Resurrección María de Azkue

Resurrección María de Azkue

Biografia
Naixement	(eu) Resurreccion Jesus Maria de las Nieves Azkue Aberasturi 5 agost 1864 Lekeitio (Biscaia)
Mort	9 novembre 1951 (87 anys) Bilbao (Biscaia)
1r Euskaltzainburua
1919 – 1951 ← cap valor – Inazio Maria Etxaide →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	lingüista, lexicògraf, orador, catedràtic, folklorista, periodista, compositor, musicòleg, escriptor, sacerdot catòlic
Membre de	Euskaltzaindia Reial Acadèmia Espanyola
Gènere	Sarsuela
Moviment	Euskal Pizkundea
Obra
Obres destacables (1905) Diccionario Vasco-Español-Francés / Dictionnaire basque-espagnol-français (en) (1918) Cancionero Popular Vasco (en) (1935) Euskaleŕiaren Yakintza (en)
Família
Pare	Eusebio Maria Azkue

Resurrección María de Azkue Aberasturi (Lekeitio, 5 d'agost de 1864 - Bilbao, 9 de novembre de 1951) va ser un erudit filòleg basc i escriptor en llengua basca. President d'Euskaltzaindia des que va ésser fundada fins a la seva mort, el 1951.

Biografia

Fill del poeta Eusebio María Azkue Barrundia. Cursà els seus estudis a l'Escola de Nàutica del seu poble natal i en l'Institut de secundària de Bilbao i en els Seminaris de Vitòria i de Salamanca, i obtingué el títol de doctor en Teologia Sagrada en aquesta darrera institució. També estudià Música al Conservatori de Colònia. Dedicat des de molt jove als estudis bascos, arribà a ésser una de les primeres autoritats en la matèria, com es demostrà en ésser proposat i elegit gairebé per unanimitat per a la càtedra d'euskara quan es crearen les places d'acadèmics regionals (1927). Obtingué el lloc de catedràtic d'euskara (promogut per la Diputació de Biscaia), al qual també hi concorrien Sabino Arana i Miguel de Unamuno, i hi va romandre per espai de trenta anys.

També va ser professor de llengua basca de l'Institut de Bilbao i fou president de l'Acadèmia de basc i individu de la Societat Lingüística de París i de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. Vicente García de Diego feu la semblança d'Azkue en el discurs de contestació al seu d'ingrés en l'Acadèmia Espanyola.

Activitat professional

D'una activitat incansable, Azkue oferí vàluoses aportacions, ja en forma material, ja en ordenació, totes elles d'una vàlua permanent per la ciència. Com a lexicògraf va saber captar el tresor de l'idioma, i la sensibilitat del folklorista, que gaudeix en recollir les manifestacions i submergir-se en l'ànima ingènua del poble. Amb aquesta base cultivà la literatura basca, llegendes, obres teatrals, etc.. i recollí, compongué i harmonitzà cançons religioses i populars.

Entre llurs treballs lingüístics mereixen especial atenció la Gramàtica de la Lengua Vasca, el Metodo práctico para aprender el vascuense, el Prontuario de la Lengua Vasca i els nombrosos estudis publicats en la revista Euskera, orgue oficial de l'Acadèmia de la llengua basca i en Euskalzale, revista basca, de la qual fou el director i l'ànima.

Mereixen especial atenció, a més, el Diccionario Vasco-Español-Francés i la Morfología Vasca, obres que es poden qualificar d'úniques en el seu gènere, tant per llur mètode i erudició com per la seva originalitat, i la novel·la Ardi galdua.

Finalment, Azkue fou un compositor molt distingit: són seves les òperes basques Urlo i Ortzuri i les sarsueles Sasieskola, Aìtaren bìldur i Bizkaitik Bizkaira. Fou un dels capdavanters del renaixement cultural basc del segle xx.

També va ser membre de la Real Academia Española de la Lengua (RAE).

Obra

• Euskal Izkindea. Gramática Euskara (1891). Considerada per ell mateix com un "error de joventut" per les seves teories errades.
• Euskara-gaztelania-frantsesa hiztegia. Diccionari Basc-Espanyol-Francès (1905).
• Euskal morfologia. Morfología vasca (1923), estudi sobre els sufixos bascos.
• Euskalerriaren yakintza (La saviesa d'Euskal Herria) (1935-1947), recol·lecció de la saviesa popular.
• Bein da betiko. Una vegada i per sempre (1893).
• Ardi galdua. L'ovella perduda (1919).
• Cancionero Popular Vasco (1918-1921).

Obra musical

• Urlo (òpera)
• Ortzuri (òpera)
• Sasieskola (sarsuela)
• Aìtaren bìldur (sarsuela)
• Bizkaitik Bizkaira (sarsuela)

Referències

• Tom núm. 6 de l'Enciclopèdia Espasa

Enllaços externs

• Fitxers MIDI amb melodies del Cançoner Popular Basc a càrrec de Wenceslao Martínez Calonge. Duplicat de la pàgina Arxivat 2004-12-06 a Wayback Machine.