Vés al contingut

Resclosa de Fonseranes

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Resclosa de Fonseranes
Imatge
Dades
TipusEstructura arquitectònica Modifica el valor a Wikidata
Part decanal del Migdia Modifica el valor a Wikidata
Úsresclosa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud32 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBesiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 19′ 50″ N, 3° 11′ 58″ E / 43.330531°N,3.199456°E / 43.330531; 3.199456
Monument històric catalogat
Data14 octubre 1996
IdentificadorPA34000005

La Resclosa de Fonseranes (oc. Esclusas de Fonseranas) és l'obra més gran del canal del Migdia, als peus de Besièrs. El conjunt de la resclosa comporta avui vuit basses amb forma oval (específiques d'aquest canal), amb nou portes que permeten franquir un desnivell de 21,5 metres, sobre una longitud de 300 metres.

Un lloc escollit i l'enginy tècnic que representa en matèria de canals sedueix encara avui els visitants. Els edificis tradicionals com les dependències per a les diligències d'aigua o la casa de l'encarregat de la resclosa, encara es poden visitar. Aquest conjunt és el 3r lloc turístic més vistat de tot el Llenguadoc-Rosselló, després del Pont del Gard i Carcassona. També és l'obra més visitada del Canal del Migdia amb 320000 visitants cada any.[1]

Des de 1990, la resclosa té una rampa per poder pujar i baixar els vaixells i evitar el conjunt de rescloses, més lent.

El conjunt de les recloses (s'hi comprèn també els paraments de les vuit basses, els molls del conjunt, tant sobre el canal com sobre el canal d'evacuació, les catorze voltes d'escala que flanquegen les basses, les pilones d'amarrament en pedra, com també les palanques amb volta situades a la bassa més baixa i entre la quarta i la cinquena) forma part dels Monuments històrics de França per un acord del 14 d'octubre de 1996.[2]

Referències

[modifica]
  1. Antoine Assus, Gilles Cusy (dir.), « Patrimoine et usages contemporains : Les écluses de Foncérannes à Béziers Arxivat 2012-06-04 at Archive.is », École d'architecture du Languedoc-Roussillon, Montpellier, septembre 2000, 85 p.
  2. Mérimée,PA34000005