Vés al contingut

Revisió sistemàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Revisions sistemàtiques)

Una revisió sistemàtica és una síntesi acadèmica de l'evidència sobre un tema presentat amb claredat utilitzant mètodes crítics per identificar, definir i avaluar la recerca feta sobre un tema en particular.[1] Una revisió sistemàtica extreu i interpreta dades d'estudis publicats sobre el tema (a la literatura científica), després analitza, descriu, avalua críticament i resumeix les interpretacions en una conclusió refinada basada en l'evidència.[1][2] Per exemple, una revisió sistemàtica dels assaigs controlats aleatoris és una manera de resumir i implementar la medicina basada en l'evidència.[3]

Les revisions sistemàtiques no es limiten a la medicina i són molt comuns en totes les altres ciències, on es recullen les dades, publicades en la literatura científica, i on una avaluació de la qualitat metodològica per a un subjecte definit amb precisió és d'una gran ajuda.[4][5] Una revisió sistemàtica pot examinar proves clíniques, intervencions de salut pública, intervencions ambientals,[6] intervencions socials, efectes adversos, síntesi d'evidència qualitativa, revisions metodològiques, revisions de polítiques i avaluacions econòmiques.[7][8]

Les revisions sistemàtiques estan estretament relacionades amb les metaanàlisis, i sovint la mateixa instància combina ambdues (publicant-se amb un subtítol de "una revisió sistemàtica i una metaanàlisi"). La distinció entre els dos és que una metaanàlisi utilitza mètodes estadístics per induir un únic nombre del conjunt de dades agrupades (com ara la mida de l'efecte), mentre que la definició estricta d'una revisió sistemàtica exclou aquest pas. No obstant això, a la pràctica, quan s'esmenta un, l'altre pot estar involucrat sovint, ja que es necessita una revisió sistemàtica per reunir la informació que analitza una metaanàlisi, i de vegades la gent es refereix a una instància com a revisió sistemàtica encara que inclogui la components de metaanàlisi.

Una comprensió de les revisions sistemàtiques i com implementar-les a la pràctica és habitual per als professionals de l'atenció sanitària, la salut pública i les polítiques públiques.[1]

Les revisions sistemàtiques contrasten amb un tipus de revisió sovint anomenada revisió bibliogràfica. Les revisions sistemàtiques i les revisions narratives o bibliogràfiques revisen la literatura (la literatura científica), però el terme revisió de la literatura publicada sense més especificació fa referència a una revisió bibliogràfica.

Història

[modifica]

La primera publicació que ara es reconeix com a equivalent a una revisió sistemàtica moderna va ser un article de 1753 de James Lind, qui va revisar totes les publicacions anteriors sobre l'escorbut.[9]

Un article del British Medical Journal de 1904 de Karl Pearson va recopilar dades de diversos estudis al Regne Unit, l'Índia i Sud-àfrica sobre la inoculació de la febre tifoidea. Va utilitzar un enfocament metaanalític per agregar els resultats de múltiples estudis clínics.[10] El 1972, Archie Cochrane va escriure: "Segurament és una gran crítica a la nostra professió que no hem organitzat un resum crític, per especialitat o subespecialitat, adaptat periòdicament, de tots els assaigs controlats aleatoris rellevants".[11] L'avaluació crítica i la síntesi dels resultats de la investigació d'una manera sistemàtica va sorgir el 1975 sota el terme "metaanàlisi".[12][13] Les primeres síntesis es van dur a terme en àmplies àrees de polítiques públiques i intervencions socials, amb una síntesi de recerca sistemàtica aplicada a la medicina i la salut.[14] Inspirat per les seves pròpies experiències personals com a oficial mèdic superior en camps de presoners de guerra, Archie Cochrane va treballar per millorar el mètode científic en proves mèdiques.[15] La seva crida a l'augment de l'ús d'assaigs controlats aleatoris i revisions sistemàtiques va portar a la creació de The Cochrane Collaboration,[16] que es va fundar el 1993 i porta el seu nom, basant-se en el treball d'Iain Chalmers i col·legues en l'àrea de l'embaràs i part.[17]

Les revisions sistemàtiques van aparèixer només esporàdicament fins a la dècada de 1980, i es van fer habituals després de l'any 2000. Cada any es publiquen més de 10.000 revisions sistemàtiques.[9]

Característiques

[modifica]

Es pot dissenyar una revisió sistemàtica per proporcionar un resum exhaustiu de la literatura actual existent rellevant per a una pregunta de recerca. Una revisió sistemàtica utilitza un enfocament rigorós i transparent per a la síntesi de la recerca, amb l'objectiu d'avaluar i, quan sigui possible, minimitzar el biaix en els resultats. Tot i que moltes revisions sistemàtiques es basen en una metaanàlisi quantitativa explícita de les dades disponibles, també hi ha revisions qualitatives i altres tipus de revisions de mètodes mixts que s'adhereixen als estàndards per recopilar, analitzar i informar d'evidència.[18]

Les revisions sistemàtiques de dades quantitatives o les revisions de mètodes mixts poden utilitzar tècniques estadístiques (metaanàlisi) per combinar els resultats dels estudis elegibles. En alguns casos es fan servir sistemes de rúbriques amb puntuació per avaluar la qualitat de l'evidència en funció de la metodologia utilitzada, tot i que la Biblioteca Cochrane ho desaconsella.[19] Com que la qualificació de l'evidència pot ser subjectiva, es pot consultar a diverses persones per resoldre qualsevol diferència de puntuació entre com es valora l'evidència.[20][21][22]

L'EPPI-Centre, la Biblioteca Cochrane i l'Institut Joanna Briggs han tingut una influència en el desenvolupament de mètodes per combinar investigacions tant qualitatives com quantitatives en revisions sistemàtiques.[23][24][25] Existeixen diverses directrius per estandarditzar els informes sobre com es duen a terme les revisions sistemàtiques. Aquestes directrius de presentació d'informes no són eines d'avaluació ni d'avaluació de la qualitat.

