Rodonita
 Rodonita | |
|---|---|
 Rodonita de la mina San Martín, Chiurucu, Districte de Huallanca, Província de Bolognesi, Ancash, Perú. Dimensions: 53 mm x 52 mm x 40 mm  | |
| Fórmula química | (Mn2+,Fe2+,Mg,Ca)SiO₃ |
| Epònim | rosa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.13 |
| Dana | 65.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars |
| Color | rosa o vermell-carn |
| Fractura | irregular a concoidal |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 3,4 a 3,7 g/cm³ |
| Índex de refracció | transparent a translúcida |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Símbol | Rdn |
| Referències | [1] |
La rodonita (o pajsbergita, nom obsolet) és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxenoides. Pertany i dona nom al grup de la rodonita.[2] Va ser descoberta l'any 1819, i el seu nom ve del grec rodon, que significa «color rosa».
Característiques
[modifica]Químicament és un silicat de manganès, podent ser aquest element substituït per ferro, magnesi o calci.[3] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per zinc. Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulars. Presenta un color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).
S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermals i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita. Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió. Sol trobar-se associada a minerals de manganès i pirita, i de vegades també a calcita, microclina o piromanganita.
S'extrau en jaciments als monts Urals (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs dels Estats Units. A Espanya es localitzen jaciments en Valverde del Camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz. A Catalunya s'ha descrit a les mines Serrana[4] i Joaquina primera[5] d'El Molar i Bellmunt del Priorat respectivament (Priorat).
Referències
[modifica]
- ↑ «Rhodonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, 6-2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
- ↑ Acta Crystallographica:: 12: 182-187.
- ↑ «Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ «Joaquina primera mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].