Reliquiari dels Tres Reis

Reliquiari dels Tres Reis
	;
Tipus	reliquiari
Creador	Nicolas de Verdun
Creació	1200
Mida	153 () × 110 () × 220 () cm ;
Col·lecció
	Reis d'Orient; ;

El Reliquiari dels Tres Reis (en alemany Dreikönigenschrein ) és un reliquiari del qual es diu que conté els ossos dels tres Reis Mags, també coneguts com els Tres Savis d'Orient o els Mags d'Orient. El reliquiari és un gran sarcòfag triple, daurat i ricament decorat col·locat damunt i darrere de l'altar major de Catedral de Colònia. Es considera el punt culminant de l'art mosà i el reliquiari més gran del món occidental.

Història

Les relíquies dels tres Reis Mags van ser portades de Milà a Colònia per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic Barba-roja. A la basílica de Sant Eustorgi de Milà es conserva el sepulcre-reliquier, de gran format, que contenia aquestes relíquies abans del trasllat. Frederic I Barba-roja les va lliurar a l'Arquebisbe de Colònia, Reginald de Dassel el 1164. De llavors ençà les relíquies dels Tres Reis no han deixat d'atreure un corrent constant de pelegrins cap a Colònia:

«	"En els dies de Felip de Heinsberg va ser construït el reliquiari dels tres mags. Això em va ser confirmat per alguns testimonis oculars que eren presents quan els tres mags van ser posats en el reliquiari."	»
— Vita Eustorgii (Eustorgius))^[1]

Parts del reliquiari foren dissenyades pel famós orfebre medieval, Nicolas de Verdun, que va començar el treball el 1180 o 1181. Té escultures d'or elaborades dels profetes i apòstols, i de les escenes de la vida de Crist. El reliquiari es va completar vers el 1225.

Pels volts del 1199, l'emperador Otó IV va fer present als reis mags de tres corones d'or que va donar a l'església catedralícia de Colònia: "Otto rex coloniensis curiam celebrans tres corones de Auro capitibus trium magorum imposuit "; MGSS 17, 292. A causa de la importància del reliquiari i de la catedral per al posterior desenvolupament de la ciutat, l'escut d'armes de Colònia va incorporar tres corones que simbolitzaven els Tres Reis Mags i que, avui en dia, continua encara mostrant.

La construcció de la catedral de Colònia va començar el 1248 per a albergar aquestes importants relíquies. La construcció de la catedral va durar 632 anys i va esdevenir la que actualment és l'església catedralícia gòtica més gran de l'Europa septentrional.

El 20 de juliol del 1864, el reliquiari es va obrir, i hom hi va trobar les restes dels Tres Reis així com dues monedes, una de les quals era una moneda de Felip de Heinsberg. L'informe d'un testimoni ocular, Heinrich Joseph Floß, en dona compte amb aquestes paraules:

«

"En un compartiment especial del reliquiari llavors se'ns van fer visibles, juntament amb les restes de les benes, velles i podrides, -probablement de bis- a més a més de fragments de resines aromàtiques i substàncies semblants, nombrosos ossos de tres persones, que amb l'assistència dels experts presents es pogueren ordenar en cossos gairebé complerts: l'un en la seva primera joventut, el segon en els inicis de la seva edat adulta, el tercer, d'edat. Al costat d'aquestes restes hi havia dues monedes bracteades d'argent, encunyades només per una cara: una, palesament dels dies d'en Philipps von Heinsberg, mostra una església ( vulgueu veure nota), l'altra, mostra a una cara una creu acompanyada de l'espasa de la jurisdicció, i la crossa de prelat o bàcul episcopal, a l'altra. "^[2]

»

Nota: "Una peça idèntica a la moneda encunyada en temps d'en Philipp von Heinsberg es pot veure a Josephus Hartzheim: Historia rei nummariae coloniensis et dissertationes de eadem. Colònia: Johannes Wilhelmus Krakamp & haeredes Christiani Simonis, 1754. Taula núm. 3, exemplars 14 i 16, (^[3] per bé que sense la seva inscripció. L'altra moneda, de forma quadrada, amb una creu en seu centre, a una cara hi reprodueix l'espasa de la jurisdicció, i a l'altra el bàcul episcopal, també sense inscripció, en tot cas no és pas més recent que l'altra moneda i potser podria resultar que sigui una moneda del Reginald [de Dàssel]. ")^[4]

Els ossos es van embolicar en seda blanca i van ser retornats al reliquiari.

