Resolució 1674 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Identificador de llei o regulació | S/RES/1674 | ||
---|---|---|---|
Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Data | 1674 | ||
Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:5430) 15, 0 , 0 | ||
Data de publicació | 28 abril 2006 | ||
← 1673
1675 → | |||
Tema | Protecció de civils en conflictes armats | ||
Obra completa a | undocs.org… |
La Resolució 1674 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 28 d'abril de 2006. Després de reafirmar les resolucions 1265 (1999) i 1296 (2000) sobre la protecció dels civils en els conflictes armats i la resolució 1631 (2005) sobre la cooperació entre les Nacions Unides i les organitzacions regionals, el Consell va destacar un enfocament global per a la prevenció dels conflictes armats i la seva recurrència.[1]
La resolució es va adoptar després de sis mesos de debat entre els membres del Consell.[2] Vas dr la primera vegada que el Consell de Seguretat havia reconegut un conjunt de criteris per constituir una base per a la intervenció humanitària en situacions de conflicte armat.[3][4]
Resolució
[modifica]Observacions
[modifica]En el preàmbul de la resolució, els membres del Consell reafirmaren el seu compromís amb la Carta de les Nacions Unides, reconeixent que la pau, la seguretat, el desenvolupament internacional i els drets humans eren els quatre pilars interrelacionats del sistema de les Nacions Unides. El Consell lamentava que els civils representessin la majoria de les víctimes durant els conflictes armats, i estava preocupat per l'impacte del comerç il·lícit dels recursos naturals i del tràfic d'armes en la població.
El text reconeixia el paper de les organitzacions regionals en la protecció dels civils, i es va destacar el rol de l'educació en la prevenció dels abusos contra civils. Va reafirmar que totes les parts en conflicte armat tenien l'obligació de protegir la població civil.
Actes
[modifica]El Consell de Seguretat va destacar la importància d'evitar el conflicte armat a través d'un enfocament global que impliqui el creixement econòmic, l'erradicació de la pobresa, el desenvolupament sostenible, la reconciliació nacional, la bona governança, la democràcia, l'estat de dret i el respecte dels drets humans. L'assassinat selectiu deliberat de civils durant el conflicte armat es va descriure com una "violació flagrant" del dret internacional humanitari.[5] A més, es van reafirmar les disposicions del document de resultats de la Cimera Mundial de 2005 sobre les poblacions responsabilitat de protegir les poblacions de genocidi, crims de guerra, neteja ètnica i crims contra la humanitat.[6] tortura, violència sexual, violència contra nens, reclutament de nens soldat, tràfic de persones, desplaçament forçós i negació d'ajuda humanitària van ser condemnats pel Consell.
La resolució va continuar exigint que totes les parts en conflicte armat s'adherissin als Convenis de la Haia de 1899 i 1907 i als Convenis de Ginebra, inclosos els Protocols I i II.[7] Va reafirmar que la impunitat hauria d'acabar i que tots els estats complissin les seves obligacions en aquest sentit, incloent-hi, si encara no ho havien fet, la ratificació dels instruments internacionals relatius als drets humans, humans i refugiats. A més, tots els països havien de complir les exigències del Consell de Seguretat.
El Consell de Seguretat va demanar una atenció especial a la protecció dels civils durant els processos de pau en situacions posteriors a conflictes, inclòs el final dels atacs civils, la prestació d'assistència humanitària, la creació de condicions per al retorn dels refugiats i desplaçats interns, facilitant l'accés a l'educació i la formació, restablint l'imperi de la llei i acabant amb la impunitat. També era important mantenir el caràcter civil dels campaments de refugiats i que les Missions de manteniment de la pau de les Nacions Unides tenien un mandat per protegir civils, així com la inclusió de desarmament, desmobilització i programes de reintegració per a excombatents.[7]
En els darrers paràgrafs de la resolució, els membres del Consell van condemnar tots els actes d'explotació sexual per part de la policia, el personal militar i civil que treballava per a les Nacions Unides i els atacs a treballadors humanitaris. Mentrestant, va reconèixer el paper important de les organitzacions regionals i intergovernamentals en la protecció dels civils. S'adoptarien "passos apropiats" si l'assenyalament deliberat de civils i persones protegides com a objectiu despertés l'atenció del Consell.[2]
Finalment, es va demanar al Secretari General Kofi Annan que informés sobre la protecció dels civils en conflictes armats en un termini de 18 mesos.
Adopció
[modifica]Algèria, Xina i Rússia s'havien oposat inicialment a la noció de responsabilitat col·lectiva, però el terme de dos anys d'Algèria com a membre no permanent del Consell de Seguretat va finalitzar el 31 de desembre de 2005, i els diplomàtics van superar posteriorment les objeccions de la Xina i Rússia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Importance of preventing conflict through development, democracy stressed». United Nations, 28-04-2006.
- ↑ 2,0 2,1 Bellamy, Alex J. Responsibility to protect: the global effort to end mass atrocities. Polity, 2009, p. 133. ISBN 978-0-7456-4347-2.
- ↑ Gilbert, Geoff. The Delivery of Human Rights: Essays in Honour of Professor Sir Nigel Rodley. Taylor & Francis, 2010, p. 241. ISBN 978-0-415-57992-6.
- ↑ 4,0 4,1 Lederer, Edith M. «U.N. Affirms Duty to Defend Civilians». The Washington Post, 28-04-2006.
- ↑ Arnold, Roberta. International humanitarian law and human rights law: towards a new merger in international law. BRILL, 2008, p. 314. ISBN 978-90-04-16317-1.
- ↑ Document final de la Cimera Mundial de 2005. Organització Mundial de la Salut. 15 de setembre de 2005. p. 31:
« 138. Cada Estat individual té la responsabilitat de protegir les seves poblacions contra el genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat. Aquesta responsabilitat comporta la prevenció d'aquests delictes, inclosa la seva incitació, a través de mitjans adequats i necessaris. Acceptem aquesta responsabilitat i actuarem d'acord amb això. La comunitat internacional, si escau, hauria d'encoratjar i ajudar els Estats a exercir aquesta responsabilitat i hauria de donar suport a les Nacions Unides per establir una capacitat d'alerta primerenca. 139. La comunitat internacional, a través de les Nacions Unides, també té la responsabilitat d'utilitzar mitjans diplomàtics, humanitaris i altres mitjans pacífics apropiats, d'acord amb els capítols VI i VIII de la Carta, per ajudar a protegir les poblacions contra el genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i crims contra la humanitat. En aquest context, estem disposats a adoptar l'acció col·lectiva, de manera oportuna i decisiva, a través del Consell de Seguretat, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, inclòs el Capítol VII, de manera individualitzada i en cooperació amb les organitzacions regionals pertinents, en cas que els mitjans pacífics siguin insuficients i les autoritats nacionals no protegeixin les seves poblacions de manera manifesta contra el genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat. Destaquem la necessitat que l'Assemblea General continuï examinant la responsabilitat de protegir les poblacions contra el genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat i les seves implicacions, tenint en compte els principis de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional. També tenim la intenció de comprometre'ns, de manera necessària i apropiada, a ajudar els estats a crear capacitat per protegir les seves poblacions contra el genocidi, els crims de guerra, la neteja ètnica i els crims contra la humanitat i ajudar els que estan sotmesos a tensió abans que es produeixin crisis i conflictes.
» - ↑ 7,0 7,1 «UN Security Council strongly condemns violence against civilians in wartime». United Nations News Centre, 28-04-2006.