Revolta de Perpinyà
Croada contra la Corona d'Aragó | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | maig de 1285 | ||
Coordenades | 42° 51′ 55″ N, 2° 53′ 00″ E / 42.86528°N,2.88333°E | ||
Lloc | Perpinyà | ||
Estat | França | ||
Resultat | victòria francesa | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Cronologia | |||
La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó. El maig de 1285 la ciutat de Perpinyà havia de ser presa i consolidada com a punt de partida per a la invasió, car la seva situació a la plana rossellonesa i la seva proximitat a la frontera amb el Regne de França en feien un enclavament essencial.
Antecedents
[modifica]El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.
L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig de 1285[1] en direcció als Pirineus, acampant al Voló, però en trobar una forta resistència al Coll de Panissars i la vila de Montesquiu, es va retirar fins a Perpinyà.
Desenvolupament militar
[modifica]Felip III de França va voler assegurar Perpinyà, i va enviar Ramon Roger de Pallars, aliat del Rei de França, qui va voler parlamentar amb els ciutadans més destacats de la ciutat, que foren segrestats[2] i els seus béns confiscats, cosa que provocà la revolta de la ciutat.
Quan les tropes franceses, mil cavallers acompanyats de ballesters i llancers, els defensors de la ciutat els van atacar amb les seves ballestes[3] i llençant pedres, i els croats van creure que Pere el Gran es trobava a la ciutat. Felip l'Ardit va enviar a la ciutat Eustaqui de Beaumarchais i Roger Bernat III de Foix, els quals van negociar la rendició a canvi del perdó i queviures per als croats, o ser assetjats, condicions que els ciutadans van acceptar.
Conseqüències
[modifica]Pocs dies després, la ciutat d'Elna també es revoltà, però fou assetjada i cremada. Finalment els croats van creuar els Pirineus pel Coll de la Maçana i va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella època era el quarter general de Pere el Gran, on s'havia retirat per tal de no veure's encerclat als Pirineus.
Referències
[modifica]- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
- ↑ Jerónimo Zurita: Anales de Aragón Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Ernest Delamont: Histoire du roussillon (francès)