Renata Tarragó Fàbregas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1927  Barcelona |
| Mort | 2 agost 2005 (77 anys) Badalona (Barcelonès) |
| Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | guitarrista clàssica, pedagoga |
| Instrument | Guitarra |
| Família | |
| Pare | Gracià Tarragó i Pons |
 | |
Renata Tarragó Fàbregas (Barcelona, 23 d'octubre de 1927 - Badalona, 2 d'agost de 2005) fou una guitarrista i professora de música catalana.[1][2]
Biografia
[modifica]Renata Tarragó es va formar al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. El seu pare, Gracià Tarragó i Pons, va ser el seu millor mestre.
La primera aparició pública la feu als 15 anys en un concert a la Penya Guitarrística Tàrrega al qual acompanyà al seu pare.[3]
Va formar part de l'Associació de Música de Cambra Ibèrica. La seva guitarra se sentí arreu de l'Estat espanyol gràcies als recitals que donà i a la difusió radiofònica. La seva tasca ha estat clau per a la recuperació del repertori per a viola de mà i guitarra barroca, música que ha estat molt oblidada durant decennis i que tot just a mitjans del segle xx començà a ser recuperada per alguns músics. Va ser intèrpret també de llaüt i de viola de mà. Va acompanyar Victòria dels Àngels i Conxita Badia, amb qui va gravar cançons dels Renaixement espanyol, i també va col·laborar amb els concerts de música antiga d'«Ars Musicae». El seu repertori incloïa des de Milà, Mudarra i Narváez (autors representatius de la màxima esplendor de la música per a corda polsada castellana i catalana del Renaixement i Barroc) fins a Sor i Moreno Torroba, entre altres. Fora, però, d'encasellar-se en un únic estil musical, Renata Tarragó va ser, per exemple, una fabulosa intèrpret de la música de Falla: el 1948 va enregistrar, a Londres, per a la BBC, La vida breve. Gràcies als seus mèrits i a la defensa de la música pròpia, el 1962 va representar Espanya a l'International Guitar Congress de Tòquio. Va ser, així mateix, professora del Conservatori de Música des del 1944, alhora que desenvolupà una carrera concertística, també a l'estranger.[1]
Es va casar amb el metge José Antonio Osorio Gullón.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Renata Tarragó Fàbregas». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Renata Tarragó i Fàbrega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Penya Guitarrística Tàrrega». La Vanguardia, 29-01-1943, pàg. 7.
- ↑ «Esquela de defunció». La Vanguardia, 04-08-2005, pàg. 22.