Restauració digital de documents

La restauració digital (o restauració òptica digital) de documents escrits i gràfics engloba els processos de restauració aplicats a la imatge digital obtinguda de documents originals escrits i gràfics sobre material orgànic: paper, pergamí i pell; suports de peces com llibres, manuscrits, mapes, dibuixos, gravats i fotografies, que han estat sotmesos a un procés de digitalització per protegir-los de la degradació.

El problema de la degradació de documents escrits i gràfics

Els documents escrits i gràfics presenten unes degradacions intrínseques dels materials que solen constituir-los. La següent taula recull un resum de les principals degradacions, indicant-ne les causes més freqüents:

Principals degradacions dels suports que constitueixen documents escrits i gràfics

Material	Degradacions	Causes
Pergamí	Taques / Dureses / Forats / Marques	Defectes o malalties implicades en la pell de l'animal
	Rigidesa / Greixós / Tou o poc consistent	Defectes de fabricació
	Clivelles / Arrugues	Heterogeneïtat higroscòpica
Paper	Esgrogueïment, enfosquiment o pèrdua de brillantor / Fragilitat / Trencadís / Inestabilitat química	Utilització de pasta de fusta o pasta de paper amb components àcids durant la fabricació
		Aigua de pH àcid durant la fabricació
		Adhesius de pH àcid durant la fabricació
	Taques / Transparències / Descamacions	Aigua o càrregues amb impureses afegides a la pasta de paper durant la fabricació
Tintes no metàl·liques	Pèrdua d'adhesió / Descamació / Clivellat	Defecte de fabricació ja que és una barreja poc proporcionada o amb incompatibilitat dels ingredients
		Envelliment i pèrdua d'aglutinant
	Pèrdua de la intensitat del color	Envelliment dels pigments o colorants
		Vulnerabilitat al fregament, la humitat i la llum
	Viratge del color	Reaccions químiques dels pigments o colorants
Tintes metal·loàcides	Acidesa / Corrosió de la tints / Expansió de l'aureola / Perforació o desintegració del suport	Utilització d'una sal metàl·lica i compostos orgànics que combinats amb agents externs poden produir àcid
Tintes d'impressió	Taques o esgrogueïment en el suport al voltant de la zona d'impressió o la grafia	L'oli utilitzat a la fabricació com a dissolvent no es troba purificat
		Ús d'olis d'assecat lent
		Utilització de paper molt porós
	Pèrdua d'adhesió i despreniment	L'oli, utilitzat a la fabricació com a dissolvent, es troba excessivament desgreixat
		Ús d'un excés d'assecant durant la fabricació
Tintes pictòriques	Descamació de la capa pictòrica	Tractaments fets durant la preparació del pergamí per fer la il·luminació, com ara l'ús d'oli de llinosa o clara d'ou
Imatges en plata	Canvi de to / Pèrdua de la densitat general del registre	Oxidoreducció de la plata (mirroring)
	Esgrogueïment / Pèrdua de densitat / Taques marronoses o grogues	Sulfuració, que es pot deure a causes atmosfèriques o al sofre present a l'emulsió, procedent de residus químics del processat
Cosit	Deteriorament de les pàgines per la zona del cosit	Ús de fil sintètic, construcció del suport
	Deformacions del bloc	Cosit fluix, mancat de tensió
	Estrips als plecs	Cosit molt tens, poc flexible
Adhesius	Taques / Esgrogueïment / Pèrdua d'adhesió	Envelliment dels components
		Ús de components amb pH àcid durant la fabricació
	Rigidesa, pèrdua de flexibilitat	Cristal·lització d'adhesius d'origen animal
Tapes de fusta o d'encartonat	Defoliació	Degradació dels adhesius o excés de premsat durant la fabricació
	Acidesa	Utilització de fustes que emanen àcid o papers i cartrons de pH àcid
	Deforacions	Ús de part de la medul·la del tronc o fusta nuosa. Encartonat amb la direcció de les fibres perpendicular al llom.
Pell	Pèrdua de la resistència i l'elasticitat	Envelliment del col·lagen, per processos d'hidròlisis àcida i oxidació
	Despreniment de la flor	Mala qualitat de la pell adobada
	Enduriments	Procés d'adob poc perfeccionat
	Taques / Marques	Tenyit molt heterogeni

