Revolta dels Ja'un-i Qurban i mort del darrer Kart (1389)
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Els Ja'un-i Qurban van intentar una nova revolta el 1389 que no va reeixir. Abans o després d'això Miran Xah, el governador del Khurasan, va matar als dos darrers membres de la dinastia Kart que seguien en vida.
Estant a Alkuchun al final de la lluita contra Toktamix (vegeu segona guerra de Transoxiana (1388-1389)), Timur va rebre la noticia de la revolta de l'amir Hajji Beg (germà petit d'Ali Beg ibn Arghun Shah, l'antic amir dels Ja'un-i Qurban) amb les guarnicions de Tus i Kalat i aliat a alguns membres dels sarbadars. Va enviar a reprimir-la al seu fill Miran Shah. Aquest va arribar a la regió de Bahrabard on va trobar a les forces del sarbadàrida rebel a las que va atacar i va derrotar; només el cap rebel Malek va poder fugir ferit, amb dos o tres guàrdies, cap a Pèrsia.[1] Mentre l'amir Ak Bugha que havia sortit d'Herat per combatre la rebel·lió, va assetjar Tus i la va prendre després de la fugida d'Hajji Beg ibn Arghun Shah. Aquest va arribar a Semnan, però fou apresat pel sayyid de Hazarjerib que el va entregar a Miran Shah que el va fer executar.[2]
Mort de Pir Muhammad Kart (1389)
[modifica]El 1389 Miran Shah va matar Pir Muhammad ibn Ghiyath al-Din, i al seu fill Mahmud ibn Pir Muhammad, els darrers supervivents de la dinastia kart.[3] Segons una història, va tallar el cap del príncep enmig d'un banquet amb molta beguda, acte que després va culpar a les grans quantitats de vi que havia consumit.[4]
Referències
[modifica]- ↑ On més tard apareixerà com a governador muzaffàrida de Kaixan el 1393
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 4
- ↑ Segons Yazdi, Miran Shah va sortir de Khurasan per anar a reprimir la revolta dels Ja’un-i Gurban i va anar a Samarcanda, però això no té sentit ja que se sap que estava a Khurasan i per reprimir una revolta al propi Khurasan, a Tus i Kalat, no necessitava anar a Samarcanda; és possible que la mort del príncep estigui mal ubicada i que el fet s'hagués produït en una festa a finals del 1388
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 41