Vés al contingut

Reynoutria japonica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuReynoutria japonica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deReynoutria japonica leaf (en) Tradueix, Reynoutria japonica seed (en) Tradueix i Japanese knotweed seed powder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatcova de dissolució Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaPolygonaceae
GènereReynoutria
EspècieReynoutria japonica Modifica el valor a Wikidata
Houtt., 1777
Nomenclatura
Sinònims
Polygonum cuspidatum
Polygonum japonicum
Fallopia japonica
Pleuropterus zuccarinii
Polygonum compactum
Polygonum reynoutria
Reynoutria compacta
Reynoutria hachidyoensis
Reynoutria uzenensis Modifica el valor a Wikidata

La Reynoutria japonica és una espècie de planta amb flors del gènere Reynoutria dins la família de les poligonàcies (Polygonaceae). És una planta nativa de biomes temperats de l'extrem est d'Àsia, des del krai de Khabàrovsk fins el sud de la Xina, incloses les illes Kurils i el Japó.[1]

Va ser classificada independentment per Maarten Houttuyn com a Reynoutria japonica el 1777 i com a Polygonum cuspidatum per Siebold el 1846.[2] Només als anys 1900 va descobrir-se que eren la mateixa espècie.

Fallopia japonica en flors
Vista detallada d'una tija

És una planta herbàcia perenne, un geòfit rizomatós, amb arrels profundes (fins a dos metres) que forma tiges de compartiments buits (de 0,5 a 3 metres amb tiges laterals i fulles de 5 a 12 cm. Sota terra forma rizomes amb una llargària de fins a 7 metres. A l'hivern, només la part subterrània sobreviu. Floreix d'agost a setembre. Es propaga tant per llavors com per rizomes, però fora del seu biòtop original es va difondre vegetativament a partir dels pocs exemplars femenins amb flors masculines estèrils importats al segle xix.

Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[3]

Planta invasora

[modifica]

A Europa va ser introduïda com a planta ornamental el 1849. A poc a poc va entendre's que és una espècie invasora molt exitosa, considerada una de les cent més nocives al món.[4] El 2004 l'Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes (EPPO) la va llistar com una de les plantes que forma una amenaça important per a les espècies indígenes i per als ecosistemes, i recomana als països membres d'actuar per limitar-ne la dispersió (prohibició de vendre'n o de fer-ne publicitat, programes de destrucció, informació, etc.).[5]

L'expansió problemàtica prové de l'absència d'enemics naturals fora de la zona d'origen al Japó, així com d'una vitalitat extrema, que malgrat la preferència per zones humides i amb molta llum, sobreviu en circumstàncies de secada i d'obaga. Suporta temperatures de -17 °C i temperatures mitjanes mensuals fins a 32 °C. Els rizomes són molt difícils d'eliminar i la propagació vegetativa pot fer-se des propàguls de rizomes de menys d'un gram. Els trossos de tija es propaguen fàcilment a través de dalladores o altres màquines agrícoles contaminades. El compostatge no destrueix la força regenerativa de parts de tiges o de rizomes. Els jardiners, inconscients del perill quan proven de compostar-la o descarreguen deixalles de jardí a la vora d'un bosc, formen una causa més de dispersió fulgurant. Finalment, com les ribes de rius i canals són un dels seus biòtops preferits, el corrent contribueix a infectar les zones més avall.

Destrueix la biodiversitat per la seva robustesa i pel fet que no deixa créixer cap altra planta sota el seu fullatge. No atreu cap insecte i en oprimir espècies més útils a la cadena alimentària empobreix les fonts alimentaris de l'avifauna indígena. Com que envaeix fàcilment terrenys abandonat, pot augmentar considerablement el cost del desenvolupament immobiliari fins a un 10%. Els danys poden ser considerable i l'erradicació quasi manual és costosa.[6] A la Unio Europea s'estima el cost de la plaga l'any 2013 a 12.000 milions d'euros.[7]

A la península Ibèrica

[modifica]

Dispersió

[modifica]

