Vés al contingut

Revista Gallega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesRevista Gallega

Modifica el valor a Wikidata
Tipusperiòdic i publicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Lloc de publicacióla Corunya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

La Revista Gallega, subtitulat Semanario de literatura e intereses regionais, fou un setmanari gallec, dominical[1] i bilingüe, publicat a la Corunya. Va ser fundat el 1895 per Galo Salinas Rodríguez i tancà el 1907, amb un total de 640 números. Autoproclamat l'Òrgan oficial de la Lliga Gallega a la Corunya, durant els seus dotze anys d'història, es va constituir com la publicació emblemàtica del regionalisme liberal en aquesta ciutat.[2]

Publicat el 17 de març de 1895.[3] Va ser conduït per Galo Salinas Rodríguez, propietari i fundador, com també refereix la capçalera del setmanari, i hi escrivien Uxío Carré Aldao, Eladio Rodríguez González, Florencio Vaamonde Lores i Francisco Tettamancy Gastón;[4] altres periodistes, com Salvador Cop Varela, Waldo Alvarez Insua o Manuel Lugrís Freire van col·laborar molt estretament en les seves respectives etapes corunyesas en el marc d'aquesta publicació.

Galo Salinas, fundador, propietari i director

La seu de la redacció i l'administració de la Revista Gallega fou habitualment la Biblioteca Regional de Carré Aldao,[5] en els mateixos llocs en què es desenvolupaven a les tardes els cèlebres faladoiros (tertúlies) de la Cova Celta, centrats des de la seva transferència a la Corunya al voltant de la figura de Manuel Murguía, i on tantes iniciatives a favor del Rexurdimento polític i cultural de Galícia s'idearan, entre ells la mateixa Revista Gallega.[6]

"Als acadèmics lusitans", RG 360, 9/2/1902

Referències

[modifica]
  1. Es publicava en dissabte, seguint l'anomenada Llei del descans dominical, entre la RG 496 (17.09.1904) i la RG 576 (31.03.1906).
  2. Máiz (1984: 170-176); Molina (1989: 114-123); Barreiro (1993).
  3. Com figura en la capçalera de la publicació: diumenge, 17 de març de 1895 (RG 1).
  4. Carballo Calero (1975: 426); Máiz (1984: 171); Molina (1989: 114); Santos Gayoso (1990: 328).
  5. Rúa Real 30; RG 1 (17.03.1895: 1) e ss.
  6. (…) Cantas veces tiña él (Víctor Said Armesto) a ocasión de visital-a nosa leda Cruña, parece que se gozaba en parolar con grande agarimo —concedéndolles especial preferencia— c’os seus íntimos, cales foran o noso escelso Murguía, e aqueles outros poucos amigos, de enxebreza acreditada, que tiñan en ben se axuntaren á cotío na que, uns cantos tan imbéciles como cobizosos, deran en alcumar A Cova Céltica (Libreiría do cultísimo Euxenio Carré Aldao en malhora desaparecida) e, abofellas, que do tal alcume, querendo facere un chiste trocouse en honrosísima gabanza; cantas veces, repitirei, congregados n-esa Cova, na que se aspiraba unha solencia de rescendente cultura e de enxebrismo gallego, somellando á os Celtas cando celebraban seus ritos relixiosos, Víctor Said, actuando, por veces, de gran sacerdote, co a sua substanciosa erudición nos falaba d'aqueles tempos millores e patriarcals e da sua futura labor literaria que tiña entre das mans (…); F. Tettamancy: Víctor Said Armesto (1917: 12-14); ver tamén: “Carré Aldao”, GEG (VIII: 55); “Cova Céltica”, GEG (XII: 183); “Cova Céltica”, DLG IV (2004: 375-376).

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]