Vés al contingut

Relacions entre Angola i la República Popular de la Xina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentRelacions entre Angola i la República Popular de la Xina


Angola Modifica el valor a Wikidata

República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Missió diplomàtica
Ambaixada d'Angola a Pequín Modifica el valor a Wikidata Ambaixada de la República Popular de la Xina a Luanda Modifica el valor a Wikidata
Representat per
Ambaixador d'Angola a la República Popular de la Xina  Ambaixador de la República Popular de la Xina a Angola  Modifica el valor a Wikidata

Tipusrelació bilateral Modifica el valor a Wikidata

Les relacions entre Angola i Xina es refereix a les relacions bilaterals històriques i actuals entre la República d'Angola i la República Popular de la Xina. Aquestes daten des d'abans de la independència d'Angola. Actualment són basades en una relació comercial emergent. Des de 2011 Angola és el segon soci comercial a l'Àfrica més important de la Xina.

Història

[modifica]

Durant cerimònies d'independència Kenya en 1963 el ministre d'afers exteriors xinès Chen Yi va dir Jonas Savimbi, el Secretari General de la Unió dels Pobles del Nord d'Angola que el seu país els donaria "ajuda militar a gran escala". Tres anys més tard, els separatistes d'UNITA, dirigits per Savimbi atacaren treballadors portuguesos a Cassamba. Armat amb només deu fusells 7.62 de l'OTAN comprats amb ajuda xinesa, l'atac no va poder aturar les operacions de tala i les autoritatss colonials portugueses va matar diversos membres d'UNITA.[1]

Fissures

[modifica]

El 3 de desembre de 1975 en una reunió amb funcionaris estatunidencs i xinesos, entre ells el vicepresident Deng Xiaoping, el ministre d'afers exteriors Chiao Kuan-hua, el president Gerald Ford, el secretari d'Estat Henry Kissinger, assessor de Seguretat Nacional Brent Scowcroft i el cap de l'Oficina d'Enllaç dels Estats Units a Pequín George H. W. Bush, els xinesos protestaren per la participació contínua dels Estats Units a Angola a través de Sud-àfrica, cosa que va donar lloc a la resposta de Kissinger que els Estats Units eren disposats a "empènyer fora d'Àfrica Austral tota força militar alternativa que es pogués crear". No obstant això, els xinesos encara van donar suport al FNLA i UNITA contra el MPLA. Ford aleshores va dir: "No teníem res a veure amb la participació de Sud-àfrica i anem a prendre accions per acabar-ho, proporcionant un equilibri que pugui ser mantingut per ells". també va dir que havia aprovar 35 milions de dòlars més en suport del nord. Les discussions implicaven s' s'havia de recolzar al FNLA o a UNITA, el que volia dir i de quina manera tenien en compte les sensibilitats dels països veïns.[2]

El President d'Angola Agostinho Neto va condemnar la invasió xinesa del Vietnam en febrer de 1979.[3]

El 25 d'agost de 2012, 37 xinesos foren arrestats a Angola acusats d'estar implicats en actes criminals contra angolesos, foren extradits i duts a la Xina per ser jutjats.[4][5]

Lligams polítics

[modifica]

Angola va establir relacions amb ls República Popular de la Xina en 1983.[6]

Lligams econòmics

[modifica]

En 2007 Angola era el principal soci econòmic de la Xina a Àfrica.[7] El comerç entre ambdós països tenia un valor de 24.800 milions de dòlars en 2010.[8] En 2011 i els primers vuit mesos de 2012 era el segons soci comercial de la Xina a Àfrica després de Sud-àfrica.[9]

Finançament xinès al desenvolupament d'Angola

[modifica]

Des de la primera conferència del Fòrum per a la Cooperació entre Xina i Àfrica en 2000, Beijing ha completat 465 milions $ per finançar projectes oficials al desenvolupament a Angola (dades financeres normalitzades en dòlars de 2009).[10] Això inclou un préstec de $90 milions de l'Exim Bank of China per la rehabilitació del Caminho de Ferro de Luanda i la construcció de 45 km de línia elèctrica entre Quifangondo i Mabubas.[11] Angola també va rebre una línia de crèdit de $10.000 milions garantits amb petroli del banc China Exim per reconstruir les infraestructures del país.[12]

Visites bilaterals

[modifica]

El primer ministres xinès Wen Jiabao va visitar Angola en juny de 2006, oferint un préstec de 90.000 milions de dòlars en millores d'infraestructures a canvi de petroli. La República Popular de la Xina ha invertit força a Angola des del final de la guerra civil en 2002.[13] João Manuel Bernardo, posteriorment ambaixador d'Angola a la Xina, va visitar la Xina el novembre de 2007.[14]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Walker, John Frederick. A Certain Curve of Horn: The Hundred-Year Quest for the Giant Sable Antelope of Angola, 2004, p. 147. 
  2. «Document obtained by National Security Archive, from National Archives Record Group 59. Records of the Department of State, Policy Planning Staff, Director’s Files (Winston Lord), 1969-1977, Box 373» (PDF). [Consulta: 1r octubre 2016].
  3. Winrow, Gareth M. The Foreign Policy of the GDR in Africa, 1990, p. 115. 
  4. «Angola deports China 'gangsters'». BBC, 25-08-2012 [Consulta: 25 agost 2012].
  5. «Angola extradites suspected Chinese gangsters». Al Jazeera English, 26-08-2012. [Consulta: 1r octubre 2016].
  6. «China in Angola: An emerging energy partnership». The Jamestown Foundation, 2006. Arxivat de l'original el 2007-11-28. [Consulta: 27 desembre 2007].
  7. Lucy Ash «China in Africa: Developing ties». BBC News, 04-12-2007 [Consulta: 27 desembre 2007].
  8. «China pledges $20bn in credit for Africa at summit». BBC News Online. BBC, 19-07-2012. [Consulta: 19 juliol 2012].
  9. «Mozambique-China Trade Continues to Grow». allafrica.com, 09-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  10. Austin Strange, Bradley C. Parks, Michael J. Tierney, Andreas Fuchs, Axel Dreher, and Vijaya Ramachandran. 2013. China’s Development Finance to Africa: A Media-Based Approach to Data Collection. CGD Working Paper 323. Washington DC: Center for Global Development.
  11. ; Bradley C. Parks; Michael J. Tierney; Andreas Fuchs; Axel Dreher«China’s Development Finance to Africa: A Media-Based Approach to Data Collection. CGD Working Paper 323. Washington DC: Center for Global Development», 2013. Arxivat de l'original el 2020-06-27. [Consulta: 1r octubre 2016].
  12. ; Bradley C. Parks; Michael J. Tierney; Andreas Fuchs; Axel Dreher«China’s Development Finance to Africa: A Media-Based Approach to Data Collection. CGD Working Paper 323. Washington DC: Center for Global Development», 2013. [Consulta: 1r octubre 2016].[Enllaç no actiu]
  13. «Angola: China's African foothold». BBC News, 20-06-2007 [Consulta: 24 desembre 2007].
  14. «Angola: Ambassador Considers Relations With China Excellent». Angola Press Agency via AllAfrica, 2007. [Consulta: 19 novembre 2007].