Estandardització

[modifica]

La declaració d'Elements d'informe preferits per a revisions sistemàtiques i metaanàlisis, més coneguda en anglès com Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses o pel seu acrònim PRISMA,[26] és una declaració que suggereix una manera estandarditzada d'assegurar un informe transparent i complet de les revisions sistemàtiques, i ara és necessari seguir els seus criteris i recomanacions per publicar aquest tipus d'investigacions en més de 170 revistes mèdiques a tot el món.[27] S'han desenvolupat diverses extensions de directrius PRISMA especialitzades per donar suport a tipus particulars d'estudis o aspectes del procés de revisió, com ara PRISMA-P per als protocols de revisió i PRISMA-ScR per a les revisions d'abast. La xarxa EQUATOR (Enhancing the QUAlity and Transparency Of health Research) allotja una llista d'extensions de directrius PRISMA.[28] No obstant això, s'ha trobat que les directrius PRISMA es limiten a la recerca d'intervenció i s'han de canviar les directrius per tal d'ajustar-se a la recerca sense intervenció. Com a resultat, es van crear revisions sistemàtiques no intervencionistes, reproduïbles i obertes (NIRO) per contrarestar aquesta limitació.[29]

Per a les revisions qualitatives, les directrius per a la presentació d'informes inclouen ENTREQ (Enhancing transparency in reporting the synthesis of qualitative research, que en català és la Millora de la transparència en l'informe de la síntesi de la investigació qualitativa) per a les síntesis d'evidència qualitativa; RAMESES (Realist And MEta-narrative Evidence Syntheses: Evolving Standards) per a revisions meta-narratives i realistes; i eMERGe (Improveing reporting of Meta-Ethnography) per a meta-etnografia.[30][31]

Els desenvolupaments de les revisions sistemàtiques durant el segle XXI inclouen revisions realistes i l'enfocament meta-narratiu, tots dos abordant problemes de variació en els mètodes i heterogeneïtat existents en alguns temes.[32][33]

Tipologia

[modifica]

Hi ha més de 30 tipus de revisió sistemàtica i la taula següent en resumeix de manera no esgotadora algunes d'elles. No sempre hi ha consens sobre els límits i les distincions entre els enfocaments que es descriuen a continuació.[34][35]

Taula 1: Resum d'alguns dels tipus de revisió sistemàtica
Tipologia Summary
Revisió de mapes/mapa sistemàtic Una revisió de mapes mapeja la literatura existent i en classifica les dades. El mètode caracteritza la quantitat i la qualitat de la literatura, inclòs pel disseny de l'estudi i altres característiques. Les revisions de mapes es poden utilitzar per identificar la necessitat d'investigació primària o secundària.
metaanàlisi Una metaanàlisi és una anàlisi estadística que combina els resultats de múltiples estudis quantitatius. Mitjançant mètodes estadístics, els resultats es combinen per proporcionar proves de múltiples estudis. Els dos tipus de dades que s'utilitzen generalment per a la metaanàlisi en la investigació en salut són les dades dels participants individuals i les dades agregades (com ara les probabilitats o els riscos relatius).
Revisió d'estudis mixts/revisió de mètodes mixts Es refereix a qualsevol combinació de mètodes on una etapa significativa és una revisió de la literatura (sovint sistemàtica). També pot referir-se a una combinació d'enfocaments de revisió, com ara la combinació d'investigació quantitativa amb qualitativa.
Revisió sistemàtica qualitativa / síntesi d'evidència qualitativa Aquest mètode per integrar o comparar els resultats d'estudis qualitatius. El mètode pot incloure "codificar" les dades i buscar "temes" o "construccions" entre estudis. Diversos autors poden millorar la "validesa" de les dades reduint potencialment el biaix individual.
Revisió ràpida Una avaluació del que ja se sap sobre una qüestió política o pràctica, que utilitza mètodes de revisió sistemàtica per buscar i avaluar críticament la investigació existent. Les revisions ràpides segueixen sent una revisió sistemàtica, però es poden simplificar o ometre parts del procés per augmentar la rapidesa.[36] Es van dur a terme, per exemple, durant la pandèmia de COVID-19.[37]
Revisió sistemàtica Una cerca sistemàtica de dades, mitjançant un mètode repetible. Inclou l'avaluació de les dades (per exemple, la qualitat de les dades) i una síntesi de les dades de recerca.
Recerca i revisió sistemàtica Combina mètodes d'una revisió crítica amb un procés de recerca complet. Aquest tipus de revisió s'utilitza normalment per abordar preguntes àmplies per produir la síntesi d'evidència més adequada. Aquest mètode pot incloure o no una avaluació de la qualitat de les fonts de dades.
Revisió sistematitzada Inclou elements del procés de revisió sistemàtica, però la cerca sovint no és tan exhaustiva com una revisió sistemàtica i pot no incloure avaluacions de qualitat de les fonts de dades.

Metodologia

[modifica]

Tot i que hi ha diversos tipus de mètodes de revisió sistemàtica, les etapes principals d'una revisió es poden resumir de la següent manera:

Definició de la pregunta de recerca

[modifica]

Alguns van informar que les "millors pràctiques" impliquen "definir una pregunta amb resposta" i publicar el protocol de la revisió abans d'iniciar-la per reduir el risc de duplicació no planificada de la investigació i per permetre la transparència i la coherència entre la metodologia i el protocol.[38][39] Les revisions clíniques de dades quantitatives sovint s'estructuren mitjançant la mnemotècnica PICO, que significa "Població o problema", "Intervenció o exposició", "Comparació" i "Resultat", amb altres variacions existents per a altres tipus d'investigació. Per a les revisions qualitatives, PICo és "Població o problema", "Interès" i "Context".

