Renier de Huy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | mil·lenni II  | ||
| Mort | 1150 (Gregorià) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | orfebre, escultor | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Renier de Huy (mil·lenni II - 1150 (Gregorià)) o Rainer de Huy, va ser un orfebre i bronzista belga dels segles xi i xii.
Biografia
[modifica]Va ser actiu a la vall belga del riu Meuse, al principat de Lieja, El patrònim de Renier es dirigeix a la ciutat d'Huy. El Principat de Lieja era al segle xii el centre de l'art romànic.
No se sap pràcticament res de la vida de Renier de Huy. Es menciona un Reinerus aurifaber, en una carta al bisbe de Lieja respecte a una església a Huy, el 1125. La Liste des noms d'artistes de l'Union Getty indica que era actiu fins al 1144. Hauria mort cap a 1150.[1]
Obres
[modifica]Renier de Huy seria el creados de lesFonts baptismals de Saint-Barthélemy per l'església Notre-Dame de les fonts (actualment desaparegudes), una obra cabdal d'entre els anys 1107 i 1118[2] · ,[3] encomanada per l'abat Hellinus.[4] o del segle xv.
L'única altra obra atribuïda a Renier de Huy és un petit crucifix de bronze, conservat al museu Schnütgen, a Colònia (Alemanya).[a 1] · .[5]
Estil
[modifica]Lestil naturalista i antic de Renier de Huy té una influència profunda en l'art gòtic antic[6] i anuncia el Renaixement.
Successors
[modifica]Godefroy de Huy (Godefroy de Claire), també originari de Huy, i Nicolas de Verdun il·lustren, posteriorment a Renier de Huy, l'orfbreria del Mosa del segle xii.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Fonts baptismals de Saint-Barthélemy -
Baptisme del filòsog grec Crató. -
Baptisme de Crist. -
Predicació de Sant Joan Baptista. -
Predicació de Sant Joan Baptista.
Notes
[modifica]- ↑ p. 181.
Referències
[modifica]- ↑ Beckwith, John. Thames & Hudson. Early Medieval Art (en anglès). Thames & Hudson, 1964 (reedició, 1969), p. 178. ISBN 050020019X.
- ↑ Swarzenski, Hanns. Faber & Faber. Monuments of Romanesque Art; The Art of Church Treasures in North-Western Europe (en anglès). Faber & Faber: Faber & Faber, 1974, p. 58. ISBN 0571105882.
- ↑ Calkins, Robert G. Dutton. Monuments of Medieval Art (en anglès). Dutton, 1979, p. 125. ISBN 0525475613.
- ↑ «Rainer of Huy». A: The Oxford Dictionary of Art (en anglès).
- ↑ Xhayet, Geneviève; Halleux, Robert. Éditions du CEFAL. Études sur les fonts baptismaux de Saint-Barthélémy à Liège (en francès). Liège (Belgique): Éditions du CEFAL, 2006, p. 129. ISBN 287130212X [Consulta: 7 gener 2012].
- ↑ Renier de Huy - Encyclopédie Larousse.
Bibliografia
[modifica]- Godefroid, Kurth «Renier de Huy auteur véritable des fonts baptismaux de saint-Barthélemy de Liège et le prétendu Lambert Patras» (en francès). Bulletins de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, 8, 1903..
- Godefroid, Kurth «Encore Renier de Huy» (en francès). Bulletins de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, 4, 1905..
- Borchgrave d'Altena, J. de «Sculptures conservées au pays mosan» (en francès). . G. Leens, 1926..
- Bréhier, L. «L'homme dans la sculpture romane» (en francès). . Librairie de France, 1927..
- Collon-Gevaert, S. «Histoire des arts du métal en Belgique» (en francès). , 1951..
- Boussard, F. «Les fonts baptismaux de l'église Saint-Barthélémy à Liège» (en francès). La Fonderie belge, 1958..
- Collon-Gevaert, S. «Art roman dans la vallée de la Meuse aux» (en francès). , 1962..
- Timmers, J. J. M. «Kunst van het Maasland» (en neerlandès). , 1971..
- Colman, P. «Recherches sur deux chefs-d'œuvre du patrimoine artistique liégeois: l'ivoire dit de Notger et les fonts baptismaux dits de Renier de Huy» (en francès). Aachener Kunstblatter, 1984..
- Colman, P.; Kupper, J.-L. «Les fonts baptismaux de Saint-Barthélemy» (en francès). . Université de Liège [Liège], 1985..
- Zimmermann, Andrea. Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (en alemany). 23, 2004, p. 1172—1177. ISBN 3-88309-155-3..
- George, Ph.; Maquet, J. «Le patrimoine médiéval de Wallonie» (en francès). . Institut du Patrimoine wallon [Namur], 2005..
- Philippe, George «Le plaisir de l'art au moyen Age» (en francès). . Picard [Paris (France)], 2012..