Aquesta espècie va ser observada per a la primera vegada a la península Ibèrica el 1974 a la vall d'Aran,[8] Cantàbria i Astúries. El 1989 se l'ha obervat a Puigcerdà i encara el 2014 en certs horts de la Cerdanya com Sanavastre era cultivada com a planta ornamental.[9] Enllà del Pirineu i del Prepirineu, a les zones menys húmides de la península, té menys èxit.[10] El 2015 se l'ha senyalat per primera vegada a la Serra d'Espadà als País Valencià.[11] En les zones sensibles és una espècie a parar molta atenció per la seva força colonitzadora i d'adaptació com que expel·leix tota altra espècie, no té cap utilitat per a la fauna local i cobreix el terra amb fulles que es descomponen molt lentament… Queda un perill molt real per als ecosistemes riberencs dels rius muntanyencs i per a les escasses manifestacions que romanen del bosc humit cantàbric.[12] En un estudi de 2011, l'Agència Catalana de l'Aigua conclou sobre l'estatus a Catalunya: «hi ha altres espècies per les quals s'hauria de revisar l'estatus, que ha pogut quedar desactualitzat des 1989, ja que han experimentat un procés d'expansió (ex. Impatiens glandulifera, Reynoutria japonica).»[13] Fa part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa[14] i del Catálogo español de especies exóticas invasoras.[15]

El risc major d'expansió sovint prové de l'home que per una cultura desconsiderada de plantes ornementals o per l'eliminació poc assenyada pot paradoxalment contribuir a la prolificació d'una espècie tant vivaç i poc exigent sense enemics naturals com la Fallopia (Reynoutria) japonica.

Mesures legals

[modifica]

En aplicació del Conveni del Nacions Unides sobre la biodiversitat, ratificat per l'Estat Espanyol el 1993 i diverses directives europees, el Govern d'Espanya va inscriure la Fallopia japonica al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i en prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i seguretat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula la estrategia de prevenció i d'erradicació i les sancions en cas de contravenció.[16] Altres països de la Unió Europea van prendre mesures semblants. El 2013, El Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potočnik va proposar una nova acció comuna de lluita i de prevenció a partir d'una llista negra de les cinquanta pitjors espècies invasores, a la qual figura la Fallopia japonica.[7]

Ús

[modifica]

Les tiges joves es poden menjar i tenen un gust àcid com el del ruibarbre per la presència del mateix àcid oxàlic, que cal consumir amb precaucions. Les plantes s'utilitzen també per a l'extracció de resveratrol. Els apicultors aprecien aquesta planta perquè floreix en una estació amb poques altres flors mel·líferes.

Control

[modifica]

La destrucció és onerosa i penible i fa menester un especialista. Segar, tallar o batre de manera amateur no funciona i al contrari contribueix a la dispersió de la plaga.[17] L'erradicació quasi manual és costosa i s'ha de repetir durant molts anys per eliminar la xarxa de rizomes molt resistent.[6] El tractament químic am glifosat o imazapyr no és gaire eficient, com que se l'ha d'aplicar durant almenys tres anys per a destruir les rizomes.[18] Com aquest tractament no es específic, impedeix la regeneració d'altres espécies.[19]

Una escapçada regular pot cansar els rizomes, però cal esporgar cada quatre setmanes i cremar les restes. Excavar és complicat, per la profunditat de les arrels i pel cost de descontaminar la terra. La sega o el pasturatge poden frenar-la, però no l'erradiquen, car la planta rebrota si s'atura l'operació massa aviat, calen molts anys.[20]

