Renata Muller von Rathlef
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1937  Barcelona |
| Mort | 29 juliol 2021 (84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | gimnasta artística, gimnasta, professora |
| Esport | gimnàstica artística |
| Participà en | |
| 1963 | Jocs Mediterranis de 1963 |
| 1960 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 |
| 1959 | Jocs Mediterranis de 1959 |
| Premis | |
Renata Muller von Rathlef (Barcelona, 11 de febrer de 1939 - 29 de juliol de 2021)[1] va ser una gimnasta catalana especialitzada en gimnàstica artística.[2][3][4][5]
S'entrenava i competia amb l'equip del gimnàs barceloní Blume. Durant la seva trajectòria esportiva en el món de la gimnàstica rítmica assolí el títol de campiona d'Espanya en tres edicions consecutives, els anys 1954, 1955, i 1956, i fou tercera classificada en dues ocasions, els anys 1959 i 1964. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 a Roma, en el mateix equip que les catalanes Elena Artamendi, Montserrat Artamendi i Rosa Maria Balaguer. També va participar en dues edicions dels Jocs Mediterranis, als Jocs Mediterranis de 1959 i als Jocs Mediterranis de 1963. I va ser campiona estatal de salts de palanca.[2][3][6]
En finalitar la seva etapa de competició d'alt nivell fou professora de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya a Barcelona.[6]
Reconeixements
[modifica]El 1972 la Federació Catalana de Gimnàstica li atorgà la medalla de plata com a mostra d'admiració per la participació el 1960 en els Jocs Olímpics.[7]
El 2007 va ser guardonada, en la categoria de medalla de plata, amb la Reial Orde del Mèrit Esportiu.[8]
Relacions familiars
[modifica]La relació de la seva família amb la de Joaquín Blume va ser pròxima; totes dues famílies eren d'origen alemany i també tots dues famílies es van dedicar a la gimnàstica un cop instal·lats a l'estat espanyol. El seu germà, Paul Muller, també dedicat a la gimnàstica, era un dels ocupants de l’avió que es va accidentar i en el qual morí Joaquim Blume i tot l'equip de gimnàstica espanyol que havia de competir a Roma l'any següent.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 30-07-2021. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Renata Muller von Rathlef». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «Les precursores olímpiques de Catalunya: Renata Müller». L'Esportiu de Catalunya, 08-03-2020 [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Comitè Olímpic Espanyol (COE) Renata Müller Von-Rathlef». [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Renata Muller Von-Rathlef» (en castellà). Comité Olímpico Español. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 «Biografía: Renata Müller Von-Rathlef» (en castellà). Gimnastas.net. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2021 [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Medallas de plata de la Federación Catalana, a Elena y Montserrat Artamendi, María R. Balaguer y Renata Muller» (en castellà). La Vanguardia Española, 01-02-1972 [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «Lista de premiados con la Reales Órdenes del Mérito Deportivo» (en castellà). Europa Press [Madrid], 07-05-2007 [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ Ruipérez, Carles. «Obituari. El gran salt d'una pionera». La Vanguardia, 01-08-2021. [Consulta: 16 desembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Jiménez Morales, Roberto. El deporte femenino español en los Juegos Olímpicos, p. 58-60.
- Machado Arenós, Cristina Mª; Fernández Fuster, Juan Manuel «La Mujer y el olimpismo durante la época franquista». Materiales para la historia del deporte - Suplemento Especial II: Congreso Internacional de Historia del Olimpismo "Conrado Durántez", 2015, pàg. 2017-219. ISSN: 2340-7166.
Enllaços externs
[modifica]- Renata Muller Rathlef a Olympics.com (anglès)