Reserva de Caça del Kalahari Central

Reserva de Caça del Kalahari Central

Tipus	reserva de caça
Localització
Entitat territorial administrativa	Botswana
21° 53′ 22″ S, 23° 45′ 23″ E
Característiques
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	27 octubre 2010
Identificador	5555
IUCN categoria Ib: Àrea Silvestre
World Database on Protected Areas
Identificador	7510
Història
Creació	1961

La Reserva de Caça del Kalahari Central és un extens parc nacional que es troba al desert del Kalahari de Botswana. Establert el 1961, té una superfície de 52.800 quilòmetres quadrats, més que tot els Països Baixos i representa gairebé el 10% de la superfície total de Botswana, cosa que la converteix en la segona reserva de caça més gran del món.

Història

Els boiximans o san, han habitat les terres des de fa milers d’anys des que van recórrer la zona com a caçadors nòmades.  No obstant, des de mitjans de la dècada de 1990 el govern de Botswana ha intentat traslladar els boiximans de la reserva, afirmant que eren una fuga de recursos financers malgrat els ingressos del turisme. El 1997, tres quartes parts de tota la població de boiximans van ser traslladades de la reserva i, a l'octubre de 2005, el govern va reprendre la reubicació forçada als camps fora del parc, deixant només uns 250 ocupants permanents. El 2006 un tribunal de Botswana va proclamar il·legal el desallotjament i va afirmar el dret dels boiximans a tornar a viure a la reserva. Tanmateix, a partir del 2015 la majoria dels boiximans tenen l'accés bloquejat a les seves terres tradicionals a la reserva. La prohibició nacional de caça va fer il·legal que els boiximans practiquessin el seu estil de vida tradicional de caçadors-recol·lectors, tot i permetre que els ranxos de caça privats proporcionessin oportunitats de caça als turistes.

El 2014 es va obrir una mina de diamants explotada per Gem Diamonds a la part sud-est de la reserva. La companyia va estimar que la mina podria produir diamants per valor de 4.900 milions de dòlars. El Rapaport Diamond Report, una guia de preus de la indústria del diamant, afirmava que "el llançament de Ghaghoo no va estar exempt de controvèrsia [...] donada la seva ubicació a la terra ancestral dels boiximans".

A mitjans de setembre de 2008 un enorme foc de matolls va cremar al voltant del 80 per cent de la reserva. Es desconeix l’origen del foc.

Fauna salvatge

Aquest parc conté animals salvatges com la girafa, l'elefant, el rinoceront blanc, el búfal, la hiena tacada, la hiena bruna, ratel, suricata, mangosta groga, facoquer, guepard, caracal, gos salvatge del Cap, otoció, xacal de llom negre, guineu del Cap, lleopard, lleó, nyus, zebra, eland, antílops sabre, òrix del Cap, gaseles, raficer comú, impala, cudú gros, porc formiguer, esquirol terrestre del Cap, llebre del Cap, porc espí del Cap, papió negre, búbal vermell i estruços. El terreny és majoritàriament pla i ondulat, cobert de matolls i herbes que cobreixen les dunes de sorra i zones d’arbres més grans. Moltes de les valls dels rius estan fossilitzades amb salines. Quatre rius fossilitzats serpentegen a través de la reserva incloent Deception Valley, que va començar a formar-se fa uns 16.000 anys.

L'avifauna del Kalahari Central és variada. Els més grans, l'estruç i el Pioc salvatge kori, tenen una salut excel·lent i vénen amb freqüència. Les tórtoress estan ben representades: tórtores del Cap, Spilopelia senegalensis i Oena capensis vénen en gran nombre.

També podeu trobar totes les espècies subsaharianes de ganga a la reserva. Durant el dia pot ser difícil de detectar pel seu excel·lent camuflaje, però pels matins es poden veure grans quantitats volant amb l'abeuradors. També son comunes las grans bandades de Quelea quelea, sovint vistes quan baixen dels arbres per a nadons o a la recerca dels aliments.

La rapinyaire més comuna del Kalahari Central és el Melierax canorus; també hi ha un bon nombre de elanus caeruleus, Falco rupicolus, Terathopius ecaudatus, Circaetus pectoralis i àguila bruna, Polemaetus bellicosus i àguila lleonada i falcons biarmicus.

