Vés al contingut

Ribera de Montoriol

Plantilla:Infotaula indretRibera de Montoriol
La Galcerana
TipusCurs d'aigua
Inici
Cota inicial279,7 m
Entitat territorial administrativaMontoriol (Rosselló) i Forques (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUnió del Còrrec del Mas d'en Delam amb el Còrrec del Mas d'en Manent, en terme de Montoriol
Final
Cota final114,6 m
Entitat territorial administrativaForques (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUnió amb la Ribera de Llauró, per tal de forma el Riu Major (la Cantarana)
DesembocaduraRibera de Llauró Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 33′ 37″ N, 2° 42′ 29″ E / 42.5603°N,2.7081°E / 42.5603; 2.7081
42° 35′ 14″ N, 2° 46′ 56″ E / 42.5872°N,2.7822°E / 42.5872; 2.7822
Característiques
Dimensió12 (longitud) km

La Ribera de Montoriol, aigües avall anomenada la Galcerana, és un curs d'aigua de la Catalunya del Nord, als Aspres (Rosselló), en els termes comunals de Montoriol i de Forques.

Ribera de Montoriol

[modifica]

Es forma per la unió del Còrrec del Mas d'en Manent, que porta també les aigües del Còrrec de la Calcina, amb el del Mas d'en Delam, en terme de Montoriol, a prop a l'est de Montoriol d'Amunt, a l'extrem sud-occidental del terme, i discorre[1] pel terme de Montoriol i de Forques, fins que a la zona de Reixac[2] d'aquest darrer terme passa a anomenar-se la Galcerana. Segons d'altres[3] mapes, és en terme de Montoriol que es produeix el canvi de nom, just quan s'uneix amb el Còrrec dels Hostalets, en el mateix poble de Montoriol d'Avall.

Després de la seva formació, rep per la dreta els còrrecs de Montagut i de les Picateres, travessa el Regatiu, el Mallol i el Solà, rep per la dreta el Còrrec de Xabric, després el del Bosc d'en Trilles i més tard el de la Coma

Ribera de Montoriol o la Galcerana

[modifica]

La Galcerana

[modifica]

De la partida de Reixac cap a l'est, tots els autors coincideixen a anomenar-la amb aquest nom. De forma molt sinuosa, travessa un tram bastant pla del terme de Forques, fins que rep per l'esquerra el Riu Mateu. Després de dos forts meandres, rep per la dreta la Ribera de Llauró, moment en què es forma el Riu Major, poc després anomenat Cantarana.

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «71 - Forques». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan. «95 - Montoriol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Calmella, Montoriol i Queixàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 

Referències

[modifica]