Digitalització de documents originals

El procés de digitalització converteix un contingut originalment produït en suport físic o analògic en format digital, de manera que comporta un canvi de suport i de format documental. La digitalització en el cas de documents escrits, impresos o gràfics, aquest procés es duu a terme amb la captura de la imatge del document mitjançant la utilització de la següent tecnologia:

• Escànner
• Càmera digital

Objectius de la digitalització

Els formats i els processos estan consolidats i normalitzats, i s'escullen basant-se en l'objectiu de la digitalització, que pot ser per:

• Preservació del patrimoni bibliogràfic. En substituir els antics processos de microfilmació i fotografiat per escanejats i fotografies en alta resolució es minimitza la manipulació dels documents originals amb la creació de facsímils, alhora que s'obté una còpia de seguretat de cada document.
• Difusió a la comunitat universitària i investigadora i a la societat en general de la riquesa del patrimoni bibliogràfic i de les fonts d'investigació per la història del nostre país, l'edició de textos clàssics, la història de la ciència, del dret... La creació de facsímils (reproduccions digitals i/o analògiques de l'obra), permet exposar-los en àrees de contacte directe, i si l'obra digitalitzada es restaura digitalment (reintegració òptico-digital de tots els seus elements iconogràfics i textuals), pot millorar-ne la llegibilitat i el seu estudi posterior.
• Optimització de l'accés a la informació. L'objecte digitalitzat pot formar part de bases de dades digitals relacionals i difondre's per la xarxa. A més es poden afegir metadades al fitxer, dotant-lo de la possibilitat de recuperació per tema, autor,... la digitalització permet estalviar desplaçaments als usuaris i gestions a l'entitat depositària (biblioteca, arxiu, centre de documentació…).

Objectius de la digitalització des de la perspectiva patrimonial

Des de la perspectiva patrimonial, les digitalitzacions dels originals i de les seves rèpliques han de ser:

• D'alta fidelitat (imatges d'alta resolució òptica).
• Amb un control de qualitat que asseguri una concordança fidedigna entre original i còpia digital.
• En cas de restauració digital (òptica digital) ha de permetre la màxima restitució de continguts i de la seva llegibilitat mitjançant programari d'edició i tractament de la imatge i text.

Formats de treball

L'ús més freqüent dels documents digitals és la preservació i/o l'accés. Per això, segons l'ús que se’n faci, es recomanen dos formats diferents:

• Preservació: per conservar la còpia exacta del document original.
• Accés: per proporcionar un accés ràpid i de bona qualitat a fitxers de text i/o imatge a través de servidors (accés per Internet).

El format, la resolució, la definició i/o la compressió la determinen el tipus de document i les necessitats d'ús. Cal tenir en compte que, com més gran és la resolució de la imatge (com més punts per polzada -ppp- té), més gran és l'espai de disc que ocupa, i això comporta un cost més alt.

Les següents taules recullen els paràmetres estandarditzats pels documents escrits i gràfics digitalitzats segons l'ús:

Preservació

Tipus de document	Format	Resolució	Definició	Compressió
Text imprès (llibres, publicacions periòdiques, partitures…)	TIFF preferent JPEG2000 com a segona opció	300 ppp Recomanat 400 ppp si s'ha d'aplicar Reconeixement òptic de caràcters (OCR)	Original b/n: 8 bits escala de grisos Original color: 24 bits color	Sense compressió o comprimit sense pèrdua (LZW) Comprimit sense pèrdua
Manuscrits		300 ppp
Mapes		500 ppp
Fotografies		500 pppAccés

Accés

Tipus de document	Format	Resolució	Definició	Compressió
Text imprès (llibres, publicacions periòdiques, partitures…)	JPEG, GIF, PDF	JPEG: 150 ppp GIF: 72 ppp	JPEG: 24 bits GIF: 8 bits	JPEG: baixa GIF: estàndard
Manuscrits
Mapes	JPEG, PDF	300 ppp	24 bits o 8 bits	Compressió baixa
Fotografies