Galeria

• 
  Un còlit formiguer meridional ('Myrmecocichla formicivora)
• 
  Nens al Kalahari
• 
  cudús bevent

Bibliografia addicional

• «World Record Temperatures -Highest Lowest Hottest Coldest temperatures-». www.mherrera.org.
• Goudie, Andrew. Great Warm Deserts of the World: Landscapes and Evolution. Oxford University Press, 2002. 
• Wasiolka, Bernd; Blaum, Niels «Comparing biodiversity between protected savanna and adjacent non-protected farmland in the southern Kalahari». Journal of Arid Environments, 2011, pàg. 836–841 [Table 2 on p. 838]. DOI: 10.1016/j.jaridenv.2011.04.011.
• «Deserts and xeric shrublands - Biomes - WWF». Arxivat de l'original el 15. 03. 2018. [Consulta: 12 octubre 2020].
• Marshall, Leon. «Bushmen Driven From Ancestral Lands in Botswana», 16-04-2003.
• Workman, James. Heart of Dryness. Walker Publishing, 2009. 
• «UN report condemns Botswana's treatment of Bushmen». Survival for Tribal Peoples, 03-03-2010. [Consulta: 31 març 2013].
• Main, Michael. Kalahari: life's variety in dune and delta, 1987. ISBN 1868120015. 
• Shostak, Marjorie. Nisa: The Life and Words of a ǃKung Woman. New York: Vintage Books, 1983. ISBN 0-7139-1486-6. 
• Gordon, Robert J.. The Bushman Myth: The Making of a Namibian Underclass, 1999. ISBN 0-8133-3581-7. 
• Howell, Nancy. Demography of the Dobe ǃKung. New York: Academic Press, 1979. ISBN 0-12-357350-5. 
• Lee, Richard. Kalahari Hunter-Gatherers: Studies of the ǃKung San & Their Neighbors. iUniverse, 1999. ISBN 0-674-49980-8. 
• Solomon, Anne. «The myth of ritual origins? Ethnography, mythology and interpretation of San rock art». The Antiquity of Man. South African Archaeological Bulletin, 1997. Arxivat de l'original el 04. 04. 2013. [Consulta: 19 juliol 2021].
• Minkel, J. R. «Offerings to a Stone Snake Provide the Earliest Evidence of Religion». Scientific American, 01-12-2006. [Consulta: 12 gener 2014].
• Choi, Charles. «African Hunter-Gatherers Are Offshoots of Earliest Human Split», 21-09-2012.
• San Spirituality: Roots, Expression,(2004) and Social Consequences, J. David Lewis-Williams, David G. Pearce, ISBN 978-0759104327
• Barnard, Alan. (1992): Hunters and Herders of Southern Africa. Cambridge University Press. ISBN 978-0521411882.
• Zips-Mairitsch, Manuela. LIT Verlag Münster. Lost Lands?: (Land) Rights of the San in Botswana and the Legal Concept of Indigeneity in Africa, 2013. ISBN 978-3-643-90244-3. 
• «Sesana and Others v Attorney General (52/2002)[2006 BWHC 1 (13 desembre 2006)]». Southern African Legal Information Institute. [Consulta: 10 maig 2009].
• Dowell, Katy. «Gordon Bennett: the go-to tribal rights guy», 01-11-2010. [Consulta: 6 agost 2013].
• «The insider's guide to the Kalahari Bushmen». CNN, 14-12-2006. [Consulta: 13 desembre 2006].
• Bureau of Democracy, Human Rights and Labor. Botswana 2013 Human Rights Report. United States Department of State. 
• Nyati-Ramahobo, Lydia. «Minority Tribes in Botswana: the Politics of Recognition». Minority Rights Group International. [Consulta: 24 juny 2013].
• «Development–Botswana: Of Tourists, Bushmen – and a Borehole», 29-05-2008.
• «Judgment delivered 27 gener 2011 --In the Court of Appeal of the Republic of Botswana Held at Lobatse». [Consulta: 22 juny 2013].
• Simpson, John. «Hunted by their own government – the fight to save Kalahari Bushmen», 25-10-2013.
• «Conservation Corridors in South-western Botswana». ffem.fr. Conservation International. Arxivat de l'original el 2013-06-17. [Consulta: 27 maig 2013].
• «Botswana denies plans to 'evict' Bushmen», 27-05-2013. [Consulta: 28 maig 2013].
• Lewis, Kim. «Bushmen Want to Live in Peace on Their Land», 30-05-2013. [Consulta: 30 maig 2013].
• Ontebetse, Khonani. «Survival International threatens to take up new Basarwa case», 30-05-2013. Arxivat de l'original el 9 gener 2014. [Consulta: 31 maig 2013].