Vés al contingut

Resolució 1645 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1645 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Edifici de l'Assemblea General de l'ONU Modifica el valor a Wikidata
Identificador de llei o regulacióS/RES/1645 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:5335)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació20 desembre 2005 Modifica el valor a Wikidata
1644 Modifica el valor a Wikidata
1646 Modifica el valor a Wikidata
TemaConstrucció de pau després del conflicte

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1645 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 20 de desembre de 2005, i en la seva concurrència amb l'Assemblea General de les Nacions Unides, el Consell va establir la Comissió de les Nacions Unides per a la Consolidació de la Pau per assessorar sobre situacions posteriors a conflictes, d'acord amb la declaració de Cimera Mundial de 2005.[1]

Resolució

[modifica]

Observacions

[modifica]

En el preàmbul de la resolució, el Consell va reafirmar el resultat de la Cimera Mundial de 2005 i va reconèixer que els drets humans, el desenvolupament, la pau i la seguretat es reforcen i es relacionen mútuament. Calia un enfocament coordinat, coherent i integrat de la consolidació de pau i la reconciliació després del conflicte, mentre que el Consell també va reconèixer l'important paper de les Nacions Unides en la prevenció de conflictes i els esforços cap a la reconciliació.

El text reafirma la responsabilitat principal dels governs nacionals per determinar les prioritats i estratègies posteriors al conflicte, mentre que el paper de tots els països, la societat civil, les organitzacions regionals i les organitzacions no governamentals són importants en la construcció de pau.

Actes

[modifica]

Al uníson de l'Assemblea General, es va crear la Comissió de Consolidació de la Pau com a òrgan assessor intergovernamental.[2] Els principals objectius de la comissió eren reunir tots els grups d'interès per assessorar i proposar estratègies per construir la pau i la reconciliació després d'un conflicte, centrar-se en la restauració d'institucions estatals i formular recomanacions per millorar la coordinació dins i fora de les Nacions Unides.[3]

A continuació, es va establir la composició de la comissió per incloure set membres del Consell de Seguretat, set membres del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, els cinc primers proveïdors del pressupost de les Nacions Unides, els cinc primers proveïdors en Missions de manteniment de la pau de les Nacions Unides, amb representació de tots els grups regionals.[4] També va parlar de les reunions específiques de la comissió nacional, on podien participar representants del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, entre altres.[5] Es va encoratjar a la Comissió de Consolidació de la Pau a cooperar amb les organitzacions internacionals, segons el cas, i proporcionar assessorament al Consell en la matèria amb què es pren.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Security Council, acting concurrently wit General Assembly, establishes Peacebuilding Commission to advise on post-conflict situations». United Nations, 20-12-2005.
  2. Jenkins, Rob «The UN Peacebuilding Commission and the Dissemination of International Norms». Crisis States Research Centre, 2008. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 17 gener 2018].
  3. Bellamy, Alex J.; Williams, Paul; Griffin, Stuart Understanding Peacekeeping. Polity, 2009, p. 252. ISBN 978-0-7456-4186-7. 
  4. «UN General Assembly, Security Council establish Peace-building Commission». Kuwait News Agency, 21-12-2005.
  5. Hoge, Warren «UN resolves to movebeyond peacekeeping». The New York Times, 21-12-2005.
  6. Stahn, Carsten. The law and practice of international territorial administration: Versailles to Iraq and beyond. Cambridge University Press, 2008, p. 446. ISBN 978-0-521-87800-5. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  •  PDF Text de la Resolució a UN.org