Representacions immersives
Les representacions immersives són aquelles tecnologies que busquen traspassar el marc del quadre, és a dir, els límits del que veiem. El seu objectiu principal és introduir l'audiència dintre d'una imatge o realitat diferent a la seua.
Si s'hi aplica als antecedents del cinema, les representacions immersives eren pintures o obres de proporcions gegantines que envoltaven l'espectador aconseguint crear un sensació de pertinença al quadre, una suspensió temporal en què es vivia una realitat i emocions alternatives a les pròpies.
En l'actualitat, s'hi veuen representacions immersives mitjançant el món digital o simulat gràcies a l'evolució de la tecnologia audiovisual, de manera que durant el dia a dia tothom es veu rodejat d'aquestes i són emprades en diversos àmbits.[1]
Història
[modifica]Al segle XVII sorgí un corrent de quadres enormes que representaven escenes espectaculars immersives relacionades amb esdeveniments contemporanis o triomfs d'herois, de manera que els espectadors acudien a contemplar-los per evadir-se i endinsar-se en imatges externes a ells, per pur entreteniment.
Un quadre que fou clau per a aquesta època fou "The Storming of Seringaptam", un dels quadres panoràmics més importants del segle xix, el qual representava la lluita de les forces britàniques i els seus aliats contra el Regne de Mysore, és a dir, l'asedi de Seringapatam.
- "The Storming of Seringapatam"
Al 1799 Robert Ker Porter pintà un quadre panoràmic d'exalçament de la pàtria anglesa, en el moment sovint s'encarregaven aquest tipus d'obres representatives d'èxits militars o esdeveniments importants, per aquest motiu el conflicte entre Anglaterra i Seringapatam sota les ordres de Tipu, qui fou brutalment derrotat tot i intentar aliar-se amb la potència enemiga, França. Aquest event fou motiu suficient per desitjar fer una pintura que representara la gran victòria que va suposar véncer al seu major rival colonial i de les guerres Napoleòniques.[2]
El quadre era una pintura semi-circular d'aproximadament 120 peus de llargària. El Govern britànic anomenà a Robert Ker Porter un artista propaganda, ja que amb les indicacions que li foren donades fou capaç de crear un efecte immersiu des de la pintura que endinsava als espectadors i simulava el que avui dia seria la realitat virtual.
Després d'aquesta obra, molts altres autors la imitaren i seguiren les intencions de crear un efecte evasiu per a aquells que les observaren, evolucionant i millorant a poc a poc aquesta idea. Aquesta evolució ha arribat als nostres temps en part en forma d'obres d'art com els quadres de diversos autors del segle xx, els quals han sigut adaptats a exposicions amb experiències de realitat virtual, d'endinsament a les pintures de Van Gogh, Monet o altres que feien del seu visionat una experiència única i ovedosa gràcies a la inspiració en les primeres representacions immersives.
Actualitat
[modifica]Avui dia exemples de tecnologia immersiva es troba desenvolupada a dispositius de realitat virtual i tècniques o projeccions de realitat augmentada que ens envolten constantment i resulten ser un recurs en molts àmbits.
L'objectiu principal d'aquestes ve a ser el mateix que al segle xvii, transportar a aquells que la visualitzen a una realitat paral·lela, introduir-los en un món inexistent per evadir-se o viure experiències diferents i novedoses de manera que es capti completament l'atenció dels espectadors amb sensacions que no ocorren en veure un quadre de manera convencional.
Hui dia són molts els artistes que recorren a aquestes novetats per utilitzar la simulació i crear grans exposicions d'art, amb llums, colors i sons envolvents que interactuen amb l'espectador de manera activa. S'aprofita un espai real per fusionar-lo amb tècniques immersives de realitat virtual recolzades amb projeccions que afecten al subconscient d'aquells que les contemplen.
Resulten ser un experiment novedós per a molts d'aquests artistes, els quals investiguen les reaccions del cervell davant aquests estímuls per crear experiències més extremes i captivadores, implicant en la majoria dels casos als espectadors en la creació de la mateixa obra que es troben visualitzant.
Espectacles de tecnologies immersives
[modifica]Alguns exemples sobre elements de la realitat virtual són projeccions a les parets, sòls reflectants amb escenes hipnòtiques, realistes i capaces de submergir en elles a qui les contempla. Es busca la confluència de la ciència, l'art, la tecnologia i el disseny per reflectir una visió distinta del món i la humanitat. Fer volar als espectadors, situar-los enmig d'una mar caòtica o jugar amb les llums creant noves sensacions.
D'autors tradicionals, existeixen les exposicions d'art de Monet, Van Gogh....
Referències
[modifica]- ↑ Torres, Claudia Eugenia Toca; Rodríguez, Jesús Carrillo «Los entornos de aprendizaje inmersivo y la enseñanza a ciber-generaciones» (en castellà). Educação e Pesquisa, 45, 19-06-2019. DOI: 10.1590/S1678-4634201945187369. ISSN: 1517-9702.
- ↑ Museum, Victoria and Albert. «The Storming of Seringapatam | Porter, Robert Ker (Sir) | Lee, John | V&A Explore The Collections» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2021].