Resolució 1234 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
| |||
| Identificador de llei o regulació | S/RES/1234  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3993) 15  , 0  , 0 | ||
| Data de publicació | 9 abril 1999 | ||
← 1233
1235 → | |||
| Tema | La situació a la República Democràtica del Congo | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
La Resolució 1234 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 9 d'abril de 1999. Després d'expressar la seva preocupació per la situació a la República Democràtica del Congo, el Consell va exigir el cessament immediat de les hostilitats a la regió, la retirada de les forces estrangeres i el restabliment de l'autoritat del govern.[1]
Antecedents
[modifica]La Segona Guerra del Congo va sorgir després d'una sèrie de conflictes a la regió africana dels Grans Llacs d'Àfrica. Les seqüeles del genocidi ruandès i la Guerra Civil de Burundi van provocar una crisi de refugiats a gran escala. Els grups armats realitzaven incursions a Ruanda des de la República Democràtica del Congo, el que va encendre una sèrie de conflictes ètnics entre altres faccions a l'est del país entre molts grups armats i milícies. La situació política inestable a la República Democràtica del Congo (anteriorment Zaire) va contribuir encara més al conflicte i vuit països africans es van involucrar en el que es coneixia com a "Guerra Mundial d'Àfrica".[2]
Resolució
[modifica]Observacions
[modifica]Al Consell de Seguretat li preocupaven les mesures adoptades per les forces oposades al govern de la República Democràtica del Congo a l'est del país, incloses les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari, i la incitació a l'odi ètnic i a la violència de totes les parts. També hi va haver fluxos il·lícits d'armes i material a la regió dels Grans Llacs.[3] Va recordar el dret a la legítima defensa de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i va acollir amb beneplàcit el nomenament d'un Enviat Especial a la regió, Moustapha Niasse, pel Secretari General de les Nacions Unides.[4] Finalment, va determinar que la situació a la República Democràtica del Congo era una amenaça per a la pau i l'estabilitat a la regió.
Dictamen
[modifica]Tots els països havien d'observar la integritat territorial, la independència i la sobirania de tots els països de la regió. El Consell de Seguretat va deplorar els combats i la presència de tropes estrangeres, exigint el cessament immediat de les hostilitats.[5] Va demanar la signatura d'un acord d'alto el foc que retirés les tropes estrangeres de la República Democràtica del Congo, restablís l'autoritat del govern central i iniciés el procés de pau.[6] Es va recordar a totes les parts les seves obligacions en virtut de les Convencions de Ginebra de 1949 i la Convenció sobre Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi.
El Consell de Seguretat va condemnar les massacres que havien ocorregut i va demanar una investigació internacional sobre aquests incidents, especialment els de Kivu del Sud. També van ser condemnades les activitats de grups armats, com els Interahamwe i Reagrupament Democràtic per Ruanda. Va donar la benvinguda a l'anunci de totes les parts per deixar de lluitar per permetre una campanya d'immunització a gran escala i va demanar a tots que proporcionessin una millor protecció als nens durant el conflicte.
Abordant els esforços de pau, la resolució va donar suport als esforços de mediació de l'Organització d'Unitat Africana (OUA) i Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral. Va reafirmar la importància de celebrar una conferència internacional sobre pau, seguretat i estabilitat a la regió dels Grans Llacs africans sota els auspicis de les Nacions Unides i la OUA. Mentrestant, les Nacions Unides van considerar activament el seu paper a l'hora de facilitar un acord d'alto el foc i iniciar el procés de pau.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Security Council demands immediate halt to hostilities in Democratic Republic of Congo». United Nations, 09-04-1999.
- ↑ US Government Accounting Office (GAO). «U.N. peacekeeping executive branch consultations with Congress did not fully meet expectations in 1999–2000» (PDF) p. 52, 2000.
- ↑ Hilaire, Max. United Nations law and the Security Council. Ashgate Publishing, Ltd, 2005, p. 227. ISBN 978-0-7546-4489-7.
- ↑ «Annan picks envoy for Democratic Congo, seeks role for U.N. in restoring peace». The Washington Times, 07-04-1999.
- ↑ United Nations, Office of Public Information. UN monthly chronicle, Volumes 36–37. United Nations, Office of Public Information, 1999, p. 71.
- ↑ Ghanea-Hercock, Nazila; Xanthaki, Alexandra; Thornberry, Patrick. Minorities, peoples, and self-determination: essays in honour of Patrick Thornberry. Martinus Nijhoff Publishers, 2005, p. 51. ISBN 978-90-04-14301-2.
- ↑ Clément, Jean A. P.. Postconflict economics in sub-Saharan Africa: lessons from the Democratic Republic of the Congo. International Monetary Fund, 2004, p. 46–47. ISBN 978-1-58906-252-8.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
 Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades el 1999 | |
|---|---|
| |
