Reina de cors (pel·lícula de 1989)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaReina de cors
Queen of Hearts Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJon Amiel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Vittorio Duse
Henry Goodman
Frank Rozelaar-Green Modifica el valor a Wikidata
GuióTony Grisoni Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichael Convertino Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMike Southon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePeter Boyle Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilm4 Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCinecom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació107.840 £ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0098153 FilmAffinity: 940144 Allocine: 51943 Rottentomatoes: m/queen_of_hearts Letterboxd: queen-of-hearts Allmovie: v39819 TCM: 87452 TV.com: movies/queen-of-hearts TMDB.org: 120637 Modifica el valor a Wikidata

Reina de cors (títol original en anglès Queen of Hearts) és una pel·lícula de comèdia britànica dirigida per Jon Amiel el 1989.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

"Una història èpica de romanç, venjança i caputxino". Una parella italiana es casa per amor i fuig a Londres. Quatre nens després, tenen una cafeteria al barri italià. La història s'explica a través dels ulls del nen Eddie.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Una coproducció del Regne Unit i els Estats Units, el rodatge va tenir lloc a Itàlia i el Regne Unit, amb un repartiment mixt d'italià i britànic.[1] Va ser la primera pel·lícula de cinema dirigida per Jon Amiel,[3] i el primer llargmetratge escrit per Tony Grisoni.[4]

Recepció

[modifica]

La pel·lícula va rebre crítiques majoritàriament positives. A Rotten Tomatoes 3 de 4 crítiques van ser positives.[5] El crític de cinema estatunidenc Leonard Maltin va incloure Reina de cors a la seva llista de "Grans pel·lícules que no pots trobar en DVD", així com al seu llibre "Leonard Maltin’s 151 Best Movies You’ve Never Seen",[6] i la va qualificar de "pel·lícula extraordinària i inusual sobre una parella italiana que porten una vida agradablement quixotesca a Anglaterra regent un cafè familiar. El guió de Tony Grisoni inclou elements de romanç, humor, melodrama, misticisme i fantasia en una barreja embriagadora. Notable primer llargmetratge per al director Amiel". Roger Ebert va dir que "té el mateix tipus de romanticisme màgic que "Moonstruck", però en una clau més suau" i la va puntuar amb un 3,5 sobre 4.[7] Va guanyar el premi a la millor primera pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Montreal el 1989 (en el qual Vittorio Duse va guanyar el premi al millor actor secundari per la seva interpretació de Nonno a la pel·lícula),[8] i va guanyar el Gran Premi al Festival de Cinema de París de 1990.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Queen of Hearts (1989) British Film Institute, retrieved 24 February 2021
  2. ↑ Reina de cors a esadir.cat
  3. ↑ Jon Amiel, British Film Institute, retrieved 24 February 2021
  4. ↑ Tony Grisoni, British Film Institute, retrieved 24 February 2021
  5. ↑ Queen of Hearts (1989), Rotten Tomatoes, retrieved 10 February 2021
  6. ↑ Great Films You Can't Find on DVD, Leonard Maltin, retrieved 10 February 2021
  7. ↑ Queen of Hearts, Roger Ebert, 20 October 1989, retrieved 10 February 2021
  8. ↑ IMDb, Montréal World Film Festival, 1989, retrieved 15 February 2021
  9. ↑ Queen Of Hearts, National Library of Wales, Scripts 1/14/1 (Box 30), retrieved 15 February 2021

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reina_de_cors_(pel·lícula_de_1989)&oldid=33753459»