Recerca de fonts

[modifica]

Els criteris rellevants poden incloure la selecció de recerca que sigui de bona qualitat i respongui a la pregunta definida. L'estratègia de recerca s'ha de dissenyar per recuperar la literatura que coincideixi amb els criteris d'inclusió i exclusió especificats pel protocol. La secció de metodologia d'una revisió sistemàtica hauria d'enumerar totes les bases de dades i índexs de citacions que s'han cercat. Els títols i resums dels articles identificats es poden comprovar amb criteris predeterminats d'elegibilitat i rellevància. A cada estudi inclòs se li pot assignar una avaluació objectiva de la qualitat metodològica, preferiblement utilitzant mètodes conformes a la declaració PRISMA o els estàndards de Cochrane.[40]

Les fonts d'informació habituals que s'utilitzen a les cerques inclouen bases de dades acadèmiques d'articles revisats per parells com MEDLINE, Web of Science, Embase i PubMed, així com fonts de literatura no publicada com registres d'assaigs clínics i col·leccions de literatura grisa. Les referències clau també es poden obtenir mitjançant mètodes addicionals, com ara la cerca de cites, la comprovació de llistes de referències (relacionada amb un mètode de cerca anomenat "creixement de perles"), la cerca manual de fonts d'informació no indexades a les principals bases de dades electròniques (de vegades anomenada "cerca manual"[41]) i contactar directament amb experts en la matèria.[42]

Per ser sistemàtics, els cercadors han d'utilitzar una combinació d'habilitats i eines de cerca, com ara encapçalaments de temes de bases de dades, cerca de paraules clau, operadors booleans i cerca per aproximació, mentre intenten equilibrar la sensibilitat (sistematicitat) i la precisió (exactitud). Convidar i implicar un professional de la informació o un bibliotecari amb experiència pot millorar la qualitat de les estratègies de recerca de revisions sistemàtiques i els informes.[43][44][45][46][47]

Extracció de dades rellevants

[modifica]

Les dades rellevants "s'extreuen" de les fonts de dades segons el mètode de revisió. El mètode d'extracció de dades és específic per al tipus de dades, i les dades extretes sobre els resultats només són rellevants per a determinats tipus de revisions. Per exemple, una revisió sistemàtica dels assaigs clínics podria extreure dades sobre com es va fer la investigació (sovint anomenada mètode o "intervenció"), qui va participar en la investigació (incloent quantes persones), com es va pagar (per exemple, fonts de finançament) i què va passar (els resultats). Les dades rellevants s'extreuen i combinen en una revisió de l'efecte d'intervenció, on és possible una metaanàlisi.

Avaluar l'elegibilitat de les dades

[modifica]

Aquesta etapa consisteix a avaluar l'elegibilitat de les dades per incloure-les a la revisió, jutjant-les en funció dels criteris identificats en la primera etapa. Això pot incloure avaluar si una font de dades compleix els criteris d'elegibilitat i registrar per què es van prendre decisions sobre la inclusió o l'exclusió a la revisió. Hi ha programari que es pot utilitzar per donar suport al procés de selecció, incloses les eines de mineria de text i l'aprenentatge automàtic, que poden automatitzar aspectes del procés.[48] La "caixa d'eines de revisió sistemàtica", conegut pel seu nom en anglès "'Systematic Review Toolbox" és un catàleg d'eines basat en entorns web impulsat per la comunitat per ajudar els revisors a triar les eines adequades per a les revisions.[49]

Analitzar i combinar les dades

[modifica]

L'anàlisi i la combinació de dades pot proporcionar un resultat global de totes les dades. Com que aquest resultat combinat pot utilitzar dades qualitatives o quantitatives de totes les fonts de dades elegibles, es considera més fiable, ja que proporciona una millor evidència, ja que com més dades s'incloguin a les revisions, més segurs podem estar de les conclusions. Quan escau, algunes revisions sistemàtiques inclouen una metaanàlisi, que utilitza mètodes estadístics per combinar dades de diverses fonts. Una revisió pot utilitzar dades quantitatives o pot utilitzar una metasíntesi qualitativa, que sintetitza dades d'estudis qualitatius. Una revisió també pot reunir els resultats d'estudis quantitatius i qualitatius en mètodes mixts o síntesi global.[50] De vegades es pot visualitzar la combinació de dades d'una metaanàlisi. Un mètode utilitza una parcel·la forestal (també anomenada blobbograma). En una revisió de l'efecte d'intervenció, el diamant de la "parcela forestal" representa els resultats combinats de totes les dades incloses. Un exemple de "parcela forestal" és el logotip de la Col·laboració Cochrane. El logotip és una trama forestal d'una de les primeres revisions que va demostrar que els corticoides administrats a les dones que estan a punt de parir prematurament poden salvar la vida del nounat.[51]

Les innovacions de visualització recents inclouen la trama d'albatros, que representa els valors p en funció de la mida de la mostra, amb contorns aproximats de la mida de l'efecte superposats per facilitar l'anàlisi. Els contorns es poden utilitzar per inferir mides d'efecte a partir d'estudis que s'han analitzat i informat de diverses maneres. Aquestes visualitzacions poden tenir avantatges sobre altres tipus quan es revisen intervencions complexes.[52]

Comunicació i difusió

[modifica]

Un cop finalitzades aquestes etapes, la revisió es pot publicar, difondre i traduir a la pràctica després de ser adoptada com a prova. L'Institut Nacional d'Investigació Sanitària del Regne Unit (NIHR) defineix la difusió com "fer arribar els resultats de la investigació a les persones que poden fer-ne ús per maximitzar el benefici de la investigació sense demora".[53]

Alguns usuaris no tenen temps per invertir en la lectura de documents grans i complexos i/o poden no tenir consciència o no poder accedir a investigacions recentment publicades. Per tant, els investigadors estan desenvolupant habilitats per utilitzar mètodes de comunicació creatius com il·lustracions, blocs, infografies i jocs de taula per compartir els resultats de revisions sistemàtiques.[54]

Automatització

[modifica]

Les revisions sistemàtiques vives són un tipus més nou de resums en línia semiautomatitzats i actualitzats de la recerca que s'actualitzen a mesura que hi ha noves investigacions disponibles. La diferència entre una revisió sistemàtica viva i una revisió sistemàtica convencional és el format de publicació.[55] Les revisions sistemàtiques vives són "resums d'evidència dinàmics, persistents, només en línia, que s'actualitzen ràpida i freqüentment".[56] L'automatització o semiautomatització del propi procés sistemàtic s'està explorant cada cop més. Tot i que hi ha poca evidència que demostri que és tan precisa o implica menys esforç manual, els esforços que promouen la formació i l'ús de la intel·ligència artificial per al procés estan augmentant.[57]

Eines

[modifica]

Una publicació del 2022 va identificar 24 eines de revisió sistemàtica i les va classificar mitjançant la inclusió de 30 característiques considerades més importants quan es realitza una revisió sistemàtica d'acord amb les millors pràctiques. Les sis eines de programari principals (amb almenys 21/30 funcions clau) són totes plataformes de pagament propietàries, normalment basades en web, i inclouen: Compliance de Giotto, DistillerSR, Coneixement niu, Web EPPI-Reviewer, LitStream i JBI SUMARI.[58]

