Vés al contingut

Resistència negativa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un diode Gunn, un dispositiu semiconductor amb resistència diferencial negativa, usat per generar microones

En electrònica, la resistència negativa és una propietat d'alguns circuits i dispositius elèctrics en els que un augment de voltatge a través dels terminals del dispositiu provoca en una disminució del corrent elèctric a través d'ella.[1][2]

Això s'oposa al que passa en una resistència ordinària, en la qual un augment del voltatge aplicat causa un augment proporcional del corrent a causa de la llei d'Ohm, resultant en una resistència positiva.[3] Mentre que una resistència positiva consumeix energia del corrent que passa a través d'ella, una resistència negativa produeix energia.[4][5] Sota certes condicions pot augmentar la potència d'un senyal elèctric, amplificant-la.[6][7][8]

La resistència negativa és una propietat poc comuna que passa en uns pocs components electrònics no lineals. S'utilitza en oscil·ladors i amplificadors electrònics,[9] particularment a freqüències de microones. La majoria de l'energia de microones es produeix amb dispositius de resistència diferencial negativa.[10] També poden tenir histèresi[11] i ser biestables, i per tant s'utilitzen en commutació i circuits de memòria.[12] Alguns exemples de dispositius amb resistència diferencial negativa són els diodes túnel, diodes Gunn i tubs de descàrrega de gas tals com les làmpades de neó.

Referències

[modifica]
  1. Amos, Stanley William; Amos, Roger S.; Dummer, Geoffrey William Arnold. Newnes Dictionary of Electronics, 4th Ed.. Newnes, 1999, p. 211. ISBN 0750643315. 
  2. Graf, Rudolf F. Modern Dictionary of Electronics, 7th Ed.. Newnes, 1999, p. 499. ISBN 0750698667. 
  3. Shanefield, Daniel J. Industrial Electronics for Engineers, Chemists, and Technicians. Elsevier, 2001, p. 18–19. ISBN 0815514670. 
  4. Carr, Joseph J. Microwave & Wireless Communications Technology. USA: Newnes, 1997, p. 313–314. ISBN 0750697075. 
  5. Groszkowski, Janusz. Frequency of Self-Oscillations. Warsaw: Pergamon Press - PWN (Panstwowe Wydawnictwo Naukowe), 1964, p. 45–51. ISBN 1483280306. 
  6. Aluf, Ofer. Optoisolation Circuits: Nonlinearity Applications in Engineering. World Scientific, 2012, p. 8–11. ISBN 9814317004. 
  7. Gottlieb, Irving M. Practical Oscillator Handbook. Elsevier, 1997, p. 75–76. ISBN 0080539386. 
  8. Kaplan, Ross M. «Equivalent circuits for negative resistance devices» p. 5–8, diciembre 1968. [Consulta: 21 setembre 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 19 gener 2018].
  9. Shahinpoor, Mohsen; Schneider, Hans-Jörg. Intelligent Materials. Londres: Royal Society of Chemistry, 2008, p. 209. ISBN 0854043357. 
  10. Golio, Mike. The RF and Microwave Handbook. CRC Press, 2000, p. 5.91. ISBN 1420036769. 
  11. Kumar, Umesh «Design of an indiginized negative resistance characteristics curve tracer». Active and Passive Elect. Components. Hindawi Publishing Corp., 23, 4-2000, pàg. 1–2 [Consulta: 3 maig 2013].
  12. Beneking, H. High Speed Semiconductor Devices: Circuit aspects and fundamental behaviour. Springer, 1994, p. 114–117. ISBN 0412562200.