Relicte
|
No s'ha de confondre amb Relíquia. |
El terme relicte remet als romanents supervivents de fenòmens naturals. Cal no confrondre'l amb relíquia, que s'usa per als ginys humans o els seus romanents o totes dues coses alhora.
Un relicte és un organisme que en altres eres va ser abundant en una gran àrea, i que ara es troba només en petites àrees. La distribució d'un relicte està caracteritzada com a endèmica. El rèptil tuatara i la planta cicadàcia són exemples de relictes. Aquell viu només en poques i petites illes de Nova Zelanda, i aquestes van ser molt corrents durant l'era mesozoica, en especial en el període Juràssic. De fet, aquest període és conegut com l'"edat de les cicadàcies". En l'actualitat, únicament creixen a les zones tropicals i subtropicals. A les Illes Canàries, s'hi pot trobar el cas del drago i el bosc de laurisilva (formació boscosa terciària).
El terme relicte pot referir-se a antigues espècies que sobreviuen mentre les espècies acompanyants són extintes: el Limulus polyphemus (quelicerat, artròpode), és un exemple d'aquest tipus de relicte, estan emparentats amb els euriptèrides, que es van extingir en l'extinció massiva del permatriàsic.
Relicte són les estructures de minerals d'un material rocós parental que no ha metamorfosat quan les roques veïnes sí que ho feien, o són les roques que sobreviuen a un procés geològic destructiu. Per exemple, els patrons ondulants vistos en el marbre són relictes de deposicions en la calcita original.
Enllaços externs
[modifica]- «Relicte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Relicte al DIEC.