Resolució 1209 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Identificador de llei o regulació | S/RES/1209 | ||
---|---|---|---|
Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3945) 15, 0 , 0 | ||
Data de publicació | 19 novembre 1998 | ||
← 1208
1210 → | |||
Tema | La situació a Àfrica | ||
Obra completa a | undocs.org… |
La Resolució 1209 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 19 de novembre de 1998. Després de recordar les resolucions 1170 (1998) i 1196 (1998) sobre Àfrica, el Consell es va dirigir contra els fluxos il·lícits d'armes al continent.[1]
Observacions
[modifica]El Consell de Seguretat va examinar més un informe del Secretari General Kofi Annan sobre la situació a l'Àfrica referent a la importància de posar fi als fluxos il·legals d'armes.[2] Reconeixia que el trànsit il·legal d'armes estava estretament relacionat amb el paper dels interessos comercials i polítics. Els països africans tenien dret a obtenir armes per motius de seguretat nacional i policia. Suïssa havia ofert una conferència a Ginebra sobre el tràfic il·legal d'armes i hi havia negociacions a Viena sobre l'elaboració d'una convenció internacional contra la delinqüència organitzada transnacional, inclòs un protocol per combatre la fabricació il·lícita i el tràfic d'armes de foc. El Consell va felicitar les iniciatives africanes per abordar el problema dels fluxos d'armes, com a Mali i Moçambic, la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (ECOWAS) i la Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC).
Actes
[modifica]El Consell de Seguretat era preocupat pel tràfic il·legal d'armes a gran escala a l'Àfrica, en particular de les armes petites i l'amenaça que suposava la seguretat, el desenvolupament i la situació humanitària en el continent.[3] En aquest sentit, es va instar als països africans a introduir una legislació sobre l'ús d'armes. Es va recordar als Estats membres, en particular als fabricants d'armes, la importància de restringir les transferències d'armes que podrien provocar o prolongar els conflictes armats.[4] La resolució va encoratjar els estats africans a participar en el Registre d'Armes Convencionals de les Nacions Unides i establir registres regionals i subregionals per millorar la transparència de les transferències d'armes. També se'ls va instruir en imitar a la Unió Europea i Organització d'Estats Americans pels seus esforços per afrontar el comerç d'armes i adoptar mesures similars.
A més, es va encoratjar al Secretari General a trobar formes d'identificar els comerciants d'armes internacionals que actuaven en contravenció de la legislació nacional o embargament d'armes imposat per les Nacions Unides. També se li va instar a promoure la cooperació entre els Estats membres, a explorar maneres de difondre informació sobre els fluxos d'armament i els seus efectes desestabilitzadors i implementar programes de recollida voluntària d'armes.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Security Council, acting on Secretary-General's Africa report, adopts texts of status and treatment of refugees, illicit arms flow». United Nations, 19-11-1998.
- ↑ Annan, Kofi. «Report of the Secretary-General on the situation in Africa». United Nations, 13-04-1998.
- ↑ Metz, Stephen «A Strategic Approach to African Security: Challenges and Prospects». African Security Review, 9, 3, 2000.
- ↑ CQ Press. Historic Documents of 1998. CQ Press, 1999, p. 223. ISBN 978-1-56802-442-4.
- ↑ Brzoska, Michael. Smart sanctions: the next steps: the debate on arms embargoes and travel sanctions within the 'Bonn-Berlin process'. Nomos, 2001, p. 73. ISBN 978-3-7890-7546-9.