Rellotge bracket
Un rellotge bracket (traducció literal del terme anglès: rellotge sobre un suport ) és un antic tipus de rellotge de taula portàtil fabricat als segles XVII i XVIII.[1] El terme es va originar amb petits rellotges de pèndol accionats per pes (de vegades anomenats "rellotges de suport veritables") que havien de muntar-se en un suport a la paret per deixar espai per als seus pesos penjants.[2]
Característiques
[modifica]Quan es van desenvolupar els rellotges accionats per ressort, que no requerien pesos penjants per accionar-los, es van continuar fabricant amb l'estil de suport. Sovint es componen de dues peces a joc creades com un conjunt: el rellotge i el seu petit prestatge decoratiu. Gairebé sempre estan fets de fusta, sovint de banús, i gairebé sempre adornats amb muntures de bronze daurat, incrustacions de llautó, xapa de fusta o vernís decoratiu. Atès que al seu dia els rellotges eren cars i els habitatges no en tenien un a cada habitació, generalment tenien unes nanses per portar-los d'una habitació a una altra.[3]
Aquests rellotges eren gairebé sempre repetidors, és a dir, rellotges amb un mecanisme sonor que marcava les hores, al qual se li donava corda girant una clau o movent una palanca. Aquesta característica es feia servir abans que s'introduís massivament la il·luminació artificial per saber quina hora era a la nit. No obstant això, pel fet que sovint es feien servir en dormitoris on el toc de la campana cada hora podia molestar els dorments, tenien una cable per a silenciar el toc de l'hora així no tocaven les hores en absolut només estirant el cable. Aquests van ser anomenats 'repetidors d'hora silenciosos'.
Referències
[modifica]- ↑ «Bracket Clock». Clocks and Watches, Encyclopedia of Antiques. Old and Sold Antique Marketplace. [Consulta: 8 juliol 2008].
- ↑ Milham, Willis I. Time and Timekeepers. New York: MacMillan, 1945, p. 83. ISBN 0-7808-0008-7.
- ↑ Burgueño, María Jesús. «El reloj Bracket» (en castellà). Revista de Arte - Logopress, 22-02-2009. [Consulta: 5 febrer 2022].
Bibliografia
[modifica]- Charles Allix i Peter Bonnert, Carriage Clocks. La seva història i desenvolupament, club de col·leccionistes d'antiguitats, 1974
- Emmanuelle Cournarie, La mecànica du geste, tros siècles d'histoire horlogère à Saint-Nicolas d'Aliermont, Édition PTC-Les Falaises, 2011 (francès)
- Lolita Delesque i Marianne Lombardi, Armand Couaillet, horloger et inventeur de génie, Musée de l'horlogerie, juny de 2013, 44p (francès)