Resolució 2315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
| |||
| Identificador de llei o regulació | S/RES/2415  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:7803) 15  , 0  , 0 | ||
| Data de publicació | 8 novembre 2016 | ||
← 2314
2316 → | |||
| Tema | La situació a Bòsnia i Hercegovina | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
La Resolució 2315 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 8 de novembre de 2016. El Consell va ampliar l'autorització d'EUFOR Althea a Bòsnia i Hercegovina per un any més.[1]
Context
[modifica]L'Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina, Valentin Inzko, havia declarat en el seu últim informe que els líders de Bòsnia i Hercegovina continuaven treballant en les reformes al país, però que alguns polítics tractaven de dividir encara més el país i fomentaven les tensions ètniques. La República Sèrbia va celebrar un referèndum que anava en contra de les decisions del Tribunal Constitucional, i per tant violava l'acord de pau.[1] Al plebiscit la gran majoria de serbis de Bòsnia van decidir mantenir el 9 de gener com a dia de festa nacional, mentre que la Cort havia sostingut que la data discriminava als bosníacs musulmans i als croats catòlics de Bòsnia i Hercegovina, i per tant canviava la diada i prohibia el plebiscit. El 9 de gener és una festa del cristianisme ortodox.[2]
Rússia va considerar parcial l'informe de l'Alt Representant, amb l'argument que el referèndum en qüestió no era una amenaça a la sobirania i la integritat del país. L'informe de la República Sèrbia ofereix una visió més objectiva del cas. Rússia volia totes les missions internacionals a Bòsnia i Hercegovina, inclosa l'oficina de l'Alt Representant, fora del país.[1]
La majoria de les opinions expressades pels altres països van considerar inacceptable el plebiscit "il·legal" i una amenaça per a l'estabilitat de Bòsnia i Hercegovina.
Contingut
[modifica]El Consell havia observat un progrés en les reformes a Bòsnia i Hercegovina, i va tornar a demanar al país que treballés en l'agenda 5+2. Al febrer de 2016, el país havia presentant la seva candidatura per ser membre de la Unió Europea.[3]
La Unió Europea volia continuar l'operació militar EUFOR Althea a Bòsnia i Hercegovina, i va rebre el permís per fer-ho durant un any més. Aquesta operació va substituir la SFOR l'any 2004 i va supervisar els aspectes militars de l'acord de pau que va acabar amb la guerra de Bòsnia. Per això ha treballat amb l'OTAN, que també va estar present al país.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nacions Unides. «SC renews authorization of multinational stabilization force in Bosnia and Herzegovina», 08-11-2016.
- ↑ BBC News. «Bosnian Serb referendum backs disputed 9 January holiday», 25-09-2016.
- ↑ Bosnia solicita su adhesión a la Unión Europea Arxivat 2018-03-22 a Wayback Machine., Reuters, 15 de febrer de 2016
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
 Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades el 2016 | |
|---|---|
| |
