Revolta dels Barrets Vermells
Tipus | rebel·lió | ||
---|---|---|---|
Data | 1675 | ||
Localització | Bretanya (França) | ||
Estat | França | ||
La Revolta dels Barrets Vermells (francès Révolte des Bonnets Rouges) fou una revolta pagesa esdevinguda a Bretanya el 1675, simultània a la Revolta del paper Segellat.
Els rebels saquejaren el local de venda del paper segellat a Roazhon el 18 d'abril del 1675, mentre els camperols dictaren un Code Paysan, i un dels líders de la revolta a Karaez, Sebastian Ar Balp, demanaria ajut als Països Baixos i marxà sobre Montroulez i Kemper, però fou assassinat el 2 de setembre del mateix any, i el duc de Chaulnes originà una forta repressió entre els supervivents (es calculen uns 60 els executats). Segons Madame de Sevigné, cronista de l'època, els arbres de la carretera entre Kemper i Kemperle cedia sota el pes dels pagesos penjats.
Uns 10.000 soldats ocuparen la província i cometeren tota mena d'excessos. I el parlament bretó, considerat instigador de la revolta, fou exiliat a Gwened.
Bibliografia
[modifica]- Léon de la Brière, Madame de Sévigné en Bretagne, Éditions Hachette, Paris, 1882;
- Serge Duigou, La Révolte des Bonnets Rouges en pays bigouden, Éditions Ressac, Quimper, 1989;
- Serge Duigou, Les coiffes de la révolte, Editions Ressac, Quimper, 1997.
- Yves Garlan et Claude Nières, Les révoltes bretonnes de 1675, Éditions Sociales, Paris, 1975;
- Charles Le Goffic, Les Bonnets Rouges, Éditions La Découvrance, 2001;
- Jean Lemoine, La Révolte du Papier timbré ou des Bonnets Rouges, Plihon, Rennes, H. Champion, Paris, 1898;
- Arthur Le Moyne de La Borderie, La Révolte du Papier Timbré advenue en Bretagne en 1675, réédité dans Les Bonnets Rouges, Union Générale d'Éditions (collection 10/18), Paris, 1975;
- Boris Porchnev, Les buts et les revendications des paysans lors de la révolte bretonne de 1675, paru dans Les Bonnets Rouges, Union Générale d'Éditions (collection 10/18), Paris, 1975;
- Armand Puillandre, Sébastien Le Balp - Bonnets Rouges et papier timbré, Éditions Keltia Graphic- Kan an Douar, Landelo-Speied, 1996.