Restauració òptica digital de textos i d'imatges

Els processos de restauració òptica digital augmenten la qualitat de l'escaneig de la imatge i permeten retirar virtualment totes aquelles les alteracions que presenta el document i no s'han pogut intervenir en el procés de conservació i restauració de l'original, descobrint àrees ocultes i/o inaccessibles sense perjudicar el document. Un document digitalitzat és reproduïble i útil per a la difusió i possibilita preservació de l'original amb la creació de rèpliques facsímils.

Els processos de restauració òptica digital sobre les rèpliques digitals (o facsímils) han de respectar la genuïnitat dels continguts documentals, ja que es tracta d'accions encaminades a la preservació i recuperació de l'obra original. Es tracta de recuperar la seva llegibilitat gràfica, fent-lo perdurable, reproduïble, i útil pels mitjans de difusió i investigació en diversos tipus de format (físic i digital), sense perjudicar la seva integritat i funcionalitat documental.

En el procés de restauració òptica digital, es compleixen totes les condicions que estableix La Carta del Restauro de 1987, i que defineix en el seu article 2:

• Conservació: el conjunt d'actuacions de prevenció i salvaguarda, encaminades a assegurar una duració, que pretén ser il·limitada, per la configuració material de l'objecte.
• Salvaguarda: qualsevol mesura de conservació i prevenció que no impliqui intervencions directes sobre l'objecte considerat.

• Restauració: qualsevol intervenció que, respectant els principis de la conservació i sobre la base d'un reconeixement cognoscitiu previ, es dirigeixi a restituir l'objecte, dins del que sigui possible, una relativa legibilitat i, on sigui necessari, l'ús.
• Manteniment: el conjunt d'accions recurrents en els programes d'intervenció, encaminades a mantenir els objectes d'interès cultural en condicions òptimes d'integritat i funcionali­tat, especialment després que hagin patit intervencions excepcionals de conservació i/o restauració.

Existeixen diversos processos de tractament de la imatge i restauració òptica digital, en cada cas cal avaluar la conveniència de l'aplicació d'aquests processos segons el tipus de documentació digitalitzada:

Processament gràfic de la imatge digital

En els processos de postescanejat (digitalització) les tècniques més utilitzades i comunes per a la millora de la imatge són:

• Aplicació d'eines vectorials. El model de dades vectorial permet representar el text i gràfics d'un document digitalitzat mitjançant una estructura de vectors que descompon el gràfic en elements que es poden editar separadament i recrear virtualment aquests elements. Inclou els gràfics vectorials, les corbes de Bézier idònies per reintegrar zones puntuals de textos o símbols).
• Tractaments de neteja i supressió de soroll visual (present a tot tipus d'imatges, és habitualment anomenat com a 'gra d'imatge').
• Eliminació de l'efecte moaré o moiré (descreening).
• Correcció del color.
• Eliminació de punts (despeckling).
• Optimització de la lluminositat, el contrast i la gamma.
• Eliminació de contorns.
• Enquadrament i eliminació de marges (cropping).
• Eliminació d'obliqüitat i correcció de l'orientació i de curvatura (deskewing).
• Fusió, refosa (merging) i separació (split).
• Ajust de nitidesa (sharpenning).

Processament del text escanejat

En el cas de documentació textual el tractament postdigitalització pot implicar un tractament de restauració digital que inclogui els anteriors, però amb objectius diferenciats:

• Ressaltat del text.
• Decoloració del fons.
• Eliminació de taques.
• Reconeixement òptic de caràcters (OCR), per tal d'afegir funcionalitats al document digital (com la funció de cerca de paraules, enllaços externs…).

Tots aquests tractaments d'edició i retoc digital tenen un efecte sobre la presentació de sortida de la imatge i la grandària del fitxer emmagatzemat.

