Vés al contingut

República Ezo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: República d'Ezo)
Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública Ezo
蝦夷共和國 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 48′ N, 140° 48′ E / 41.8°N,140.8°E / 41.8; 140.8
CapitalHakodate Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialjaponès
ainu Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície83.456,38 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació27 gener 1869 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució27 juny 1869 Modifica el valor a Wikidata
SegüentOficina de Colonització d'Hokkaidō Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
• Cap d'estatEnomoto Takeaki Modifica el valor a Wikidata

La República Ezo — 蝦夷共和国Ezo Kyōwakoku (japonès)— va ser un estat independent republicà de curta durada (1868 a 1869) format pel clan Tokugawa a Hokkaido, l'illa japonesa situada més al nord però també la menys densament poblada del Japó.

Antecedents

[modifica]

Després de la desfeta de l'exèrcit del Shogunat Tokugawa en la guerra Boshin (1868-1869) de la Restauració Meiji una part de l'antiga armada del Shogun dirigida per Enomoto Takeaki va marxar a l'illa d'Ezo (actualment anomenada Hokkaido) junt amb uns milers de soldats i un grup d'assistents militars francesos. Enomoto va fer el darrer esforç per demanar al Tribunal Imperial del Japó que els permetés desenvolupar a Hokkaido les tradicions dels samurais però això els va ser denegat.[1]

Establiment de la república

[modifica]
Sala de govern de la República d'Ezo a Goryōkaku

El 15 de desembre de 1868, es va proclamar la república independent d'Ezo basant-se en l'organització del govern dels Estats Units amb Enomoto com a primer president aquesta va ser la primera elecció que hi va haver al Japó que aleshores tenia una estructura feudal.

Aquesta república tenia una bandera pròpia,[2] un crisantem (símbol del govern imperial) i una estrella vermella de set puntes (símbol del nou estat) el fons de la bandera era de color blau (atzur). El nou estat disposava també d'un tresor que incloïa 180.000 monedes d'or.[3]

Durant l'hivern de 1868/69 hi va haver combats contra el govern japonès Meiji. Les tàctiques militars dels assistents militars francesos hi jugaren un gran paper.

Desfeta per les forces imperials

[modifica]

Les tropes imperials japoneses traslladaren l'abril de 1869 una força naval i d'infanteria de 7.000 homes a Hokkaido on guanyaren la batalla de Hakodate i prengueren la fortalesa de Goryōkaku. Enomoto es rendí el 17 de maig de 1869.[4] La República d'Ezo deixà d'existir el 17 de juny de 1869 i el 15 d'agost del mateix any l'illa d'Ezo va passar a dir-se illa Hokkaido (Districte del mar del nord).[4] Enomoto va ser empresonat però va rebre la llibertat el 1872 i va exercir d'ambaixador del Japó a Rússia i ocupà diversos llocs en el govern Meiji.

Referències

[modifica]
  1. Hillsborough, Romulus. Shinsengumi: The Shogun's Last Samurai Corps (en anglès). Tuttle Publishing, 2005. ISBN 0-8048-3627-2. 
  2. [enllaç sense format] http://www.shogakukan.co.jp/serekishi/content.html Arxivat 2010-01-09 a Wayback Machine.
  3. Onodera, 2004, p. 97.
  4. 4,0 4,1 Onodera, 2004, p. 196.

Bibliografia

[modifica]
  • Ballard C.B., Vice-Admiral G.A. The Influence of the Sea on the Political History of Japan. London: John Murray, 1921.
  • Black, John R. Young Japan: Yokohama and Yedo, Vol. II. London: Trubner & Co., 1881.
  • Onodera, Eikō. Boshin Nanboku Senso to Tohoku Seiken. Sendai: Kita no Sha, 2004. 
  • Hillsborough, Romulus. Shinsengumi: The Shogun's Last Samurai Corps. Tuttle Publishing, 2005. ISBN 0804836272. 
  • Suzuki, Tessa Morris. Re-Inventing Japan: Time Space Nation. New York: M.E. Sharpe, 1998.
  • Yamaguchi, Ken. Kinsé shiriaku A history of Japan, from the first visit of Commodore Perry in 1853 to the capture of Hakodate by the Mikado's forces in 1869. Trans. Sir Ernest Satow. Wilmington, Del., Scholarly Resources 1973