La Col·laboració Cochrane proporciona un manual per a revisors sistemàtics d'intervencions que "ofereix orientació als autors per a la preparació de les revisions de la Intervenció Cochrane". El Manual Cochrane també descriu els passos per preparar una revisió sistemàtica i constitueix la base de dos conjunts. d'estàndards per a la realització i la presentació d'informes de les revisions d'intervenció Cochrane. També conté orientacions sobre la integració dels resultats informats pels pacients a les revisions.[59]

Limitacions

[modifica]

Obsolescència i biaixos

[modifica]

Tot i que les revisions sistemàtiques es consideren la forma més sòlida d'evidència, una revisió de 300 estudis realitzada el 2003 va trobar que no totes les revisions sistemàtiques eren igual de fiables i que els seus informes es poden millorar mitjançant un conjunt d'estàndards i directrius acceptat de manera universal.[60] Un estudi posterior del mateix grup va trobar que de les 100 revisions sistemàtiques supervisades, el 7% necessitava una actualització en el moment de la publicació, un altre 4% en un any i un altre 11% en dos anys; aquesta xifra era més alta en els camps de la medicina que canviaven ràpidament, especialment la medicina cardiovascular.[61] Un estudi de 2003 va suggerir que estendre les cerques més enllà de les principals bases de dades, potser a la literatura grisa, augmentaria l'efectivitat de les revisions.[62]

Alguns autors han posat de relleu problemes amb les revisions sistemàtiques, especialment les realitzades per Cochrane, assenyalant que les revisions publicades sovint són esbiaixades, obsoletes i excessivament llargues.[63] Les revisions Cochrane han estat criticades perquè no són prou crítiques en la selecció d'assaigs i n'inclouen massa de baixa qualitat. Van proposar diverses solucions, inclosa la limitació dels estudis en metaanàlisis i revisions als assaigs clínics registrats, requerint que les dades originals estiguin disponibles per a la comprovació estadística, prestant més atenció a les estimacions de la mida de la mostra i eliminant la dependència només de les dades publicades. Algunes d'aquestes dificultats es van observar ja el 1994.[64]

També s'han observat limitacions metodològiques de la metaanàlisi.[65] Una altra preocupació és que els mètodes utilitzats per dur a terme una revisió sistemàtica de vegades es canvien una vegada que els investigadors veuen els assaigs disponibles que inclouran.[66] Alguns llocs web han descrit retractes de revisions sistemàtiques i informes publicats d'estudis inclosos en revisions sistemàtiques publicades.[67][68][69] Que els criteris d'elegibilitat siguin arbitraris poden afectar la qualitat percebuda de la revisió.[70][71]

Disponibilitat de dades

[modifica]

La campanya AllTrials informa que al voltant de la meitat dels assaigs clínics no han informat mai de resultats i treballa per millorar els informes. Els assaigs "positius" tenien el doble de probabilitats de publicar-se que els que tenien resultats "negatius".[72][73]

A partir del 2016, és legal que les empreses amb ànim de lucre realitzin assaigs clínics i no en publiquin els resultats.[74] Per exemple, en els últims 10 anys, 8,7 milions de pacients han participat en assaigs que no han publicat resultats. Aquests factors signifiquen que és probable que hi hagi un biaix de publicació important, només es publiquen resultats "positius" o percebuts favorables. Una revisió sistemàtica recent del patrocini de la indústria i els resultats de la investigació va concloure que "el patrocini d'estudis de fàrmacs i dispositius per part de l'empresa de fabricació condueix a resultats i conclusions d'eficàcia més favorables que el patrocini d'altres fonts" i que l'existència d'un biaix de la indústria que no es pot explicar per avaluacions estàndard de "risc de biaix".[75]

Incompliment de directrius

[modifica]

El ràpid creixement de les revisions sistemàtiques en els darrers anys ha anat acompanyat del problema del mal compliment de les directrius, especialment en àrees com la declaració de protocols d'estudi registrats, declaració de fonts de finançament, dades de risc de biaix, problemes derivats de l'abstracció de dades i descripció. d'objectius d'estudi clars.[76][77][78][79][80]

Una gran quantitat d'estudis han identificat debilitats en el rigor i la reproductibilitat de les estratègies de cerca en revisions sistemàtiques.[81][82][83][84][85][86] Per solucionar aquest problema, s'està desenvolupant una nova extensió de directrius PRISMA anomenada PRISMA-S.[87] F A més, s'han creat eines i llistes de verificació per a les estratègies de cerca de revisió per iguals, com ara les directrius de la Peer Review of Electronic Search Strategies (PRESS).[88]

Un repte clau per utilitzar revisions sistemàtiques en la pràctica clínica i la política sanitària és avaluar la qualitat d'una revisió determinada. En conseqüència, s'han dissenyat una sèrie d'eines d'avaluació per avaluar revisions sistemàtiques. Els dos instruments de mesura i eines de puntuació més populars per a l'avaluació de la qualitat de les revisions sistemàtiques són AMSTAR 2 (una eina de mesura per avaluar la qualitat metodològica de les revisions sistemàtiques)[89][90][91] i ROBIS (Risk Of Bias In Systematic Reviews); tanmateix, aquests no són adequats per a tots els tipus de revisió sistemàtica.[92]

Revisions d'abast

[modifica]

Les revisions d'abast es diferencien de les revisions sistemàtiques de diverses maneres. Una revisió d'abast és un intent de cercar conceptes mapejant el llenguatge i les dades que envolten aquests conceptes i ajustant el mètode de recerca de manera iterativa per sintetitzar proves i avaluar l'abast d'una àrea d'investigació.[93][94] Això pot significar que la cerca de conceptes i el mètode (incloent l'extracció de dades, l'organització i l'anàlisi) es perfeccionen al llarg del procés, de vegades requerint desviacions de qualsevol protocol o pla de recerca original.[95][96] Sovint, una revisió d'abast pot ser una etapa preliminar abans d'una revisió sistemàtica, que "abasta" una àrea d'investigació i traça el llenguatge i els conceptes clau per determinar si una revisió sistemàtica és possible o adequada, o per establir les bases per a una revisió sistemàtica completa. revisió. L'objectiu pot ser avaluar quantes dades o proves estan disponibles sobre una determinada àrea d'interès.>[97] Aquest procés es complica encara més si es tracta de mapejar conceptes en diversos idiomes o cultures.