Descripció

Mida i construcció

El Reliquiari dels Tres Reis fa 110 cm d'ample, 153 cm d'alt i 220 cm de llarg. Quan hom el va obrir en el segle xix en el seu interior hi trobaren una arca contenint les relíquies dels tres reis. Aquesta arca feia 22 polzades (0,55 m) d'ample, 1 peu (0,30 m) d'alt, i 3,5 peus (1,10 m) de llarg. Les tres parts del reliquiari conformen una mena de basílica: dos sarcòfags estan enganxats lateralment l'un a l'altre, i el tercer sarcòfag descansa sobre les arestes superiors dels altres dos. Les cares estan completament cobertes d'or, de manera que no hi ha cap espai visible entre els sarcòfags. L'estructura bàsica està feta de fusta, amb bany d'or i plata i decorada amb filigranes, esmalt, i unes 1000 pedres precioses. Aquest aspecte hi trobem molts camafeus i peces gravades, alguna encara precristiana. El reliquiari conté un total de 9 quilos d'or i 15 quilos d'argent.

Decoració

Tot l'exterior del reliquiari presenta un elaborat revestiment decoratiu. Hi ha 74 figures en baix relleu de plata daurada en total, sense comptar les figures addicionals, més petites, en la decoració del fons. En els costats, les imatges de profetes decoren la part més baixa, mentre que les imatges dels apòstols i evangelistes en decoren la part superior. Un extrem mostra (a través del fons, d'esquerra a dreta) imatges de l'Adoració dels Mags, María entronitzada amb l'infant Jesús, i el Baptisme del Crist, i a dalt, el Crist entronitzat en el Judici Final. L'altre extrem mostra les escenes de la Passió: El Martiri del Crist (baix esquerra) i la Crucifixió (baix esquerra), amb el Crist ressuscitat amunt. Aquest extrem té, igualment, un bust de Ranald de Dàssel al centre.

El reliquiari en la ficció

A la novel·la Baudolino (2000), Umberto Eco descriu la trobada i la identificació de les relíquies dels tres Reis Mags a Milà, així com llur trasllat a Colònia, com un engany del segle xii dut a terme pel protagonista de la novel·la.

A la novel·la Mapa d'Ossos (2005) de James Rollins, el reliquiari conté or en estat monoatòmic, produït pels Mags, en comptes de les santes relíquies.

Referències

↑ latin original: "Temporibus domini Philippi episcopi, qui successit Reinoldo, fabricata est eis capsa ... sicut nobis narraverunt cinc presents erant eorum translatoni ..." (Floß, Dreikönigenbuch, 1864, pàg. 116-122 (llatí); cita segons edició dels MGH 25, 108).
↑ alemany original: "In einer besonderen Abteilung des Schreins zeigten sich nun mit den Resten uralter vermoderter Binden, wahrscheinlich Byssus, nebst Stücken aromatischer Harze und ähnlicher Substanzen die zahlreichen Gebeine dreier Personen, die mit Beihilfe der anwesenden Sachverständigen sich zu fast vollständigen Körpern ordnen ließen: der eine aus erster Jugendzeit, der zweite im ersten Mannesalter, der dritte bejahrt. Zwei Münzen, Bracteaten von Silber und nur auf einer Seite geprägt, lagen bei; die eine, erweislich aus den Tagen Philipps von Heinsberg, zeigt eine Kirche (Siehe Note), die andere ein Kreuz, das Jurisdictionsschwert an der einen, den Bischofsstab an der anderen Seite. (Floß, Dreikönigenbuch, 1864, pàgina 108)
↑ Hartzheim, Josephus, Historia rei Nummariæ Coloniensis et dissertationes de eadem: Pars prima, De Nummis Archiepiscoporum Coloniensium, Pars Secunda, De Nummis Ducum Juliacensium & Montensium, & Agnatorum Genti Juliacensi, Pars Tertia. De Nummis Civitatis Coloniensis , 1754
↑ Alemany original: "Ganz so wie die Münze Philipps bei Hartzheim historia rei nummariae coloniensis, Tafel 3 Nr 14, 16, doch ohne die Umschrift; die andere in viereckiger Form, in der Mitte ein Kreuz, das Jurisdictionsschwert an der einen, den Bischofsstab an der anderen Seite, auch ohne Umschrift, ist jedenfalls nicht jünger und dürfte sich vielleicht ALS eine Münze Rainalds erweisen. " (Floß, Dreikönigenbuch, 1864, pàgina 108)

