Vicente García de Diego

Vicente García de Diego
	;
Biografia
Naixement	2 desembre 1878 ; Vinuesa (província de Sòria)
Mort	5 desembre 1978 (100 anys); Madrid
Procurador a Corts
	29 novembre 1956 – 14 abril 1958 ; ← Rafael Estrada y Arnáiz ; Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Filòleg, lexicòleg i folklorista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola ; Real Academia Galega (membre corresponent)
Alumnes	Rafael Lapesa Melgar
Família
Fills	Carmen García De Diego López
Premis
	Orde d'Alfons X el Savi; Palmes Acadèmiques de França

Vicente García de Diego (Vinuesa, província de Sòria, 2 de desembre de 1878 - Madrid, 5 de desembre de 1978) va ser un filòleg, lexicògraf, folklorista i crític literari espanyol.

Biografia

Era fill de Juan José García de Leániz, militar isabelí que va ser governador militar de la província de Soria i va participar en les guerres carlistes.

El seu pare, fart de les seves contínues malifetes infantils i el seu desinterès pels estudis, el va enviar a guanyar-se la vida a Argentina amb tan sols 12 anys. A Argentina, aconsegueix estalviar per al passatge de tornada. Ja a Espanya es va centrar en els estudis, va cursar fer batxillerat a Sòria i es va llicenciar en Filosofia i Lletres en la Universitat de Saragossa. El 1903 va obtenir per oposició la càtedra de llatí i castellà de l'Institut de Pontevedra. Dos anys més tard, es va traslladar a Sòria, per exercir també la càtedra de llatí al seu Institut d'Ensenyament Mitjà, i on a partir de 1907 va fer amistat amb el nou professor de Llengua Francesa, Antonio Machado.

El 1916 es va traslladar a Saragossa, on treballaria els dos cursos següents. El 1919, es trasllada com a Catedràtic a l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid, del que seria director durant diversos anys. Va ser escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola el 1926 i després en va ser bibliotecari perpetu. Va exercir com a professor agregat de la Universitat alguns cursos de llatí i de dialectologia espanyola.

Va treballar en el Centre d'Estudis Històrics i en el Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va dirigir la Revista de Filología Española i va fundar i va dirigir la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. La majoria dels seus treballs estan publicats en aquestes revistes i en el Boletín de la Real Academia Española, en el qual va mantenir una secció, "Notas etimológicas", entre 1931 i 1963. El 1930 va ser nomenat conseller d'Instrucció Pública. Posseeix els Palmes Acadèmiques de França, la placa de la Comanda de l'Orde d'Alfons X el Savi i altres vàries i va ser corresponent de les Acadèmies Portuguesa, Gallega i diverses americanes. Va traduir i va anotar la Inflexión de las vocales en español de Max Krepinsky per al CSIC el 1962.

Com a filòleg es va consagrar principalment a l'etimologia, la dialectologia, la història i la morfologia de la llengua espanyola i va investigar les veus naturals i onomatopeiques d'aquesta. Com a folklorista es va interessar sobretot per la llegenda i va publicar un dens estudi sobre la mateixa com a introducció a la seva monumental Antología de leyendas. Es va preocupar per la didàctica de la llengua i la literatura de l'espanyol i el llatí, elaborant llibres de textos i exercicis per a ambdues. Va realitzar edicions d'autors clàssics com Íñigo López de Mendoza, Diego de Saavedra Fajardo, Fernando de Herrera i Juan de Ávila. També va conrear la literatura de creació com a alleujament a aquestes labors en el camp de la lírica.

Es va jubilar el 1948, però va continuar investigant i publicant estudis i llibres fins a molt pocs anys abans de morir, el 1978, als 100 anys. Així, va acabar el colossal Diccionario de Voces Naturales als 90 anys, i el seu últim llibre de poesia, Cosas que olvidó el olvido, als 98 anys.

Obres

Edicions

Diego de Saavedra Fajardo, Idea de un príncipe político-christiano representada en cien empresas, Madrid: Ediciones de La Lectura, 1927, 1928, 1930, 4 vols. Ed. de Vicente García de Diego, reimpresa en Madrid: Espasa-Calpe, 1958.
Diego de Saavedra Fajardo, República literaria; edición y notas de Vicente García de Diego. Madrid, Ediciones de La Lectura, 1922; muy reimpresa después.
Fernando de Herrera, Poesías; edición y notas de Vicente García de Diego. Madrid: Ediciones "La Lectura", 1914. Muy reimpresa.
Juan de Ávila, Epistolario espiritual; edición y notas Vicente García de Diego. Madrid: Ediciones de "La Lectura", 1912
Íñigo López de Mendoza, Marqués de Santillana, Canciones y decires. Edición, Prólogo y Notas de Vicente García de Diego. Madrid: Ediciones La Lectura, 1913, muy reimpreso.