Com que una revisió d'abast s'ha de dur a terme i informar sistemàticament (amb un mètode transparent i repetible), algunes editorials acadèmiques les classifiquen com una mena de "revisió sistemàtica", fet que pot provocar confusió. Les revisions d'abast són útils quan no és possible realitzar una síntesi sistemàtica dels resultats de la investigació, per exemple, quan no hi ha assaigs clínics publicats en l'àrea d'investigació. Les revisions d'abast són útils a l'hora de determinar si és possible o adequat dur a terme una revisió sistemàtica, i són un mètode útil quan una àrea d'investigació és molt àmplia,[98] per exemple, explorant com el públic participa en totes les etapes de les revisions sistemàtiques.[99]

Encara hi ha falta de claredat a l'hora de definir el mètode exacte d'una revisió d'abast, ja que és un procés iteratiu i encara és relativament nou.[100] Hi ha hagut diversos intents de millorar l'estandardització del mètode,[101] per exemple, mitjançant una extensió de la guia d'articles d'informes preferits per a revisions sistemàtiques i metaanàlisis (PRISMA) per a les revisions d'abast (PRISMA- ScR).[102] PROSPERO (International Prospective Register of Systematic Reviews) no permet la presentació de protocols de revisions d'abast, tot i que algunes revistes publiquen protocols per a revisions d'abast.[103]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «What is a systematic review?». Temple University Libraries, 06-06-2022. [Consulta: 15 juny 2022].
  2. ↑ «Cochrane Update. 'Scoping the scope' of a cochrane review». Journal of Public Health, vol. 33, 1, 3-2011, pàg. 147–150. DOI: 10.1093/pubmed/fdr015. PMID: 21345890.
  3. ↑ «What is EBM?». Centre for Evidence Based Medicine, 20-11-2009. Arxivat de l'original el 2011-04-06. [Consulta: 17 juny 2011].
  4. ↑ Herman J. Ader; Gideon J. Mellenbergh; David J. Hand «Methodological quality». A: Advising on Research Methods: A consultant's companion. Johannes van Kessel Publishing, 2008. pp. 48-70. ISBN 978-90-79418-02-2. 
  5. ↑ «Methodological quality». A: Advising on Research Methods: A consultant's companion. Johannes van Kessel Publishing, 2008. ISBN 978-90-79418-02-2. 
  6. ↑ «On the use of systematic reviews to inform environmental policies». Environmental Science & Policy, vol. 42, 2014, pàg. 67–77. Bibcode: 2014ESPol..42...67B. DOI: 10.1016/j.envsci.2014.05.010.
  7. ↑ Systematic reviews: CRD's guidance for undertaking reviews in health care.. York: University of York, Centre for Reviews and Dissemination, 2008. ISBN 978-1-900640-47-3. 
  8. ↑ Systematic reviews in the social sciences. Wiley Blackwell, 2006. ISBN 978-1-4051-2110-1.  Arxivat 2015-06-16 a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 Clarke, Mike; Chalmers, Iain «Reflections on the history of systematic reviews» (en anglès). BMJ Evidence-Based Medicine, vol. 23, 4, 8-2018, pàg. 121–122. DOI: 10.1136/bmjebm-2018-110968. ISSN: 2515-446X. PMID: 29921711.
  10. ↑ «Report on Certain Enteric Fever Inoculation Statistics». British Medical Journal. British Medical Journal Publishing Group, vol. 2, 2288, 11-1904, pàg. 1243–1246. DOI: 10.1136/bmj.2.2288.1243. PMC: 2355479. PMID: 20761760.
  11. ↑ «1.1.2 A brief history of Cochrane» (en anglès). community.cochrane.org. Arxivat de l'original el 2019-01-17. [Consulta: 24 febrer 2019].
  12. ↑ Meta-Analysis of Research on the Relationship of Class-Size and Achievement. The Class Size and Instruction Project. Washington, D.C.]: Distributed by ERIC Clearinghouse, 1978. 
  13. ↑ «History of Systematic Reviews». Evidence for Policy and Practice Information and Co-ordinating Centre (EPPI-Centre). [Consulta: 24 febrer 2019].
  14. ↑ «Cumulative meta-analysis of therapeutic trials for myocardial infarction». The New England Journal of Medicine, vol. 327, 4, 7-1992, pàg. 248–254. DOI: 10.1056/NEJM199207233270406. PMID: 1614465.
  15. ↑ Effectiveness and efficiency: random reflections on health services. [London]: Nuffield Provincial Hospitals Trust, 1972. ISBN 0-900574-17-8. OCLC 741462. 
  16. ↑ «Archie Cochrane and his vision for evidence-based medicine». Plastic and Reconstructive Surgery, vol. 124, 3, 9-2009, pàg. 982–988. DOI: 10.1097/PRS.0b013e3181b03928. PMC: 2746659. PMID: 19730323.
  17. ↑ Testing treatments : better research for better healthcare. Second. Londres: Pinter & Martin, 2011. ISBN 978-1-905177-48-6. OCLC 778837501. 
  18. ↑ «Qualitative synthesis and systematic review in health professions education». Medical Education, vol. 47, 3, 3-2013, pàg. 252–260. DOI: 10.1111/medu.12092. PMID: 23398011.
  19. ↑ Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions (en anglès), 2019-09-20, p. section 4.6 (version 6.1). 
  20. ↑ «What is GRADE?» (en anglès). BMJ Best Practice. [Consulta: 26 agost 2020].
  21. ↑ Advising on Research Methods: A Consultant's Companion (en anglès). Johannes van Kessel Publishing., 2008. ISBN 978-90-79418-01-5. 
  22. ↑ GRADE Handbook (en anglès), 2013. 
  23. ↑ «Cochrane Qualitative and Implementation Methods Group guidance series-paper 6: reporting guidelines for qualitative, implementation, and process evaluation evidence syntheses». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 97, 5-2018, pàg. 79–85. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2017.10.022. PMID: 29222060.
