Vés al contingut

Renat d'Alençon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRenat d'Alençon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) René d'Alençon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1454 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1492 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Alençon (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Lorena-Vaudémont (1488 (Gregorià)–)
Margarida d'Harcourt Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles IV d'Alençon
 () Margarida de Lorena-Vaudémont
Francesca d'Alençon
 () Margarida de Lorena-Vaudémont
Anna d'Alençon
 () Margarida de Lorena-Vaudémont Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan IV d'Alençon Modifica el valor a Wikidata  i Marie d'Armagnac Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Renat de Valois, duc d'Alençon, nascut el 1454, mort a Alençon l'1 de novembre de 1492, fou duc d'Alençon i comte de Perche, fill de Joan II, duc d'Alençon i comte de Perche, i de Maria d'Armanyac.

Biografia

[modifica]

El 1467, mentre que el seu pare es revoltava amb el concurs dels bretons, Renat d'Alençon va tenir per a missió de defensar Alençon, però la insolència de la guarnició bretona va aixecar els burgesos de la ciutat. Fastiguejat, Renat d'Alençon va tornar la ciutat a Lluís XI de França, que li va restituir després d'haver sufocat la revolta.

Cobert de deutes i desnonat, el desordre dels seus assumptes i dels seus costums va comportar la seva desgràcia i el rei el va empresonar. No va sortir de presó més que a la mort de Lluís XI de França; després va participar en la Guerra boja, però va ser perdonat per Carles VIII de França.

Matrimonis i fills

[modifica]

Una primera aliança matrimonial va ser negociada amb Margarida d'Harcourt, filla de Guillem d'Harcourt, comte de Tancarville.[1] Una font indica que el matrimoni va tenir lloc, una altra que no hi va haver més que esposalles. El cert és que Margarida va morir en el transcurs de l'any 1488, sense que haguessin tingut fills.

Es va casar llavors a Toul, el 14 de maig de 1488, amb Margarida de Lorena-Vaudémont (1463 - † 1521), filla de Ferri II de Vaudémont Comtes de Lorena-Vaudémont i de Iolanda d'Anjou Armes de Lorena al segle XV. Van tenir:

Va tenir diversos fills il·legítims:

  • Carles, senyor de Cany, († 1545), casat amb Germana La Ballur
  • Carles, baró de Cany, († 1524), casat el 1505 a Renata de Beauvoisin
  • Margarida, casada el 1485 amb Jacques de Boisguyon, i després a Henri de Bournel
  • Jaquelina († 1506), casada amb Gilles des Ormes

Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. . Guilleme d'Harcourt († 1487), comte de Tancarville, conseller i camarlenc del rei Carles VII de França, conestable i camarlenc de Normandia, gran-mestre de les aigües i boscos (1431)