Estudis

Notas sobre el latín vulgar español (1904)
Elementos de gramática histórica gallega (Burgos, Tip. de El Monte Carmelo, 1914).
Caracteres fundamentales del dialecto aragonés (1918)
Manual de dialectología española Madrid: Instituto de Cultura Hispánica, 1946; segunda edición íd de íd., 1959; Tercera Madrid: Centro Iberoamericano de Cooperación, 1978.
Lecciones de lingüística española: (conferencias pronunciadas en el Ateneo de Madrid) Madrid: Gredos, 1951; segunda edición 1960, tercera 1966.
El idealismo del lenguaje. Conferencias dadas en el Centro de Intercambio Intelectual Germano-Español. Nº XXIII. M., 1929
"El nexo di en las lenguas y dialectos hispánicos". Madrid, 1960 Separata facticia de Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, T. XVI, Cuaderno 3º. Lingüística. Sep-9
"Familias verbales en las lenguas y dialectos hispánicos". Madrid, 1958 4º may. Separata facticia de Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, T. XIV, Cuaderno 4º. Lingüística. Sep-9
Gramática histórica española Madrid: Ed. Gredos, 1ª ed. 1951; 2ª ed. 1961; 3ª ed. 1970: 1a reimpresión, 1981.

Lírica

Nuevos o viejos. Versos. Madrid: Editorial Garcia Enciso, 1943.
De acá y de allá, Madrid, 1968. Imprenta Aguirre.
Sol y sombra, Madrid, Editora Nacional, 1969
Versos para mí Madrid: Cultura Hispánica, 1973
Cosas que olvidó el olvido. Madrid, edición particular al cuidado de Concha Lagos, 1975.

Didàctica

Manual de gramática castellana (Madrid: Revista de Arch., Bibl. y Museos, 1917)
Nuevo método de latín. Primer curso. Ejercicios y gramática. Avila: Impr. de Senén Martín, 1935. Muy reimpreso.
Manual de gramática latina. Primera parte. Madrid: Imprenta de la Rev. de Arch., Bibl. y Museos, 1923.
Manual de Gramática latina. Segunda parte. Sintaxis, métrica. Madrid: Tip. Rev. Arch. Bibl. Museos, 1919; reimpresa en Madrid, Gráfica Administrativa, 1940.
Ejercicios de gramática castellana y trozos de autores clásicos Burgos: Monte Carmelo, 1912.
Ejercicios de Gramática Castellana.Madrid, Tipograf. Revista de Archivos, 1927
Ejercicios y trozos latinos. Primer curso, Burgos: Monte Carmelo, 1912.
Ejercicios y trozos latinos. Primer curso. Madrid: Imprenta Revista de Archivos y Museos, 1923
Con Julio Casares, El lenguaje en la escuela. Grado preparatorio M., Real Academia Española, 1941
Lengua española y literatura. Primer curso. Ejercicios, antología y gramática. Burgos: Imp. Aldecoa. 1935.
Lengua española y literatura. Segundo curso. Ejercicios, antología y gramática. Burgos: Aldecoa, 1935.
Lengua Española y Literatura. Tercer curso. Ejercicios, antologías, gramática y métrica. Avila, Tip. de Senén Martín, 1935.

Lexicografia

Diccionario de voces naturales, Madrid, Aguilar, 1968
"Contribución al Diccionario Hispánico Etimológico". Madrid, Revista de Filología Española, Anejo II, 1923.
Contribución al diccionario hispánico etimológico Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Patronato Menendez Pelayo, 1943.
Diccionario Etimológico Español e Hispánico. Madrid, Editorial S.A.E.T.A., 1956; 2ª ed. considerablemente aum. con materiales inéditos a cargo de su hija Carmen García de Diego López; con una introducción de Rafael Lapesa. Madrid: Espasa-Calpe, 1985.
Etimologías Españolas, Madrid: Aguilar, 1964.
Etimologías naturales Madrid, 1967 4º may. Separata facticia de Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, T. XXIII, Cuadernos 1º y 2º. Lingüística. Sep-9

Bibliografia

Julián Marías, Germán Bleiberg, Diccionario de literatura española. Madrid: Revista de Occidente, 1954 (3.º ed.)
Enciclopedia Biográfica Española, Barcelona: J. M. Massó editor, 1955.

Premis i fites
Precedit per: Adolfo Bonilla y San Martín	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira A 1926-1978	Succeït per: Manuel Seco Reymundo