Bibliografia

Der Meister des Dreikönigen-Schreins - Ausstellung im Erzbischöflichen Diözesan-Museum in Köln, 11. Juli – 23. August 1964. Köln: 1964.
Eco, Umberto: Baudolino. Traducció al català de Carme Arenas Noguera. Barcelona: Editorial Destino, 2001 (col·lecció ‘L'àncora’, 151). ISBN 978-84-9710-018-2.
Fischer, Ferdy: Das Wunder des Mittelalters – die abenteuerliche Geschichte des Kölner Dreikönigenschatzes 1794–1804. Ein historischer Roman. Heilbronn: Salzer Verlag, 1994. ISBN 3-7936-0332-6
Greely, Andrew M.: The Bishop and the Three Kings. Nova York: Berkley Books, 1998. ISBN 0-425-16617-1. ISBN 978-0425166178.
Lauer, Rolf: Der Schrein der Heiligen Drei Könige. Regensburg: 2005, ISBN 3-7954-1657-4
Petersohn, Jürgen: Der König ohne Krone und Mantel. Politische und kulturgeschichtliche Hintergründe der Darstellung Ottos IV. auf dem Kölner Dreikönigsschrein. Dins: Jürgen Peterson (curador): Überlieferung – Frömmigkeit – Bildung als Leitthemen der Geschichtsforschung. Vorträge beim Wissenschaftlichen Kolloquium aus Anlass des Achtzigsten Geburtstags von Otto Meyer, Würzburg, 25. Oktober 1986. Wiesbaden: Reichert Verlag, 1987. ISBN 3-88226-387-3. Pàgs. 54–82.
Rollins, James: El sarcófago de los Reyes Magos. Traducción de Marta Pino Moreno. Madrid: Ed. Suma de Letras, 2006. ISBN 978-84-96463-25-7
Zwierlein-Diehl, Erika: Die Gemmen und Kameen des Dreikönigenschreines. Köln: 1998. ISBN 3-922442-25-0

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reliquiari dels Tres Reis

Floß, Heinrich Joseph: Dreikönigenbuch - die Übertragung der hh. Dreikönige von Mailand nach Köln. Köln: 1864 (en alemany)
Historia rei nummariae coloniensis et dissertationes de eadem de Josephus Hartzheim.

[1] tin original: "Temporibus domini Philippi episcopi, qui successit Reinoldo, fabricata est eis capsa ... sicut nobis narraverunt cinc presents erant eorum translatoni ..." (Floß, Dreikönigenbuch, 1864, pàg. 116-122 (llatí); cita segons edició dels MGH 25, 108).

[2] y original: "In einer besonderen Abteilung des Schreins zeigten sich nun mit den Resten uralter vermoderter Binden, wahrscheinlich Byssus, nebst Stücken aromatischer Harze und ähnlicher Substanzen die zahlreichen Gebeine dreier Personen, die mit Beihilfe der anwesenden Sachverständigen sich zu fast vollständigen Körpern ordnen ließen: der eine aus erster Jugendzeit, der zweite im ersten Mannesalter, der dritte bejahrt. Zwei Münzen, Bracteaten von Silber und nur auf einer Seite geprägt, lagen bei; die eine, erweislich aus den Tagen Philipps von Heinsberg, zeigt eine Kirche (Siehe Note), die andere ein Kreuz, das Jurisdictionsschwert an der einen, den Bischofsstab an der anderen Seite. (Floß, Dreikönigenbuch, 1864, pàgina 108)

[3] Hartzheim, Josephus, Historia rei Nummariæ Coloniensis et dissertationes de eadem: Pars prima, De Nummis Archiepiscoporum Coloniensium, Pars Secunda, De Nummis Ducum Juliacensium & Montensium, & Agnatorum Genti Juliacensi, Pars Tertia. De Nummis Civitatis Coloniensis , 1754

[4] Alemany original: "Ganz so wie die Münze Philipps bei Hartzheim historia rei nummariae coloniensis, Tafel 3 Nr 14, 16, doch ohne die Umschrift; die andere in viereckiger Form, in der Mitte ein Kreuz, das Jurisdictionsschwert an der einen, den Bischofsstab an der anderen Seite, auch ohne Umschrift, ist jedenfalls nicht jünger und dürfte sich vielleicht ALS eine Münze Rainalds erweisen. " (Floß, Dreikönigenbuch, 1864, pàgina 108)

[1]

[2]

[3]

[4]