Al Regne Unit es fa un experiment d'introducció controlada d'enemics naturals (fongs i insectes) al seu hàbitat d'origen. Per tal d'evitar d'introduir una nova espècie invasora, això només pot fer-se després l'estudi de l'impacte dels enemics naturals sobre les espècies indígenes.[21] Al sud del País de Gal·les des del 2016 s'han fet els primers experiments amb control biològic i s'hi an alliberat a unes zones Aphalara itadori, un xinxa un predador natural de l'espècie.[22] El fong Mycosphaerella polygoni-cuspidati, també duu esperança per controlar-la, però cal molta recerca per assegurar-se que no és nociua per plantes autòctones.[23] Es fan experiments per trobar si a partir d'aquest fong es pot desenvolupar un plaguicida biològic que es pot aplicar sense risc per altres plantes.[24][25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Reynoutria japonica Houtt.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 octubre 2024].
  2. ↑ «Fallopia japonica (Houtt.) (=Reynoutria japonica Houtt.)» (pdf). Fitxes per a la identificació de la Flora Exòtica Invasora a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2013.
  3. ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  4. ↑ «Polygonum cuspidatum» (en anglès). The global invasive species database.
  5. ↑ «EPPO List of Invasive Alien Plants» (en anglès). Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes.
  6. ↑ 6,0 6,1 Shaw, R H; Tanner, R; Djeddour, D; Cortat, G «Classical biological control of Fallopia japonica in the United Kingdom - lessons for Europe: Biological control of Fallopia japonica» (en anglès). Weed Research, 51, 6, 12-2011, pàg. 552–558. DOI: 10.1111/j.1365-3180.2011.00880.x.
  7. ↑ 7,0 7,1 Oliveras, Eliseo «Brussel·les crida a la guerra contra les espècies invasores perjudicials». El Periódico, 10-09-2013.
  8. ↑ Guardiola, Moisès; et alii «Flora dels Pirineus centrals». Orsis, 27, 2013, pàg. 277.
  9. ↑ Aymerich, Pere «Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat (II)». Orsis: organismes i sistemes, 28, 2014, pàg. 26. ISSN: 2014-9727.
  10. ↑ Gassó Perez-Portabella, Núria. Èxit de les invasions de plantes a Espanya: Una aproximació macroecològica (tesi doctoral). Barcelona: Universitat Autonoma de Barcelona, 2008. 
  11. ↑ Sierra, J. «Troben en la Serra d'Espadà una de les cent plantes més invasores del món». Levante – EMV, 21-12-2015. «La «Reynoutria japonica», utilitzada en jardineria, obstruïx els llits, altera el règim d'avingudes i provoca danys en infraestructures»
  12. ↑ «Reynoutria japonica». A: Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España (en castellà). Ministerio para la Transición Ecológica, p. 254-256. 
  13. ↑ Andreu, J.; Pino, J.; Rodríguez-Labajos, B.; Munné, A. Avaluació de l'estat i el risc d'invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya. Agència Catalana de l'Aigua, Generalitat de Catalunya, 15 de gener de 2011, p. 23.  Arxivat 2017-11-18 a Wayback Machine.
  14. ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
  15. ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 108. 
  16. ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras. (castellà)» Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine., Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de novembre de 2011, pàgines 132711-132735 (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
  17. ↑ «Clymog Japan: Beth sydd angen ei wybod» (en gal·lès). Cyfoeth Naturiol Cymru. [Consulta: 28 gener 2024].
  18. ↑ «How to stop Japanese knotweed from spreading» (en anglès). Govern de Regne Unit, 17-02-2023. [Consulta: 28 gener 2024].
  19. ↑ Shaw, D «Fallopia japonica (Japanese knotweed)» (en anglès). CABI Digital Library, 07-01-2022. DOI: 10.1079/cabicompendium.23875.
  20. ↑ Renals, Trevor; et alii «The Biological Control of Japanese knotweed» (pdf). Science Report. Environment Agency, 2-2009.
  21. ↑ Blawat, K. «Exoten-Floh soll Briten erlösen. Der japanische Knöterich wuchert unkontrolliert in Großbritannien. Nun wollen Ökologen dessen natürlichen Feind importieren» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 09-03-2010. (en català: Una puça exòtica ha de salvar els Britànics. La Fallopia japonica prolifera de manera descontrolada al Regne Unit. Ecòlegs volen importar el seu enemic natural.)
  22. ↑ «Japanese knotweed tackled with insects in secret south Wales spots» (en anglès). BBC News, 23-07-2016.
  23. ↑ Kurose, Daisuke; Furuya, Naruto; Seier, Marion K.; Djeddour, Djamila H.; Evans, Harry C. «Factors affecting the efficacy of the leaf-spot fungus Mycosphaerella polygoni-cuspidati (Ascomycota): A potential classical biological control agent of the invasive alien weed Fallopia japonica (Polygonaceae) in the UK» (en anglès). Biological Control, 85, 6-2015, pàg. 1–11. DOI: 10.1016/j.biocontrol.2015.03.002.
  24. ↑ Seier, Marion. «Evaluating the mycoherbicide potential of of a leaf-spot pathogen against Japanes knotweed» (en anglès). CABI, 31-12-2021.
  25. ↑ Seier, Marion K.; Kurose1, Harry C. Evans1, Daisuke; Evans, Harry C. «From classical to inundative control: Mycosphaerella polygoni-cuspidati as a potential mycoherbicide for Japanese knotweed». A: Proceedings of the XV International Symposium on Biological Control of Weeds (en anglès), 2018, p. 91-93. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reynoutria japonica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reynoutria_japonica&oldid=34162538»