Vés al contingut

Revolta de Perpinyà

Infotaula de conflicte militarRevolta de Perpinyà
Croada contra la Corona d'Aragó
Revolta de Perpinyà (Catalunya)
Revolta de Perpinyà
Revolta de Perpinyà
Revolta de Perpinyà
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Datamaig de 1285
Coordenades42° 51′ 55″ N, 2° 53′ 00″ E / 42.86528°N,2.88333°E / 42.86528; 2.88333
LlocPerpinyà
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria francesa
Bàndols
Escut del regne de França Regne de França
Escut del regne de Mallorca Regne de Mallorca
Croats Croats
Escut del regne de Mallorca Regne de Mallorca (població)
Comandants
Escut del regne de França Felip III de França
Croats Ramon Roger de Pallars
Escut del regne de França Eustaqui Beaumarchais
Escut del regne de França Roger Bernat III de Foix
Forces
1.000 cavallers
ballesters
llancers
Cronologia

La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó. El maig de 1285 la ciutat de Perpinyà havia de ser presa i consolidada com a punt de partida per a la invasió, car la seva situació a la plana rossellonesa i la seva proximitat a la frontera amb el Regne de França en feien un enclavament essencial.

Antecedents

[modifica]

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig de 1285[1] en direcció als Pirineus, acampant al Voló, però en trobar una forta resistència al Coll de Panissars i la vila de Montesquiu, es va retirar fins a Perpinyà.

Desenvolupament militar

[modifica]

Felip III de França va voler assegurar Perpinyà, i va enviar Ramon Roger de Pallars, aliat del Rei de França, qui va voler parlamentar amb els ciutadans més destacats de la ciutat, que foren segrestats[2] i els seus béns confiscats, cosa que provocà la revolta de la ciutat.

Quan les tropes franceses, mil cavallers acompanyats de ballesters i llancers, els defensors de la ciutat els van atacar amb les seves ballestes[3] i llençant pedres, i els croats van creure que Pere el Gran es trobava a la ciutat. Felip l'Ardit va enviar a la ciutat Eustaqui de Beaumarchais i Roger Bernat III de Foix, els quals van negociar la rendició a canvi del perdó i queviures per als croats, o ser assetjats, condicions que els ciutadans van acceptar.

Conseqüències

[modifica]

Pocs dies després, la ciutat d'Elna també es revoltà, però fou assetjada i cremada. Finalment els croats van creuar els Pirineus pel Coll de la Maçana i va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella època era el quarter general de Pere el Gran, on s'havia retirat per tal de no veure's encerclat als Pirineus.

Referències

[modifica]
  1. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
  2. Jerónimo Zurita: Anales de Aragón Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine. (castellà)
  3. Ernest Delamont: Histoire du roussillon (francès)