Resolució 591 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
| |||
| Identificador de llei o regulació | S/RES/591  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:2723), (decisió per consens) | ||
| Data de publicació | 28 novembre 1986 | ||
| Tema | Sud-àfrica | ||
| Llengua original | xinès | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
La Resolució 591 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 28 de novembre de 1986, després de recordar les resolucions 418 (1977), 421 (1977), 473 (1980) i 558 (1984), el Consell va enfortir l'embargament d'armes obligatori contra la Sud-àfrica de l'apartheid imposat per la Resolució 418 i la va fer més completa. La resolució 591 pretenia esclarir els termes vagues de les resolucions anteriors sobre el tema.[1]
El Consell reconeix la lluita del poble sud-africà, que demana l'establiment d'un estat democràtic amb drets civils i polítics complets consagrats en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). També va condemnar el "règim racista" a Sud-àfrica per la seva repressió contra els opositors de l'apartheid, la matança de manifestants, el tancament de presos polítics i el desafiament de les resolucions del Consell de Seguretat i l'Assemblea General.
La resolució insta als Estats membres a que els components dels elements embargats no arribin a Sud-àfrica a través de països tercers, incloses les peces de recanvi per a aeronaus i altres equips militars pertanyents a Sud-àfrica, i qualsevol dels elements que altres països puguin sentir que es destinin a ser utilitzats per militars o la Policia sud-africana. Els articles inclouen avions, motors o parts d'avions, equips electrònics i de telecomunicacions, ordinadors i vehicles de quatre rodes. En termes de "armes i material relacionat" de la Resolució 418, això incloïa armes nuclears, estratègiques i convencionals, tots els vehicles i equips policials militars i paramilitars i altre material relacionat. El Consell va instar particularment a la cooperació en matèria nuclear.
A continuació, el Consell va demanar als Estats membres que no rebessin importacions d'armes, municions o vehicles militars de Sud-àfrica, i va demanar als que encara no ho havien fet de posar fi a tots els intercanvis i visites, inclòs el personal del govern. També va demanar als Estats membres i als que no siguin membres de les Nacions Unides que no participin en cap activitat al país que pugui contribuir a la capacitat militar de Sud-àfrica, per la qual cosa la legislació nacional hauria de reflectir-ho. No obstant això, malgrat que no estaven d'acord amb les polítiques d'apartheid, alguns estats encara cooperaven amb Sud-àfrica; Israel i la dictadura militar de Xile li van proporcionar armes i Paraguai va actuar com un tercer país on es lliuraven els béns.[2] A més, molts Estats membres de les Nacions Unides van observar la resolució, els estats i els territoris no membres, inclosos Taiwan, van veure una proporció creixent de les seves empreses que operaven a Sud-àfrica, tot i que no necessàriament proporcionaven armes, a causa de la pressió d'altres estats.[2]
Finalment, la Resolució 591 va demanar al Secretari General Javier Pérez de Cuéllar que informés sobre el progrés de l'aplicació de la resolució actual a tot tardar el 30 de juny de 1987.
Tot i que la resolució va ser aprovada per unanimitat, les seves normes eren voluntàries. Les sancions es van aixecar sota la Resolució 919 el 1994.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Anthony, Ian. Arms export regulations. Oxford University Press, 1991, p. 242. ISBN 978-0-19-829158-9.
- ↑ 2,0 2,1 Brzoska, Michael «Arming South Africa in the shadow of the UN arms embargo». Defense & Security Analysis, 7, 1, 1991, pàg. 21–38. DOI: 10.1080/07430179108405483.
- ↑ Magliveras, Konstantinos D. Exclusion from participation in international organisations: the law and practice behind member states' expulsion and suspension of membership. Martinus Nijhoff Publishers, 1999, p. 216. ISBN 978-90-411-1239-2.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
