Reuben Goodstein
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Reuben Louis Goodstein  15 desembre 1912 Londres |
| Mort | 8 març 1985 (72 anys) Leicester (Anglaterra) |
| President Mathematical Association | |
| 1975 – 1975 ← Margaret Hayman – Edwin Kerr → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Londres (–1946) Magdalene College (1931–1935) St. Paul's School (–1931) |
| Tesi acadèmica | Function Theory in an Axiom-Free Equation Calculus (1946 ) |
| Director de tesi | Ludwig Wittgenstein |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i filosofia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Reading (1948–1985) Universitat de Leicester (1935–1948) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Martin Hugo Löb, Alan Bundy, Barry Cooper, Raymond Cuninghame-Green, Paul Stanford, Paul Williams i Roger Wheeler |
Reuben Louis Goodstein (15 de desembre de 1912, Londres - 8 de març de 1985 a Leicester) va ser un matemàtic anglès amb un fort interès per la filosofia i ensenyament de matemàtiques.
Quan era nen, va assistir a la St. Paul's School de Londres. Va obtenir el seu màster a la Universitat de Cambridge. Després d'això, va treballar en la Universitat de Reading, però en última instància, va passar la major part de la seva carrera acadèmica a la Universitat de Leicester. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Londres el 1946, mentre que encara treballa com a professor lector. Goodstein també va estudiar amb Ludwig Wittgenstein i John Edensor Littlewood.
Ha publicat nombroses obres sobre finitisme i la reconstrucció d'una anàlisi des d'una perspectiva finitista, per exemple, "El formalisme constructiu. Assaigs sobre els fonaments de les matemàtiques". El teorema de Goodstein va ser un dels primers exemples de teoremes a ser impossible de provar en l'aritmètica de Peano, però demostrable en sistemes lògics més potents (per exemple l'aritmètica de segon ordre). També va introduir una variant de la funció d'Ackermann que ara es coneix com a seqüència hiperoperació, juntament amb la convenció de nomenclatura utilitzada per a aquestes operacions (tetració, pentació, etc.)
Bibliografia
[modifica]- Addis, Mark. «Godstein, Reuben Louis (1912-1985)». A: Stuart Brown (ed.). Dictionary of Twentieth-Century British Philosophers (en anglès). Thoemmes Continuum, 2005, p. 336-337. ISBN 1-84371-096-X.
- Hoare, Graham «R. L. Goodstein and mathematical logic» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 97, Num. 540, 2013, pàg. 409-412. DOI: 10.1017/S0025557200000139. ISSN: 0025-5572.
- Price, Mike; Walmsley, Mary «R. L. Goodstein and the Mathematical Association» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 97, Num. 540, 2013, pàg. 398-408. DOI: 10.1017/S0025557200000127. ISSN: 0025-5572.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Reuben Goodstein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Price, Michael H. «Goodstein, (Reuben) Louis». Oxford Dictionary of National Biography, 2018. [Consulta: 29 maig 2022]. (anglès)