Retrat de Manouso Theotokópoulos

Retrat de Manouso Theotokópoulos
	;
Tipus	pintura
Creador	El Greco
Creació	1603 (<1604)
Gènere	retrat
Material	pintura a l'oli ; llenç (suport pictòric)
Mida	47 () × 38,7 () cm ;
Propietat de	Alessandro Contini Bonacossi
Col·lecció	Museu Norton Simon (Pasadena)
Catalogació
Número d'inventari	F.1969.15.P
Catàleg	El Greco catalog raisonné, 1969:(73); El Greco, 1541-1614:(217); El Greco y su escuela. Catálogo comentado:(X-196); El Greco:(40B)

El Retrat de Manouso Teotokópoulos es un suposat retrat del germà d'El Greco, atribuït a aquest pintor. Consta amb el número X-196 en el catàleg raonat d'obres d'aquest pintor, realitzat pel seu especialista Harold Wethey.

Introducció

Tot i que no hi ha proves fefaents de que així sigui, aquest llenç sovint és considerat un retrat de Manouso (o Manousos) Theotokópoulos, el germà gran d'El Greco. Manouso degué arribar a Toledo la darrera dècada del segle XVI, potser fugint dels deutes que tenia a Venècia, o simplement cercant un aixoplux, perquè era vell i estava arruïnat. Els primers documents que s'hi refereixen, a Toledo, están datats el desembre de 1603 i per aquests documents se sap que tenia setanta-quatre o setanta-cinc anys. El llibre d'enterraments de l'Església de Santo Tomé de Toledo registra la seva mort el 13 de desembre de 1604.^[1]

Anàlisi de l'obra

Pintura a l'oli sobre llenç; 47 x 38,7 cm.; Museu Norton Simon, Pasadena (Califòrnia)

El personatge vesteix una jaqueta de color marró amb el coll de pell, de color més clar, i una gorra de pell negra. Destaca sobre el fons de color verd fosc. La cara, el cabell i el coll han estat restaurats. Segons Harold. E. Wethey, no sembla obra d'El Greco.^[2]

Segons Josep Gudiol, és una obra autógrafa, d'una data propera a la del Retrat d'una dama amb una flor al cabell, amb el que comparteix característiques de la textura. Aquest autor també hi remarca la pinzellada oberta i certs trets psicològics similars als del Retrat d'Antonio de Covarrubias. Tanmateix, Gudiol reconeix que aquest llenç està realitzat amb més rapidesa, tot i que està ple de veritat humana.^[3]

Procedència

Col·lecció particular, Bolonya.
Baró Michele Lazzaroni, París.
Col·lecció Contini-Bonacossi, Florència.

Referències

↑ Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 80.
↑ Wethey, Harold E. op. cit., p. 223.
↑ Gudiol, José. op. cit., p. 251.

Bibliografia

Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1.
Álvarez Lopera, José; El Greco, La obra esencial ; Ediciones Sílex; Madrid-2014; ISBN 978 84 7737 860-0

[1] Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 80.

[2] Wethey, Harold E. op. cit., p. 223.

[3] Gudiol, José. op. cit., p. 251.

[1]

[2]

[3]