Vés al contingut

Reveriano Soutullo Otero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Reveriano Soutullo)
Plantilla:Infotaula personaReveriano Soutullo Otero

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1880 Modifica el valor a Wikidata
Ponteareas (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1932 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 53438f43-cb36-4bf0-8263-f16897d6cf32 Find a Grave: 23380995 Modifica el valor a Wikidata
Placa que recorda la casa on va viure

Reveriano Soutullo Otero (Ponteareas, 11 de juliol de 1884 - Vigo, 29 d'octubre de 1932) va ser un compositor espanyol de sarsuela. La part més destacable de la seua producció la va compondre en col·laboració amb Joan Vert.

Biografia

[modifica]

Era fill de Manuel Soutullo Palenzuela, ferrer, i Carolina Otero Parga, sent el quart d'onze germans. Va començar a estudiar música amb son pare, que era director de la banda de Redondela. Posteriorment va estudiar amb Segundo Fernández Cid, director de la banda de Ponteareas. La seua infantesa la va passar entre Ponteatreas i Redondela.

L'any 1896 va ingressar com a cornetí de la banda militar del Regiment Múrcia 37, de la ciutat de Vigo, on passaria quatre anys i tindria oportunitat d'apliar els seus estudis musicals de la mà del director de la banda, el mestre Cetina.

L'any 1897 va ser nomenat director de l'orfeó de Tui. Després de llicenciar-se de l'exèrcit i passar una temporada lligat a la banda de O Porriño, decideix traslladar-se a Madrid per a continuar els seus estudis al Conservatori, on va ingressar l'any 1900. Al conservatori va donar prova de la seua brillantesa com a estudiant, fent tres cursos d'harmonia en un any amb la màxima qualificació. Va matricular-s'hi de composició amb Tomás Fernández Grajal, i es va graduar l'any 1905 amb premi final en aquesta matèria, concedit per un tribunal presidit per Tomás Bretón, amb el poema simfònic La corte de don Rodrigo en plena orgía i l'escena religiosa Tota pulchra est Maria.

L'any 1905 es va casar amb la viguesa Juana Meis Beiro. Arran del naixement del primer fill, la seua muller va perdre la vida. Posteriorment Soutullo es casaria amb Victoria San Emeterio, amb la qual va tenir cinc fills.

El premi de composició del conservatori de Madrid va tenir un gran ressò a Vigo, cosa que li va permetre estrenar-hi la seua primera obra lírica, la sarsuela El regreso, al Teatre Tamberlick de la ciutat gallega.

Fins a l'any 1919, en què va iniciar la seua fructífera col·laboració amb Joan Vert, Soutullo va estrenar nombroses sarsueles, en solitari o en col·laboració amb altres músics. Així mateix va donar a la impremta nombroses peces de saló per a piano i cant, i obres per a banda de música. L'any 1918 va col·laborar de manera anònima amb Pablo Luna en un dels gran èxits del mestre aragonès: El niño judío. Amb Vert va constituir un tàndem de compositors que va donar als escenaris més d'una vintena d'obres líriques, entre sarsueles, operetes i revistes i que va atènyer èxits perdurables. Entre les obres més recordades de Soutullo i Vert cal esmentar La leyenda del beso i La del soto del parral. La seua darrera col·laboració va ser la sarsuela en dos actes Marcha de honor o Los dragones, estrenada dos mesos després de la mort de Vert.

L'any 1931 va crear una companyia de sarsuela amb el tenor Pepe Romeu, però la projectada gira per Espanya va fracassar.

Arran d'una operació de l'oïda dreta, per guarir una sordesa, va patir una intoxicació per l'èter de l'anestèsia, el que li va provocar una broncopneumònia que li va causar la mort pocs dies després de la intervenció, el 29 d'octubre de 1932. Està enterrat al Cementiri de l'Almudena de Madrid. A la casa on va viure a Madrid, al número 7 del carrer d'Apodaca, la Societat General d'Autors hi va posar una placa commemorativa.

Obres

[modifica]

(Llista no exhaustiva)

Sarsueles

[modifica]

Altres obres líriques

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Programa de la representació de La del soto del Parral al Teatre de la Zarzuela de Madrid. Diversos autors. 2000. D.L. M-24955/00

Enllaços externs

[modifica]