Vés al contingut

René Just Haüy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRené Just Haüy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1743 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Just-en-Chaussée (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1 de juny 1822
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 60
Grave of Haüy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
103è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1801 – 1802
← Charles-Augustin de CoulombGaspard Monge → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómineralogia
OcupadorMuseu Nacional d'Història Natural de França Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesGabriel Delafosse Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósPremonstratencs Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralChristian Samuel Weiss Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansValentin Haüy Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 44170916 Modifica el valor a Wikidata

René Just Haüy (Saint-Just-en-Chaussée, 13 d'abril de 1743París, 1 de juny de 1822)[1][2] va ser un mineralòleg francès, conegut també com el clergue Abbé Haüy És considerat com el «pare de la cristal·logafia moderna».[3] El mineral Hauyne el recorda.

El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel. El seu germà Valentin Haüy, fundà la primera escola per a cecs.

Haüy nasqué a Saint-Just-en-Chaussée, al departament francès d'Oise. Els seus pares eren pobres i només amb ajuda econòmica d'amics va poder estudiar al College de Navarre i després al College de Lemoine. Haüy es va fer sacerdot catòlic. Primer va estudiar botànica, però després es va interessar més per a la història natural. Tot estudiant un tros de llança de pedra calcària, va fer uns experiments que van donar lloc a establir una llei sobre la cristal·lització.

Haüy va exposar la teoria matemàtica d'aquesta llei la al seu tractatTraité de minéralogie. Va ser immediatament reconeguda per l'Acadèmia francesa de les Ciències. També el nom de Haüy està associat a les observacions que va fer sobre la piroelectricitat.

Durant la Revolució francesa, Haüy va ser empresonat i hauria pogut ser assassinat. Per sort Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va intercedir en favor seu. El 1802, sota Napoleó I, esdevingué professor de mineralogia al Museu Nacional d'Història Natural i hi va fundar el Musée de Minéralogie. El mateix any Martin van Marum el va visitar. Després de 1814 va ser privat dels seus nomenaments per la restauració borbònica. Els seus darrers anys els va passar en la pobresa.

El 1821 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Algunes obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Haüy, René Just». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 177. ISBN 8429270043. 
  2. Lacroix, Alfred. «La vie et l'œuvre de l'abbé Haüy» (en francès). Bulletin de la Société Francaise de Minéralogie et de Cristallographie p. 15-226, 1944. [Consulta: 27 juny 2022].
  3. Brock, 1910.

Bibliografia

[modifica]