Vés al contingut

Resolució 19 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 19 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Mapa del Canal de Corfú
Identificador de llei o regulacióS/RES/19 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:114)
 8Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 3Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació27 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata
TemaIncident del Canal de Corfú

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 19 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 13 de febrer de 1947, va determinar la creació d'un subcomitè de tres membres que examinessin tots els fets que van ocórrer en la disputa entre el Regne Unit i Albània en aigües del canal de Corfú, elaborant un informe per al Consell no més tard del 10 de març de 1947.

La resolució va ser adoptada per 8 vots a favor, amb tres abstencions per part de Polònia, Síria i la Unió Soviètica.

Incidents del Canal de Corfú

[modifica]

Els incidents del Canal de Corfú es refereixen a tres incidents que van involucrar bucs de la Royal Navy als estrets de Corfú, que van tenir lloc en 1946, i es consideren uns dels primers episodis de la Guerra Freda.[1][2][3] urante el primer incident, bucs de la Royal Navy van ser atacats des de fortificacions albaneses.[2] El segon incident va implicar l'ús de mines navals i el tercer incident va ocórrer quan la Royal Navy va dur a terme la retirada de mines en una operació al Canal de Corfú, però en aigües territorials albaneses[1] i Albània es va queixar de davant les Nacions Unides.[2] Aquesta sèrie d'incidents va portar al fet que l'el Regne Unit presentés una demanda contra la República Popular d'Albània en la Cort Internacional de Justícia[4] (conegut com a cas del Canal de Corfú). A causa dels incidents, Gran Bretanya, en 1946, va trencar les relacions diplomàtiques amb Albània, que solament van ser restablides en 1991.[5]

Referències

[modifica]
  1. 2,0 2,1 2,2 Europe since 1945 The Corfu Channel Incident Europe since 1945: An encyclopedia By Bernard A Cook, Inc NetLibrary Published by Taylor & Francis, 2001 ISBN 0-8153-4057-5, ISBN 978-0-8153-4057-7, 1464 pages by Google Books Retrieved 31-07-2008
  2. Times Online Obituary: Lieutenant-Commander Hugh Knollys Navigator who won a DSC on D-Day and survived when his destroyer hit a mine in the postwar Corfu Channel incident.
  3. JSTOR The Corfu Channel Casi Quincy Wright The American Journal of International Law, Vol. 43, No. 3 (Jul., 1949), pàg. 491-94 (l'article consta de 4 pàgines) Publicat per: American Society of International Law Retrieved 31-07-08.
  4. UK in Albania (British Embassy in Albània) Cita: "Discussions on the re-establishment of diplomatic relations were finally broken off as a result of the Corfu Channel incidents. In May 1946 the Albanians fired on two Royal Navy Cruisers and in October 1946 two Royal Navy destroyers were damaged by minis with the loss of 44 men. Britain was awarded damages at the International Court of Justice in The Hague. Albania refused to recognise the judgement. In retaliation, Britain refused to permit the release of Albanian gold held since the War by the Tripartite Gold Commission." i "Post-War diplomatic relations were finally established on 29 May 1991".

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]