Vés al contingut

Bustamita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBustamita
Fórmula químicaCaMn2+SiO
EpònimMiguel Bustamante y Septién Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFranklin Mine, Franklin, Franklin Mining District, Sussex Co., New Jersey, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.DG.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.08a Modifica el valor a Wikidata
Dana65.2.1.2
Heys14.18.13
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 15,41Å; b = 7,15Å; c = 13,82Å; α = 89,48°; β = 94,85°; γ = 102,93°
Grup puntual1 - pinacoide
Colorrosa pàl·lid, vermell marronós; amb llum transmesa és incolor a rosa groguenc
Fracturairregular, desigual, desagregable
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5,5 a 6,5 (Mohs)
Lluïssorsubvítria, resinosa, cerosa
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,32 a 3,43 g/cm³ (mesurada); 3,421 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,640 a 1,695 nβ = 1,651 a 1,708 nγ = 1,653 a 1,710
Birefringènciaδ = 0,013 a 0,015
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 34° to 60°
Dispersió òpticar > v or r < v*
Fluorescènciamagenta-vermell a vermell intens (LW UV)(Franklin Mine, NJ)
Impureses comunesMg, Zn, Fe
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1922
SímbolBst Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bustamita o buchstamita és un mineral de la classe dels inosilicats.

Va ser descoberta a la Mina de Franklin, al comtat de Sussex de l'estat de Nova Jersey (Estats Units) i va ser descrita l'any 1826 per Alexandre Brongniart, que ho va nomenar en memòria del botànic i mineralogista mexicà Miguel Bustamante i Septiem (1790–1844).[2]

Característiques

[modifica]

Pertany al grup de la wol·lastonita, sent l'anàleg amb manganès de la ferrobustamita. Sol tenir com a impureses donant-li tonalitats de color les següents: magnesi, zinc i ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bustamita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Per emmagatzemar-ho en col·leccions s'ha de tenir en un lloc que no li toqui la llum solar, doncs aquesta fa que el color rosa es vagi esvaint.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareix mitjançant metasomatisme associat a dipòsits de minerals de manganès metamorfitzats, típicament en skarns. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines Serrana (El Molar) i Joaquina Primera (Bellmunt del Priorat), totes dues al Priorat.[3]

Minerals als quals normalment apareix associat: wol·lastonita, rodonita, johannsenita, grossulària, glaucocroïta, diòpsid i calcita.

Referències

[modifica]
  1. «Bustamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Alexandre Brongniart, « Sur la Bustamite, Bisilicate de manganèse et de chaux du Mexique », Annales des sciences naturelles, vol. VIII, Crochard, Libraire-Éditeur, Paris, 1826, p. 411-418
  3. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 20 novembre 2023].