Programari d'edició pel tractament i restauració d'imatges digitalitzades

El procés de digitalització dels documents escrits i gràfics permet respectar els originals i realitzar un tractament de restauració de les imatges digitalitzades sense haver d'intervenir els originals. Per al tractament d'imatges digitals existeixen molts programes informàtics, els més professionals i/o reconeguts (destaquen per la seva aplicació en restauració de fotografies antigues) són:

• Adobe Photoshop
• Retouch Pilot
• AKVIS Retoucher
• PhotoPlus Image Editing

Exemples de treballs de restauració òptica digital

Digitalització, documentació i restauració òptica dels documents d'Isabel la Catòlica del Monestir de Guadalupe

Es tracta d'un projecte que engloba un procés de conservació i restauració dels documents originals d'Isabel la Catòlica, del Monestir de Guadalupe i el tractament digital que es va fer d'aquests amb l'emissió de tres facsímils tant per a l'estudi com per a la seva exposició: un producte de la digitalització en l'estat inicial del document sense restaurar, el segon digitalitzant l'original un cop restaurat i el tercer tal com seria en el moment de la seva creació.

En aquest projecte la importància i característiques úniques dels documents ha comportat un procés digitalitzador d'alta resolució que permet una reproducció facsímil que dota als documents digitals d'alt valor documental. La restauració òptica documental s'ha realitzat per cada document partint de la digitalització de l'original sense restaurar i de l'original restaurat.

Passos seguits:

• Fotografiar digitalment en formats natius TIFF-RAW.
• Realització d'estudis paleogràfics imprescindibles per la reintegració òptica de textos i grafies.
• Restauració òptica de cada pàgina dels documents, que ha inclòs la reintegració òptica de suports, segells, filigranes poc definides, danyades o amb pèrdues i textos o signes gràfics en general.
  • Tècniques utilitzades: gràfics vectorials, ús de corbes de Bézier, màscares vectorials dels contorns (textos, suports), mosaics de matriu 3D, màscares per determinar el color mitjà de l'àrea analitzada a la imatge de mapa de bits i elaboració de capes. Amb aquests tractaments es poden treballar vectorialment les formes textuals (vores clares i definides, amb diferents opcions de fusió), afegir i/o treure elements de les àrees cobertes amb la màscara. En el cas de reintegració de traços d'escriptura s'apliquen eines de dibuix (de forma o de ploma). Altres eines utilitzades són les de clonació i pinzell històric(útils en neteges simples de suports, protegint prèviament els contorns dels textos).

Retoc digital d'un manuscrit amb tintes ferrogàl·liques

La tasca del conservador restaurador, en aquest cas es realitza sobre la digitalització d'un manuscrit procedent de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Aquest manuscrit presentava un estat de deteriorament que dificultava llegir-ne el contingut. El retoc digital de la imatge proporcionada tenia com a objectiu possibilitar la interpretació del text.

Mitjançant el retoc digital i la superposició de capes es conserva la textura tant de les tintes com del paper original i s'aconsegueix un traçat nítid novament llegible (en casos com aquest són necessaris coneixements de paleografia per tal de tractar la imatge i els textos manuscrits correctament).

Conservació i restauració digital de música en format gràfic

José R. Hilera i M. Ángeles Fernández de Sevilla han tractat el tema de conservació i restauració digital del patrimoni musical, tant sonor com documental. El tractament de digitalització de les partitures, en les quals està registrada l'obra musical de forma escrita, ofereix la possibilitat d'emmagatzemar en suport magnètic i òptic les imatges corresponents a la partitura, fet que permet conservar la composició, encara que el document imprès o manuscrit original pateixi o pugui patir algun deteriorament.

L'interès d'aquest procés de digitalització i restauració digital pot consistir en:

• Garantir el seu ús en el futur, per part d'intèrprets, protegint de la manipulació a l'original.
• Interès investigador, per possibles estudis històrics, autogràfics, grafològics,... quan es tracta del document manuscrit pel mateix autor de l'obra.

