Vés al contingut

Relacions entre Moçambic i la Xina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentRelacions entre Moçambic i la Xina


Moçambic Modifica el valor a Wikidata

República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Missió diplomàtica
Ambaixada de Moçambic a Pequín Modifica el valor a Wikidata Ambaixada de la República Popular de la Xina a Maputo Modifica el valor a Wikidata
Representat per
Ambaixador de Moçambic a la República Popular de la Xina  Ambaixador de la República Popular de la Xina a Moçambic  Modifica el valor a Wikidata

Tipusrelació bilateral Modifica el valor a Wikidata

Les relacions entre Moçambic i la Xina es refereix a la les relacions actuals i històriques entre la República Popular de la Xina i Moçambic, que daten de la dècada del 1960 quan la Xina va començar el seu suport a la lluita del Frelimo, d'inspiració marxista, contra el colonialisme portuguès.[1]

Les relacions diplomàtiques es van establir formalment el 25 de juny de 1975 poc després que Moçambic va obtenir la independència de Portugal.[2] En novembre de 2006, Moçambic va esdevenir el tretzè estat africà en ser afegit a la llista oficial de la Xina de les destinacions turístiques.[3]

Visites bilaterals

[modifica]

Hu Jintao, president de la República Popular de la Xina, va realitzar una visita oficial a Moçambic al febrer de 2007, durant la qual ell i Armando Guebuza, el president de Moçambic, es va comprometre encara més la cooperació en les àrees de l'economia, la tecnologia, l'agricultura, l'educació i l'esport.[4] Xangai i Maputo van agermanar-se.

Moviment de persones

[modifica]

De 1992 a 2003, 22 moçambiquesos anaren a la Xina com a estudiants internacionals]. En nombre de xinesos residents a Moçambic s'estimava de 1.500 a 12.000 en 2007.[1][5]

Comerç i inversions

[modifica]

El patró de la Xina del comerç amb Moçambic difereix del dels seus principals socis comercials al continent africà, com ara Angola, Nigèria i Sudan. La Xina importa principalment productes agrícoles i pesca de Moçambic, però poques matèries primeres, mentre que exporta productes manufacturats i maquinària. Entre 2004 i 2006, el comerç bilateral es va triplicar en valor a partir de 70 milions de US $ a 210 milions US $, convertint a la Xina en un dels tres majors socis comercials de Moçambic, després de Sud-àfrica i Portugal.[1] La Xina s'ha convertit també en un important comprador de la fusta de Moçambic; tot i les regulacions locals que prohibeixen l'exportació de troncs sense processar, que tenen com a objectiu forçar als països estrangers amb l'esperança d'obtenir accés als recursos de Moçambic per invertir-hi en la creació d'instal·lacions de processament al país, molts troncs són exportatd il·legalment. Els empresaris xinesos no solen participar en la pràctica real de la tala; això es porta a terme principalment pels locals, que a continuació, portar els troncs als compradors a les ciutats portuàries.[6] La Xina també s'ha convertit en un actor cada vegada més important en la indústria de la construcció de Moçambic; més d'un terç de la construcció de noves carreteres de Moçambic es porta a terme per contractistes xinesos. Els contractistes d'altres països, que han anat perdent terreny en el negoci a causa de les altres despeses, es queixen que els contractistes xinesos no fan cap esforç per transferir habilitats o tecnologia a la població local, i no fan ús dels subcontractistes de mà d'obra local o regional, preferint la importació i gestionar els seus propis treballadors. No obstant això, les obres de construcció xineses estan més ben organitzats i tenen una menor taxa de furts.[7] En els primers 10 mesos de 2012, el valor del comerç era d'1,1 mil milions US $, i Moçambic esdevé el 23è major soci comercial de la Xina.[8]

Ajuda al desenvolupament

[modifica]

A més del comerç, la Xina també ha començat a proporcionar ajuda al desenvolupament a Moçambic. El China Exim Bank han fet préstecs a baix interès a Moçambic per a la construcció d'infraestructures, per exemple proporcionant 60 milions US $ el 2006, i ha condonat dues vegades una gran proporció del deute del país, 22 milions US $ en 2001 i 30 milions US $ el 2007. També han construït una sèrie d'edificis públics o d'ús públic de franc, com l'edifici del parlament nacional i l'estadi nacional.[1] Segons AidData, de 2000 a 2012, hi havia aproximadament 52 projectes oficials xinesos de finançament del desenvolupament identificats a Zimbàbue a través de diversos informes dels mitjans.[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Horta, Loro «China, Mozambique: old friends, new business». ISN Security Update, 13-08-2007 [Consulta: 3 novembre 2007].
  2. Diplomatic Ties Between China and African Countries, Ministeri d'Afers Exteriors, República Popular de la Xina
  3. «China grants Mozambique tourism destination status». China Daily, 04-11-2006 [Consulta: 3 novembre 2007].
  4. «Chinese, Mozambican presidents pledge to uplift bilateral ties». Xinhua News Agency, 09-02-2007 [Consulta: 3 novembre 2007].
  5. Jian, Hong «莫桑比克华侨的历史与现状 (The History and Status Quo of Overseas Chinese in Mozambique)». West Asia and Africa. Chinese Academy of Social Sciences, 5, 2007. Arxivat de l'original el 17 juny 2011. ISSN: 1002-7122 [Consulta: 29 octubre 2008]. Arxivat 2012-05-22 a Wayback Machine.
  6. «Mozambique: Chainsaws cut down more than just trees». IRIN Africa, 30-01-2007 [Consulta: 3 novembre 2007].
  7. Bosten, Emmy (19 gener 2006). "China's Engagement in the Construction Industry of Southern Africa: the case of Mozambique". Asian and other Drivers of Global Change, Institute of Development Studies [Consulta: 3 novembre 2007]  Arxivat 2016-04-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-04-11. [Consulta: 19 gener 2017].
  8. «Mozambique-China Trade Continues to Grow». allafrica.com, 09-12-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  9. Austin Strange, Bradley C. Parks, Michael J. Tierney, Andreas Fuchs, Axel Dreher, and Vijaya Ramachandran. 2013. China’s Development Finance to Africa: A Media-Based Approach to Data Collection. CGD Working Paper 323. Washington DC: Center for Global Development.http://china.aiddata.org

Bibliografia

[modifica]