  24. ↑ «Cochrane Qualitative and Implementation Methods Group guidance series-paper 5: methods for integrating qualitative and implementation evidence within intervention effectiveness reviews». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 97, 5-2018, pàg. 70–78. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2017.11.029. PMID: 29242095.
  25. ↑ «EPPI-Centre Home». eppi.ioe.ac.uk. [Consulta: 29 juny 2020].
  26. ↑ Guidance on choosing qualitative evidence synthesis methods for use in health technology assessments of complex interventions, 2016, p. 32. OCLC 944453327. 
  27. ↑ «A typology of reviews: an analysis of 14 review types and associated methodologies». Health Information and Libraries Journal, vol. 26, 2, 6-2009, pàg. 91–108. DOI: 10.1111/j.1471-1842.2009.00848.x. PMID: 19490148.
  28. ↑ «Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses: The PRISMA Statement». www.equator-network.org. [Consulta: 29 juny 2020].
  29. ↑ Topor, Marta; Pickering, Jade S.; Mendes, Ana Barbosa; Bishop, Dorothy V. M.; Büttner, Fionn; Elsherif, Mahmoud M.; Evans, Thomas R.; Henderson, Emma L.; Kalandadze, Tamara «An integrative framework for planning and conducting Non-Intervention, Reproducible, and Open Systematic Reviews (NIRO-SR).» (en anglès). Meta-Psychology, vol. 7, 10-07-2023. DOI: 10.15626/MP.2021.2840. ISSN: 2003-2714.
  30. ↑ «RAMESES publication standards: meta-narrative reviews». Journal of Advanced Nursing, vol. 69, 5, 5-2013, pàg. 987–1004. DOI: 10.1111/jan.12092. PMC: 3558334. PMID: 23356699.
  31. ↑ «RAMESES publication standards: realist syntheses». Journal of Advanced Nursing, vol. 69, 5, 5-2013, pàg. 1005–1022. DOI: 10.1111/jan.12095. PMC: 3558331. PMID: 23356726.
  32. ↑ «Scoping studies: Towards a methodological framework». International Journal of Social Research Methodology, vol. 8, 2005, pàg. 19–32. DOI: 10.1080/1364557032000119616.
  33. ↑ «PRISMA». www.prisma-statement.org. [Consulta: 1r juliol 2020].
  34. ↑ «A typology of reviews: an analysis of 14 review types and associated methodologies». Health Information and Libraries Journal, vol. 26, 2, 6-2009, pàg. 91–108. DOI: 10.1111/j.1471-1842.2009.00848.x. PMID: 19490148.
  35. ↑ Guidance on choosing qualitative evidence synthesis methods for use in health technology assessments of complex interventions, 2016, p. 32. OCLC 944453327. 
  36. ↑ «What is a rapid review? Systematic Review Library Guides at CQ University». library.cqu.edu.au. Arxivat de l'original el 2020-09-16. [Consulta: 16 setembre 2020].
  37. ↑ «Home» (en anglès). covidrapidreviews.cochrane.org. Arxivat de l'original el 2020-07-01. [Consulta: 1r juliol 2020].
  38. ↑ «Animated Storyboard: What Are Systematic Reviews?». cccrg.cochrane.org. Cochrane Consumers and Communication. [Consulta: 1r juny 2016].
  39. ↑ «Preferred reporting items for systematic review and meta-analysis protocols (PRISMA-P) 2015 statement». Systematic Reviews, vol. 4, 1, 1-2015, pàg. 1. DOI: 10.1186/2046-4053-4-1. PMC: 4320440. PMID: 25554246.
  40. ↑ «Cochrane handbook for systematic reviews of interventions, version 5.1.0 (updated March 2011)». The Cochrane Collaboration. [Consulta: 2 juny 2016].
  41. ↑ «5. Handsearching» (en anglès). training.cochrane.org. [Consulta: 14 setembre 2020].
  42. ↑ «Literature searching for social science systematic reviews: consideration of a range of search techniques». Health Information and Libraries Journal, vol. 27, 2, 6-2010, pàg. 114–122. DOI: 10.1111/j.1471-1842.2009.00863.x. PMID: 20565552.
  43. ↑ «Librarian co-authors correlated with higher quality reported search strategies in general internal medicine systematic reviews». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 68, 6, 6-2015, pàg. 617–626. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2014.11.025. PMID: 25766056.
  44. ↑ «Use of recommended search strategies in systematic reviews and the impact of librarian involvement: a cross-sectional survey of recent authors». PLOS ONE, vol. 10, 5, 04-05-2015, pàg. e0125931. Bibcode: 2015PLoSO..1025931K. DOI: 10.1371/journal.pone.0125931. PMC: 4418838. PMID: 25938454.
  45. ↑ «Impact of librarians on reporting of the literature searching component of pediatric systematic reviews». Journal of the Medical Library Association, vol. 104, 4, 10-2016, pàg. 267–277. DOI: 10.5195/jmla.2016.139. PMC: 5079487. PMID: 27822147.
  46. ↑ «Network meta-analyses could be improved by searching more sources and by involving a librarian». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 67, 9, 9-2014, pàg. 1001–1007. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2014.04.003. PMID: 24841794.
  47. ↑ «Engaging medical librarians to improve the quality of review articles». JAMA, vol. 312, 10, 9-2014, pàg. 999–1000. DOI: 10.1001/jama.2014.9263. PMID: 25203078.
  48. ↑ «Chapter 4: Searching for and selecting studies». A: Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions (en anglès), 2019-09-20, p. section 4.6 (version 6.1). 
  49. ↑ «Systematic review toolbox». A: Proceedings of the 19th International Conference on Evaluation and Assessment in Software Engineering. Nanjing, China: Association for Computing Machinery, 2015-04-27, p. 1–6 (EASE '15). DOI 10.1145/2745802.2745824. ISBN 978-1-4503-3350-4. 
  50. ↑ «Developing methods for the overarching synthesis of quantitative and qualitative evidence: The interweave synthesis approach». Research Synthesis Methods, vol. 11, 4, 7-2020, pàg. 507–521. DOI: 10.1002/jrsm.1383. PMC: 7383598. PMID: 31725951.
  51. ↑ «The difference we make». www.cochrane.org. [Consulta: 8 març 2019].
