Ricard Giralt i Casadesús
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1884  Barcelona | ||
| Mort | 28 abril 1970 (85 anys) Barcelona | ||
 Arquitecte municipal Girona | |||
| 10 maig 1922 – 1941 ← Martí Sureda i Vila – valor desconegut → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970) fou un arquitecte català, especialista en temes d'urbanisme.
Fill dels botiguers Gaietà Giralt i Dolors Casadesús, de molt jove quedà orfe de pare.[1] Obtingué el títol d'arquitecte a l'Escola de Barcelona el 1911 i el grau de doctor arquitecte el 1913. Entre les seves primeres obres hi ha la casa Fàbregas (1913-14) d'Amposta, a les Terres de l'Ebre.
El 1915 guanyà la plaça d'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Figueres i el 1922 el mateix càrrec a Girona.[2]
Fou membre de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Fou degà del COAC i professor de l'Escola de Funcionaris de l'Administració Local de la Generalitat. Participà activament en els Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català. Feu uns estudis sobre la problemàtica de l'habitatge econòmic (1932-49). Projectà escoles d'estètica modernista a Figueres (1920) i a Girona (1927), tot i que no es van construir. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris Cusí, al Masnou. Els anys trenta adoptà el racionalisme a l'escola Prat de la Riba de Girona.[3]
Després de la Guerra Civil Espanyola fou depurat dels seus càrrecs d'arquitecte municipal de Figueres i Girona. Des d'aquell moment, va seguir exercint com a arquitecte independent, preparant nombroses publicacions i col·laborant amb entitats.[2]
Va contraure matrimoni amb Dolors Ortet i Guitart.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Gil Tort, Rosa M. «Ricard Giralt i Casadesús, notes a una biografia». Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002, pàg. 51-56 [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Centre de documentació. Arxiu Històric d'Arquitectura de Girona. Ricard Giralt i Casadesús
- ↑ «Ricard Giralt i Casadesús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diari La Vanguardia de 29/04/1970, pàgina 35 (necrològiques).
Bibliografia
[modifica]- Gil Tort, Rosa Maria. Ricard Giralt i Casadesús, un noucentista transversal (1884-1970): arquitectura, urbanisme i municipi a la Catalunya del segle xx, 2014, p. 374.
- GIRALT CASADESÚS, Ricard. «L’urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques». Revista de Girona, 2002, Núm. 210, p. 88-89,
- TORRES CAPELL, Manuel de. «Ricard Giralt Casadesús i la urbanística catalana». Revista de Girona, 2002, Núm. 210, p. 72-78