Aquesta forma de conservació del patrimoni musical només requereix un dispositiu de digitalització d'imatges (escàner i/o càmera digital) i un programa d'edició gràfica, que permet guardar el document en un format digital i alhora la intervenció sobre el document digital:

• Processament gràfic de la imatge.
• Restauració digital de la imatge obtinguda del patrimoni musical imprès (eliminant els defectes del paper, les taques, o recomponent els fragments en cas de partitures conservades fragmentàriament o parcialment).
• Reconeixement òptic de partitures i conversió a arxius MIDI, amb editors MIDI (permeten transcriure automàticament la simbologia habitual del llenguatge musical), i es poden corregir aquelles parts que no es corresponen amb l'obra original (per possibles defectes o degradacions patides per la partitura en paper). És una alternativa per la conservació del patrimoni musical, perquè a partir d'un arxiu MIDI sempre es pot recuperar la composició original. Un dels programes de reconeixement de partitures més conegut és SmartScore.

Bibliografia

• Estàndards de digitalització : requeriments mínims. Biblioteca de Catalunya : Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) : Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Barcelona, març 2013. <http://www.cobdc.org/publica/normativa/estandardsRM.pdf>
• Forniés Matías, Zoel; García Quiroga, Raquel. «Factors de degradació intrínsecs als llibres : la naturalesa del material bibliogràfic». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 32, juny 2014. <http://bid.ub.edu/32/fornies1.htm>
• Fuentes de Cía, Ángel María; Robledano Arillo, J. «Capítulo 3: La identificación y preservación de los materiales fotográficos». Manual de documentación fotográfica, <http://www.angelfuentes.es/PDF/Identificacion_preservacion.pdf>
• Fuentes de Cía, Ángel María. La conservación de archivos fotográficos. SEDIC, Societat Espanyola de Documentació i Informació Científica, Documentos de trabajo, octubre 2012. <http://www.sedic.es/DT-n3-SEDIC-Conservacion.pdf Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.>
• González Corral, Beatriz. «Digitalización, documentación y restauración óptica de los documentos de Isabel la Católica en el Monasterio de Guadalupe». Revista Bienes Culturales, Revista del Instituto del Patrimonio Histórico Español (IPHE), número 4, 2004, p. 127-129. <http://eu.www.mcu.es/patrimonio/docs/MC/IPHE/BienesCulturales/N4/14-Digitalizacion_documentacion.pdf> I.S.S.N.: 1695-9698
• González Corral, Beatriz. «Digitalización : ventajas de la restauración digital». Archivo secreto, revista cultural de Toledo, núm. 4 (2008) p. 264-273. ISSN 1695-4742. <http://195.76.170.140:85/archivo/revista/as4/22.pdf Arxivat 2015-04-13 a Wayback Machine.>

• Hilera, José R.; Fernández de Sevilla, Mª Ángeles. «Conservación y restauración digital del patrimonio musical. <http://pendientedemigracion.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/num8/hilera-sevilla.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.>
• Peréz, Josep. «Criteris bàsics en la preservació de fotografies. Ponència Josep Pérez». I JORNADA TÈCNICA - 2009: El patrimoni fotogràfic de les comarques gironines. La gestió de les imatges en els ens locals., 2009, pàg. 52-74. <http://www.inspai.cat/CentreImatgeWeb/ca/docs/formacio/jornada_tecnica_09/p3_perez.pdf>
• Rendé Vidal, Antoni M. «El full de ruta per al disseny d'un projecte de digitalització». Lligall. Revista Catalana d'Arxivística, núm. 31, 2010, p. 342-352. <http://www.arxivers.com/index.php/documents/publicacions/revista-lligall-1/lligall-31-1/580-16-el-full-de-ruta-per-al-disseny-d-un-projecte-de-digitalitzacio-1/file>
• Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental. Guia de digitalització de la Xarxa d'Arxius Comarcals, versió 3, (09/06/2010). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Cultural, Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental <http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/06_plans_d_actuacio_documentacio_tecnica/documentacio_tecnica/guia_de_digitalitzacio_v3_definitiva_cc.pdf>
• Térmens Graells, Miquel. «Formats per a la digitalització de documents». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 22, 1998, p. 16-45. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/download/22520/22354>

Vegeu també

• Restauració digital de documents sonors i audiovisuals