  52. ↑ «Synthesising quantitative evidence in systematic reviews of complex health interventions». BMJ Global Health, vol. 4, Suppl 1, 01-01-2019, pàg. e000858. DOI: 10.1136/bmjgh-2018-000858. PMC: 6350707. PMID: 30775014.
  53. ↑ «How to disseminate your research». www.nihr.ac.uk. [Consulta: 20 maig 2022].
  54. ↑ «Bursting out of our bubble: using creative techniques to communicate within the systematic review process and beyond». Systematic Reviews, vol. 11, 1, 4-2022, pàg. 56. DOI: 10.1186/s13643-022-01935-2. PMC: 8977563. PMID: 35379331.
  55. ↑ «Systematic review automation technologies». Systematic Reviews, vol. 3, 1, 7-2014, pàg. 74. DOI: 10.1186/2046-4053-3-74. PMC: 4100748. PMID: 25005128.
  56. ↑ «Living systematic reviews: an emerging opportunity to narrow the evidence-practice gap». PLOS Medicine, vol. 11, 2, 2-2014, pàg. e1001603. DOI: 10.1371/journal.pmed.1001603. PMC: 3928029. PMID: 24558353.
  57. ↑ «Comparison of a traditional systematic review approach with review-of-reviews and semi-automation as strategies to update the evidence». Systematic Reviews, vol. 9, 1, 10-2020, pàg. 243. DOI: 10.1186/s13643-020-01450-2. PMC: 7574591. PMID: 33076975.
  58. ↑ «Web-Based Software Tools for Systematic Literature Review in Medicine: Systematic Search and Feature Analysis». JMIR, vol. 10, 5, 2022, pàg. e33219. DOI: 10.2196/33219. PMC: 9112080. PMID: 35499859.
  59. ↑ «Methodological Expectations of Cochrane Intervention Reviews (MECIR)». Cochrane. [Consulta: 6 octubre 2014].
  60. ↑ «Epidemiology and reporting characteristics of systematic reviews». PLOS Medicine, vol. 4, 3, 3-2007, pàg. e78. DOI: 10.1371/journal.pmed.0040078. PMC: 1831728. PMID: 17388659.
  61. ↑ «How quickly do systematic reviews go out of date? A survival analysis». Annals of Internal Medicine, vol. 147, 4, 8-2007, pàg. 224–233. DOI: 10.7326/0003-4819-147-4-200708210-00179. PMID: 17638714.
  62. ↑ «Beyond Medline: reducing bias through extended systematic review search». International Journal of Technology Assessment in Health Care, vol. 19, 1, 2003, pàg. 168–178. DOI: 10.1017/S0266462303000163. PMID: 12701949.
  63. ↑ «The knowledge system underpinning healthcare is not fit for purpose and must change». BMJ, vol. 350, 6-2015, pàg. h2463. DOI: 10.1136/bmj.h2463. PMID: 26041754.
  64. ↑ «The scandal of poor medical research». BMJ, vol. 308, 6924, 1-1994, pàg. 283–284. DOI: 10.1136/bmj.308.6924.283. PMC: 2539276. PMID: 8124111.
  65. ↑ «Meta-analysis/Shmeta-analysis». American Journal of Epidemiology, vol. 140, 9, 11-1994, pàg. 771–778. DOI: 10.1093/oxfordjournals.aje.a117324. PMID: 7977286.
  66. ↑ «Bias due to selective inclusion and reporting of outcomes and analyses in systematic reviews of randomised trials of healthcare interventions». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2015, 10, 10-2014, pàg. MR000035. DOI: 10.1002/14651858.MR000035.pub2. PMC: 8191366. PMID: 25271098.
  67. ↑ «Retraction Of Scientific Papers For Fraud Or Bias Is Just The Tip Of The Iceberg». IFL Science!, 12-06-2015. [Consulta: 29 juny 2015].
  68. ↑ «Retraction and republication for Lancet Resp Med tracheostomy paper». Retraction Watch, 02-04-2015. [Consulta: 29 juny 2015].
  69. ↑ «BioMed Central retracting 43 papers for fake peer review». Retraction Watch, 26-03-2015.
  70. ↑ Flinders University Library. «Search Smart: Systematic Reviews: Methodology overview» (en anglès). flinders.libguides.com. [Consulta: 16 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
  71. ↑ How to Perform a Systematic Literature Review: a guide for healthcare researchers, practitioners and students.. Springer Nature, 2020. ISBN 978-3-030-49672-2. OCLC 1182880684. 
  72. ↑ «Half of all clinical trials have never reported results». AllTrials, 20-08-2015. [Consulta: 8 març 2019].
  73. ↑ «Dissemination and publication of research findings: an updated review of related biases». Health Technology Assessment, vol. 14, 8, 2-2010, pàg. iii, ix-xi, 1–193. DOI: 10.3310/hta14080. PMID: 20181324.
  74. ↑ «Nearly half of all trials run by major sponsors in past decade are unpublished». BMJ, vol. 355, 11-2016, pàg. i5955. DOI: 10.1136/bmj.i5955. PMID: 27815253.
  75. ↑ «Industry sponsorship and research outcome». The Cochrane Database of Systematic Reviews, vol. 2017, 2, 2-2017, pàg. MR000033. DOI: 10.1002/14651858.MR000033.pub3. PMC: 8132492. PMID: 28207928.
  76. ↑ «An assessment of the compliance of systematic review articles published in craniofacial surgery with the PRISMA statement guidelines: A systematic review». Journal of Cranio-Maxillo-Facial Surgery, vol. 44, 10, 10-2016, pàg. 1522–1530. DOI: 10.1016/j.jcms.2016.07.018. PMID: 27575881.
  77. ↑ «Compliance of Systematic Reviews in Plastic Surgery With the PRISMA Statement». JAMA Facial Plastic Surgery, vol. 18, 2, 01-03-2016, pàg. 101–105. DOI: 10.1001/jamafacial.2015.1726. PMID: 26719993.
  78. ↑ «Compliance of systematic reviews articles in brain arteriovenous malformation with PRISMA statement guidelines: Review of literature». Journal of Clinical Neuroscience, vol. 39, 5-2017, pàg. 45–48. DOI: 10.1016/j.jocn.2017.02.016. PMID: 28246008.
  79. ↑ «Compliance of systematic reviews in ophthalmology with the PRISMA statement». BMC Medical Research Methodology, vol. 17, 1, 12-2017, pàg. 178. DOI: 10.1186/s12874-017-0450-1. PMC: 5745614. PMID: 29281981.
