Resolució 952 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
| |||
| Identificador de llei o regulació | S/RES/952  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3445) 15  , 0  , 0 | ||
| Data de publicació | 27 octubre 1994 | ||
| Tema | La situació a Angola | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
La Resolució 952 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 27 d'octubre de 1994. Després de reafirmar la Resolució 696 (1991) i totes les resolucions posteriors sobre Angola, el Consell va discutir sobre la implementació d'un alto el foc al país i va ampliar el mandat del Segona Missió de Verificació de les Nacions Unides a Angola (UNAVEM II) fins al 8 de desembre de 1994.[1]
El Consell de Seguretat va començar reafirmant la importància dels acords de pau a Angola. Va ser encoratjat pels progressos realitzats durant les converses de pau a Lusaka i qualsevol retard addicional era inacceptable. Encara hi havia preocupació per les contínues hostilitats del país i el seu impacte sobre la població, l'ajuda humanitària, les converses de pau i el mandat de la UNAVEM II. Es va recordar a tots els països que observessin l'embargament d'armes a UNITA d'acord amb la Resolució 864 (1993).
Després d'ampliar el mandat de la UNAVEM II fins al 8 de desembre de 1994, el Consell va autoritzar un augment de la força de l'operació de manteniment de la pau al seu nivell anterior de 350 observadors militars i 126 observadors de policia amb personal local a instàncies del secretari general Boutros Boutros-Ghali que s'havia finalitzat un acord.[2] Qualsevol ulterior d'expansió de la presència de les Nacions Unides a Angola també dependrà d'un informe del Secretari General. Es va instar a totes les parts a complir els compromisos que van cometre a Lusaka i establir i respectar un alto el foc durador.
La continuació de les hostilitats militars va ser deplorada pel Consell en violació de les resolucions 922 (1994), 932 (1994) i 945 (1994). Al mateix temps va deplorar la degradació de la situació humanitària, inclòs l'establiment de mines terrestres que inhibia els esforços humanitaris i va exigir a totes les parts garantir un pas segur per al personal humanitari. Es va exigir l'alliberament dels treballadors de socors humanitaris que van desaparèixer el 27 d'agost de 1994 i es va instar a totes les parts a cooperar amb la investigació de les Nacions Unides a aquest respecte.
Finalment, es va demanar al secretari general que informés al Consell sobre els esdeveniments a Lusaka i la situació a Angola.
Referències
[modifica]- ↑ Kalley, Jacqueline Audrey; Schoeman, Elna; Andor, Lydia Eve. Southern African political history: a chronology of key political events from independence to mid-1997. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 72. ISBN 978-0-313-30247-3.
- ↑ Barston, Richard Peter. Modern diplomacy. Pearson Education, 2006, p. 289. ISBN 978-1-4058-1201-6.
Vegeu també
[modifica]- Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 901 a la 1000 (1994 - 1995)
- Guerra Civil angolesa
- Protocol de Lusaka
Enllaços externs
[modifica]
 Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovades el 1994 | |
|---|---|
| |