  80. ↑ «Adjudication rather than experience of data abstraction matters more in reducing errors in abstracting data in systematic reviews». Research Synthesis Methods, vol. 11, 3, 5-2020, pàg. 354–362. DOI: 10.1002/jrsm.1396. PMID: 31955502.
  81. ↑ «Reproducibility of Search Strategies Is Poor in Systematic Reviews Published in High-Impact Pediatrics, Cardiology and Surgery Journals: A Cross-Sectional Study». PLOS ONE, vol. 11, 9, 26-09-2016, pàg. e0163309. Bibcode: 2016PLoSO..1163309K. DOI: 10.1371/journal.pone.0163309. PMC: 5036875. PMID: 27669416.
  82. ↑ «Analysis of the reporting of search strategies in Cochrane systematic reviews». Journal of the Medical Library Association, vol. 97, 1, 1-2009, pàg. 21–29. DOI: 10.3163/1536-5050.97.1.004. PMC: 2605027. PMID: 19158999.
  83. ↑ «Compliance of systematic reviews in veterinary journals with Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analysis (PRISMA) literature search reporting guidelines». Journal of the Medical Library Association, vol. 105, 3, 7-2017, pàg. 233–239. DOI: 10.5195/jmla.2017.246. PMC: 5490700. PMID: 28670210.
  84. ↑ «Reporting quality of search methods in systematic reviews of HIV behavioral interventions (2000-2010): are the searches clearly explained, systematic and reproducible?». Research Synthesis Methods, vol. 5, 2, 6-2014, pàg. 116–130. DOI: 10.1002/jrsm.1098. PMC: 5861495. PMID: 26052651.
  85. ↑ «A review of the reporting of web searching to identify studies for Cochrane systematic reviews». Research Synthesis Methods, vol. 9, 1, 3-2018, pàg. 89–99. DOI: 10.1002/jrsm.1275. PMID: 29065246.
  86. ↑ «Poor reporting and inadequate searches were apparent in systematic reviews of adverse effects». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 61, 5, 5-2008, pàg. 440–448. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2007.06.005. PMID: 18394536.
  87. ↑ «PRISMA-S: an extension to the PRISMA statement for reporting literature searches in systematic reviews». Journal of the Medical Library Association, vol. 109, 2, 4-2021, pàg. 174–200. DOI: 10.17605/OSF.IO/YGN9W. PMC: 8270366. PMID: 34285662.
  88. ↑ «PRESS Peer Review of Electronic Search Strategies: 2015 Guideline Statement». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 75, 7-2016, pàg. 40–46. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2016.01.021. PMID: 27005575.
  89. ↑ «AMSTAR 2: a critical appraisal tool for systematic reviews that include randomised or non-randomised studies of healthcare interventions, or both». BMJ, vol. 358, 9-2017, pàg. j4008. DOI: 10.1136/bmj.j4008. PMC: 5833365. PMID: 28935701.
  90. ↑ «Development of AMSTAR: a measurement tool to assess the methodological quality of systematic reviews». BMC Medical Research Methodology, vol. 7, 1, 2-2007, pàg. 10. DOI: 10.1186/1471-2288-7-10. PMC: 1810543. PMID: 17302989.
  91. ↑ «AMSTAR is a reliable and valid measurement tool to assess the methodological quality of systematic reviews». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 62, 10, 10-2009, pàg. 1013–1020. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2008.10.009. PMID: 19230606.
  92. ↑ «ROBIS: A new tool to assess risk of bias in systematic reviews was developed». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 69, 1-2016, pàg. 225–234. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2015.06.005. PMC: 4687950. PMID: 26092286.
  93. ↑ «Scoping studies: Towards a methodological framework». International Journal of Social Research Methodology, vol. 8, 2005, pàg. 19–32. DOI: 10.1080/1364557032000119616.
  94. ↑ «PRISMA». www.prisma-statement.org. [Consulta: 1r juliol 2020].
  95. ↑ «Guidance for conducting systematic scoping reviews». International Journal of Evidence-Based Healthcare, vol. 13, 3, 9-2015, pàg. 141–146. DOI: 10.1097/XEB.0000000000000050. PMID: 26134548.
  96. ↑ «Scoping studies: advancing the methodology». Implementation Science, vol. 5, 1, 9-2010, pàg. 69. DOI: 10.1186/1748-5908-5-69. PMC: 2954944. PMID: 20854677.
  97. ↑ «Scoping reviews: time for clarity in definition, methods, and reporting». Journal of Clinical Epidemiology, vol. 67, 12, 12-2014, pàg. 1291–1294. DOI: 10.1016/j.jclinepi.2014.03.013. PMID: 25034198.
  98. ↑ «Public Involvement in Global Genomics Research: A Scoping Review». Frontiers in Public Health, vol. 7, 2019, pàg. 79. DOI: 10.3389/fpubh.2019.00079. PMC: 6467093. PMID: 31024880.
  99. ↑ «Stakeholder involvement in systematic reviews: a protocol for a systematic review of methods, outcomes and effects». Research Involvement and Engagement, vol. 3, 1, 21-04-2017, pàg. 9. DOI: 10.1186/s40900-017-0060-4. PMC: 5611627. PMID: 29062534.
  100. ↑ «Systematic review or scoping review? Guidance for authors when choosing between a systematic or scoping review approach». BMC Medical Research Methodology, vol. 18, 1, 11-2018, pàg. 143. DOI: 10.1186/s12874-018-0611-x. PMC: 6245623. PMID: 30453902.
  101. ↑ «Scoping studies: towards a methodological framework». International Journal of Social Research Methodology, vol. 8, 1, 01-02-2005, pàg. 19–32. DOI: 10.1080/1364557032000119616.
  102. ↑ «PRISMA Extension for Scoping Reviews (PRISMA-ScR): Checklist and Explanation». Annals of Internal Medicine, vol. 169, 7, 10-2018, pàg. 467–473. DOI: 10.7326/M18-0850. PMID: 30178033.
  103. ↑ «PROSPERO». Centre for Reviews and Dissemination. University of York. [Consulta: 24 febrer 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revisió_sistemàtica&oldid=34113606»